In Púribus Llibres aspira a posicionar-se com un segell de qualitat, complir la funció social de l'editor i promocionar autors que, amb freqüència, han treballat i treballen desenvolupant la creació i el pensament crític sota totes les seues formes, al marge dels estàndards establerts per la gran indústria editorial.

Novetats

En el fondo, la tierra
Joan Dolç

236 pàgines
15 x 22 cm

Editat en valencià per la Institució Alfons el Magnànim: Més informació y comandes.


En el fons, la terra pren com a punt de partida els cinc primers anys de la vida de l'autor, que va néixer a mitjans dels anys cinquanta del segle xx en una alqueria dels voltants de València. Aquesta circumstància és el que permet donar fe d'un ecosistema natural i social —unes formes de vida, un paisatge, una cultura—, que havia aconseguit mantenir-se en equilibri al llarg dels segles i que, just en aquell moment, amb l'arribada de l'especulació urbanística i d'una globalització econòmica incipient, iniciava el seu declivi definitiu.

L'autor desplega els seus recursos literaris per jugar amb la cronologia i incloure, en una narració de caràcter autobiogràfic que aparentment aconsegueix només un lustre, esdeveniments passats i futurs, cosa que permet explicar des de dins la transformació d'un món secular en decadència. Ho fa mitjançant la mirada subjectiva, reflexiva i mordaç, però també recorrent a l'apunt històric, la descripció antropològica, l'observació de caràcter sociològic i digressions abundants sobre el pas del temps i el valor de la memòria. L'obra es complementa amb un conjunt de fotografies del mateix autor relacionades amb els fets narrats i els seus escenaris.

Veure detalls  

13 Kubrick Street
José Antonio Vidal Castaño

210 pàgines
15 x 22 cm

13 Kubrick Street uneix amb brillantor dos gèneres aparentment allunyats entre si, l'autobiogràfic i l'assaig cinematogràfic. El seu autor, José Antonio Vidal Castaño, repassa tota la filmografia de Stanley Kubrick i l'enfila amb les seues pròpies vivències personals i el context en què les pel·lícules van ser fetes o ell hi va tenir accés. Ho fa atenent l'ordre en què va veure cada títol, relacionant-los de manera que, com anirem descobrint, obeeix no només a la trajectòria vital de l'autor, sinó també a la lògica subjacent en tota l'obra del cineasta nord-americà.

A la solidesa i l'amenitat del resultat contribueix no poc la condició d'historiador de Vidal Castaño. Ens revela no només el rerefons històric i social de cadascuna de les pel·lícules de Kubrick en el moment en què es van filmar, sinó també les circumstàncies que van acompanyar la seua estrena a Espanya, on no sempre arribaven puntualment, i amaneix la suma amb un conjunt de referències erudites sempre pertinents.

13 Kubrick Street és, doncs, un llibre per a amants del cinema, per a degustadors de la literatura intimista i amb alé, i per als que vulguen treure el cap, de la mà d'un observador informat i perspicaç, a l'Espanya que transitava amb pas incert des del franquisme a la postmodernitat.

Veure detalls  

No escapareu
Joan Dolç

272 pàgines
15 x 22 cm
60 fotografies

A No escapareu, el lector trobarà un catàleg extens, encara que no exhaustiu, dels comportaments il·lògics, paradoxals, desconcertants i autodestructius que donen forma, o més aviat li la lleven, al temps present. L’autor aplica als fets més diversos de la vida quotidiana una mirada implacablement sarcàstica i voluntariosament honesta i veraç, gratant la superfície de les aparences i fugint sempre d’allò que anomenem actualitat, un constructe arterós sobre el qual se sustenta la manipulació constant a què estem sotmesos, segons la seua opinió. Tot amb el suport de més d’una cinquantena de fotografies, moltes de les quals són part substancial del seu discurs.

No escapareu és fruit d’una acurada reelaboració d’alguns dels articles que Joan Dolç va publicar setmanalment al seu blog balançdeexistencies.com i altres mitjans de la xarxa.

Veure detalls  

La Síndrome de Lot
Anna Salomé

210 pàgines
15 x 22 cm

Una mestressa de casa que assisteix impotent a la seva transformació en una altra persona. Un professor sotmès a la tirania creadora de la seva biblioteca. Els infortunis d’un jove perseguit per una imatge sortida del mirall. Les refexions d’un psiquiatre obsedit per un pacient que s’estima les pedres. Quatre històries d’unes vides enganyosament anodines que s’extravien en aquell territori obscur on l’estranyesa s’apodera de la quotidianitat i l’absurd es confon amb la bogeria. Un territori on els malsons adquireixen la consistència d’una realitat emergent, maligna i fascinant alhora, i aboquen a desenllaços tan aterridors com oberts a la interpretació del lector.

Els relats que integren La síndrome de Lot projecten una mirada descarnada sobre les relacions humanes i extreuen la seva força de la convicció tràgica que l’existència constitueix un error monstruós de la natura, perquè el jo és tan sols el subterfugi de què es val la ment per tal de dissimular l’abisme que a cada pas amenaça d’obrir-se sota els nostres peus i precipitar-nos en un caos sense sentit.

Veure detalls  

Extraviari
Josep Maria Domingo

120 pàgines
15 x 22 cm

Gent que s’esgarria, que es retroba, que troba, que fuig, que enyora, que renega, que estima, personatges marginals, desposseïts, desesmats, resignats, somniadors, rebels, tossuts, fns i tot trasplantats… Extraviari és un recull de relats breus, que parteixen de fets i situacions que se n’ixen d’allò previst o previsible, que s’aparten del «recte camí», tant en un sentit literal, com en altres més amples i difusos, com ara el social, el moral o el purament imaginatiu.

En aquest conjunt de narracions, els diferents punts de vista que adopta el narrador se sumen als d’una àmplia galeria de personatges amb vida pròpia, la qual cosa permet a l’autor anar des del distanciament crític més bel·ligerant a la identifcació condescendent amb uns caràcters i situacions, unes maneres d’estar i de passar pel món, que formen part de la seua educació sentimental i condensen una experiència vital que ha estat compartida per diverses generacions i de la qual encara ara se’n percep el ressò. Així és com, al llarg d’aquestes pàgines, l’enyor i la intensitat lírica dóna pas a la ironia i l’humor, i com els límits de la realitat, la fantasia, el somni o el desig, s’esvaeixen de vegades d’una manera irremeiable i contradictòria.

Veure detalls  

A la xarxa

‘En el fons, la terra, l’horta en la memòria’, de Joan Dolç

“Tot és temps excepte la memòria, això que serà tot el que tindrem just abans de no tindre res”. El temps és “la pols que anava caient sobre els aparells d’aquell pescador que un dia no va tornar”, és el que la “mare enterrava en les parets sota successives capes de calç” mentre la memòria “ignora rellotges i calendaris” perquè “els records no tarden gens a tindre tots la mateixa edat”. Heus ací la matèria amb que Joan Dolç ha confegit un excel·lent exercici literari a partir dels records d’infantesa, records que guaiten allà “a on tot ha sigut ja, un avançament de la mort”.

Seguir llegint  

Abril cruel

En el fons, la terra: així es titula un gran llibre, pura enyorança d'aquell animal de memòria que és Joan Dolç. Les seues pàgines no són tant l'evocació del món camperol que ell va viure en una alqueria de l'Horta, com la descripció de la pàtria més pura: la memòria de la seua infantesa, aquella infància que només resisteix com a pèrdua.

Seguir llegint  

Paisajes con alma

L'Horta, l'horta que envolta València, sobretot la que s'ubica al nord de la ciutat i menys la que perviu a l'oest i al sud, on la petjada de la industrialització és més profunda, avui són els intersticis que queden entre les autovies, les línies de ferrocarril i del transport metropolità, a més d'altres infraestructures i de la malla de petits camins i séquies que la travessen. Així i tot, l'Horta de València, té escrit el geògraf Joan Romero, és un dels paisatges culturals més important de la Mediterrània, malgrat haver perdut gran part de la superfície i que el seu caliu segueixen sotmesos a pressions de tota mena.

Seguir llegint  

L’escriptura i la imatge: memòria i fotografia en els últims llibres de Joan Dolç

Ens trobem, doncs, davant d’una reconstrucció dels seus primers cinc anys de vida, però amb abundants analepsis i prolepsis, això és, amb incursions en èpoques anteriors a la seua vinguda al món i en el futur adult de l’autor, que escriu a la vora de la setantena, imbuït de la consciència dolorosa que “tots som la mortalla del xiquet que vam ser”.

Seguir llegint  

Enllaços d'interés

En legítima defensa
Columna a elDiario.es

Del llenguatge, la societat i altres passions
josepconill.cat

Amadeu Viana
amadeuviana.blogs.udl.cat

Joan Dolç
Balanç d'existències

Llibreria virtual de L'Eixam Edicions
eixamedicions.com

Gran Angular Indústries Culturals
gran-angular.com