In Púribus Llibres aspira a posicionar-se com un segell de qualitat, complir la funció social de l'editor i promocionar autors que, amb freqüència, han treballat i treballen desenvolupant la creació i el pensament crític sota totes les seues formes, al marge dels estàndards establerts per la gran indústria editorial.
En el fondo, la tierra
Joan Dolç
13 Kubrick Street
José Antonio Vidal Castaño
No escapareu
Joan Dolç
La Síndrome de Lot
Anna Salomé
Extraviari
Josep Maria Domingo
“Tot és temps excepte la memòria, això que serà tot el que tindrem just abans de no tindre res”. El temps és “la pols que anava caient sobre els aparells d’aquell pescador que un dia no va tornar”, és el que la “mare enterrava en les parets sota successives capes de calç” mentre la memòria “ignora rellotges i calendaris” perquè “els records no tarden gens a tindre tots la mateixa edat”. Heus ací la matèria amb que Joan Dolç ha confegit un excel·lent exercici literari a partir dels records d’infantesa, records que guaiten allà “a on tot ha sigut ja, un avançament de la mort”.
En el fons, la terra: així es titula un gran llibre, pura enyorança d'aquell animal de memòria que és Joan Dolç. Les seues pàgines no són tant l'evocació del món camperol que ell va viure en una alqueria de l'Horta, com la descripció de la pàtria més pura: la memòria de la seua infantesa, aquella infància que només resisteix com a pèrdua.
L'Horta, l'horta que envolta València, sobretot la que s'ubica al nord de la ciutat i menys la que perviu a l'oest i al sud, on la petjada de la industrialització és més profunda, avui són els intersticis que queden entre les autovies, les línies de ferrocarril i del transport metropolità, a més d'altres infraestructures i de la malla de petits camins i séquies que la travessen. Així i tot, l'Horta de València, té escrit el geògraf Joan Romero, és un dels paisatges culturals més important de la Mediterrània, malgrat haver perdut gran part de la superfície i que el seu caliu segueixen sotmesos a pressions de tota mena.
Ens trobem, doncs, davant d’una reconstrucció dels seus primers cinc anys de vida, però amb abundants analepsis i prolepsis, això és, amb incursions en èpoques anteriors a la seua vinguda al món i en el futur adult de l’autor, que escriu a la vora de la setantena, imbuït de la consciència dolorosa que “tots som la mortalla del xiquet que vam ser”.
En legítima defensa
Columna a elDiario.es
Del llenguatge, la societat i altres passions
josepconill.cat
Amadeu Viana
amadeuviana.blogs.udl.cat
Joan Dolç
Balanç d'existències
Llibreria virtual de L'Eixam Edicions
eixamedicions.com
Gran Angular Indústries Culturals
gran-angular.com