A la xarxa

“Tot és temps excepte la memòria, això que serà tot el que tindrem just abans de no tindre res”. El temps és “la pols que anava caient sobre els aparells d’aquell pescador que un dia no va tornar”, és el que la “mare enterrava en les parets sota successives capes de calç” mentre la memòria “ignora rellotges i calendaris” perquè “els records no tarden gens a tindre tots la mateixa edat”. Heus ací la matèria amb que Joan Dolç ha confegit un excel·lent exercici literari a partir dels records d’infantesa, records que guaiten allà “a on tot ha sigut ja, un avançament de la mort”.

És des d’aquell passat, des d’aquell “futur consumat”, que Dolç va reconstruint un món cíclic, el del llaurador que “viu sota la tirania de forces que no pot dominar”, en el qual una generació reemplaça l’anterior per inèrcia i tot acaba on havia començat, un món que, això no obstant, en arribar la dècada dels seixanta del segle XX, trontolla i sucumbeix a la voràgine depredadora d'un nou temps on tot canvia constantment: “Sense moure’m de les coordenades geogràfiques en què havia nascut, veuria desaparéixer, una darrere de l’altra, les coordenades naturals, culturals i sentimentals que assenyalaven la meua posició al món”.

La Veu dels Llibres

El llibre és, per moments, un examen pericial de la cinematografia de Kubrick. Però el volum és sempre una revelació i un autoexamen de José Antonio com a persona, com a historiador cultural, com a ciutadà compromés i atent a les mutacions del món.

La seua fascinació pel geni indesxifrable de Stanley Kubrick –ens diu– comença el 1957, quan veu per primera vegada 'Atraco perfecto' (1956) en un cinema d'estiu localitzat en una població propera a València. Aprecia immediatament que el seu director fa un cinema diferent, excepcional, de forta empremta i arrabassador. Segons ens insisteix i ens recorda amb entusiasme, aquesta pel·lícula ho té tot, “excepte l'estúpida perfecció absoluta, per això el seu atractiu”.

Llegir l'article complet a MAKMA

En el fons, la terra: així es titula un gran llibre, pura enyorança d'aquell animal de memòria que és Joan Dolç. Les seues pàgines no són tant l'evocació del món camperol que ell va viure en una alqueria de l'Horta, com la descripció de la pàtria més pura: la memòria de la seua infantesa, aquella infància que només resisteix com a pèrdua.

Tots som la mortalla del xiquet que serem, escriu Dolç, que també parla de barraques engolides per la voracitat urbana, d'autopistes que cicatritzen l'horta, de la ferida de formigó dins el barranc del Carraixet, i de la decadència agrària que vindria després fins a arribar a la gent que compra i no habita les cases noves. El progrés. Però també rescata la silueta de Casimiro, i Pepe el Granoter i la seua passió pesquera, i el sarró ple de tords de l'avi, i aquella vella espasa d'empunyadura podrida: negra espasa del temps. De tot això només en queda la memòria. Però en queda la memòria. Un temps –un jo, en part també– ni fet ni desfet. No acabat de desfer.

El Pais

A la ingent bibliografia sobre Stanley Kubrick s'acaba de sumar 13 Kubrick street: Una visita privada, obra pòstuma de l'escriptor José Antonio Vidal Castaño (València, 1941-2022) editada per In Púribus Llibres.

Un assaig peculiar més enllà d'una biografia sobre el cineasta o un llibre de cinema que ofereix una aproximació personal a la seua filmografia emmarcada en diferents passatges de la vida de l'autor. La vida d'un intel·lectual d'esquerres, periodista i professor d'Història, nascut a la postguerra, lluitador antifranquista i testimoni a primera línia de la Transició.

Llegir ressenya completa a Zenda

L'Horta, l'horta que envolta València, sobretot la que s'ubica al nord de la ciutat i menys la que perviu a l'oest i al sud, on la petjada de la industrialització és més profunda, avui són els intersticis que queden entre les autovies, les línies de ferrocarril i del transport metropolità, a més d'altres infraestructures i de la malla de petits camins i séquies que la travessen. Així i tot, l'Horta de València, té escrit el geògraf Joan Romero, és un dels paisatges culturals més important de la Mediterrània, malgrat haver perdut gran part de la superfície i que el seu caliu segueixen sotmesos a pressions de tota mena.

Del que va ser aquell paisatge parla En el fons, la terra. Un exercici de memòria realitzat per Joan Dolç, nascut el 1956 en una alqueria propera al barranc de Carraixet, que ha editat la Institució Alfons el Magnànim. El llibre, el subtítol del qual és “L'Horta en la memòria”, inaugura una nova col·lecció de llibres, dirigida per Francesc Pérez Moragón, que porta per títol “País”, nascuda per oferir una visió polièdrica de la realitat més propera, però amb una perspectiva universal.

La Vanguardia

Ens trobem, doncs, davant d’una reconstrucció dels seus primers cinc anys de vida, però amb abundants analepsis i prolepsis, això és, amb incursions en èpoques anteriors a la seua vinguda al món i en el futur adult de l’autor, que escriu a la vora de la setantena, imbuït de la consciència dolorosa que “tots som la mortalla del xiquet que vam ser”.

Dit això, resulta important assenyalar el paper que la fotografia representa també en aquest llibre, il·lustrat amb una trentena i escaig d’instantànies pròpies, mitjançant les quals el lector aconsegueix situar-se visualment en l’univers descrit pel text. Però la seua importància no s’atura ací, perquè la concepció de la memòria de Dolç és, en si mateixa, eminentment fotogràfica. No debades, John Berger es preguntava: “¿Què feia el paper de la fotografia abans de la invenció de la càmera fotogràfica? La resposta que un espera és: el gravat, el dibuix, la pintura. Però la resposta més reveladora seria: la memòria. El que fan les fotografies allà fora en l'espai exterior a nosaltres, es duia a terme anteriorment en la interioritat del pensament”.

La Veu dels Llibres

En el fons, la terra. L’Horta en la memòria, de Joan Dolç, és el primer títol de «País», una nova col·lecció de la Institució Alfons el Magnànim, dirigida per Francesc Pérez Moragón, que es proposa oferir visions inèdites de fets històrics o actuals de la societat valenciana. Joan Dolç va nàixer en una alqueria de l’Horta d’Alboraia, on va viure fins als cinc anys.

En aquest llibre ha reconstruït, d’una manera minuciosa i vívida, el món rural de l’Horta, que s’havia mantingut pràcticament inalterat durant segles fins a la seua desaparició a finals dels anys seixanta. Quan Dolç va nàixer, el 1956, encara «les estreles esguitaven la cúpula del firmament i irradiaven un fulgor modest, però molt uniforme, que permetia distingir-ho tot en un món d’ombres» i la ciutat, des de qualsevol punt de l’Horta, semblava llunyana, assossegada i inofensiva. Els sons, arcaics, preindustrials, «emergien amb nitidesa enmig d’un silenci transparent»: el crepitar de la fullaraca que s’arrossegava i s’arremolinava entorn de la casa, el colp sec d’algun fruit en caure… Era una vida marcada pels cicles naturals. Era, en paraules de l’autor, un món segellat, «un món de ritornelli, on tot pareixia que girava amb l’únic objectiu de no moure’s del lloc».

La Serp Blanca

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i de Recerca acaba de publicar el llibre En el fons, la terra. L'Horta a la memòria, escrit per Joan Dolç i que inaugura el primer número de la nova col·lecció 'País', que dirigeix ​​Francesc Pérez Moragón.

De caràcter interdisciplinari, la publicació recull textos il·lustrats sobre qüestions històriques, socials o culturals d'aquest paisatge valencià i inclou fotografies del mateix autor i d'arxius diversos relacionades amb el contingut del text.

La nova col·lecció de l'organisme dependent de la Diputació de València es presenta en “un format molt pràctic, un disseny atractiu i un preu molt adaptat a grans públics”, destaca la institució cultural en un comunicat.

La presentació tindrà lloc el dimecres 17 de gener a les 19.00 hores al Centre Cultural-La Beneficència amb la participació de l'autor Joan Dolç, el director de la col·lecció Francesc Pérez Moragón i el director del Magnànim Vicent Flor.

Al fons, la terra pren com a punt de partida els primers anys de la vida de l'autor, que van transcórrer a l'Horta Nord, al costat del Carraixet, un món ancorat en el temps, aïllat, sense il·luminació (ni contaminació lumínica, per això tant) i autosuficient.

I, més enllà del testimoni personal, Dolç recrea i fa el balanç d'un ecosistema natural i social –una economia, unes formes de vida, un paisatge–, que va conformar al llarg dels segles bona part de la cultura valenciana, i que just en aquell moment iniciava el seu declivi definitiu. D'aquí el subtítol de l'obra: 'l'Horta a la memòria'.

El llibre és un "exercici literari que juga amb la cronologia per incloure esdeveniments passats i futurs en una narració de caràcter autobiogràfic que aparentment arriba només a un lustre". Això permet a l'autor “explicar des de dins la transformació d'un món secular en decadència”.

I ho fa, continuen des del Magnànim, mitjançant la mirada subjectiva, però també fa ús de l'apunt històric, de la descripció antropològica, de l'observació de caràcter sociològic i de reflexions abundants sobre el pas del temps i el valor de la memòria.

Valencia Plaza

Dolç recrea i fa balanç d'un ecosistema natural i social –una economia, unes formes de vida, un paisatge d'horta–, que va conformar al llarg dels segles bona part de la cultura valenciana i que, just en aquell moment, iniciava el seu declivi definitiu. D'ací ve el subtítol de l'obra, l'Horta a la memòria.

El llibre és un exercici literari que juga amb la cronologia per incloure esdeveniments passats i futurs en una narració de caràcter autobiogràfic que aparentment arriba només a un lustre. Això permet explicar a l'autor des de dins la transformació d'un món secular en decadència. Ho fa a través de l'ús de l'apunt històric, de la descripció antropològica, de l'observació de caràcter sociològic i de reflexions abundants sobre el pas del temps i el valor de la memòria.

Flat Magazine

Dos autors del catàleg d'In Púribus Llibres, Josep J. Conill i Anna Salomé, intervenen al reportatge sobre narrativa breu i aforística al programa Plaerdemavida d'À Punt (del minut 7:10 al 18:45).

'La síndrome de Lot', d'Anna Salomé a Plaerdemavida.

Llegir l'article

"Les banderes són com el paper d’atrapar mosques; els que no se senten prou atrets són considerats traïdors"

Seguir llegint

Gustau Muñoz a eldiario.es.

Ara bé, si us acosteu també a un llibre com No escapareu de Joan Dolç (In Púribus), hi trobareu densitat d’idees, imatges fotogràfiques que funcionen com a pretext per engegar un discurs ben travat, però que alhora serven la seua pròpia autonomia, derivada de la mirada molt personal de qui les ha fet o les ha triat... Un llibre a banda, de gran qualitat, molt ben escrit també, que planteja de seguida el dubte: trobarà els seus lectors? S’imposa la reflexió i la perplexitat: la cultura d’aquest País té més oferta que demanda, tenim els mecanismes de la crítica i la difusió de la producció cultural, especialment en el camp de les idees, francament rovellats, i la connexió autors-públic interrompuda, com un pas barrat per tot de mecanismes de dissuasió.

Seguir llegint

Irene Pujadas parla d'Anna Salomé i La Síndrome de Lot a elnacional.cat.

Llegir l'article

Montserrat Sendra parla de Passeres, d'Amadeu Viana, al número 115 d'Els Marges.

Veure PDF.

Ressenya d'Extraviari, de Josep Maria Domingo en el darrer número de la revista Plaer de ma vida.

Llegiu-la fent clic ací.

Fèlix Edo a La Llança.

Un article sobre Amadeu Viana i el seu llibre Passeres a la revista "Comprendre".

Una gran sorpresa literària: «La síndrome de Lot», d'Anna Salomé, recensió d'Enric Iborra.

Gustau Muñoz parla d'In Púribus a eldiario.es.

Francesc Bayarri ressenya a Facebook els nostres dos nous llibres.

L’enemic en el mirall: una lectura de “La síndrome de Lot”, d’Anna Salomé per Josep J. Conill a País Valencià, Segle XXI.

Joan Dolç, el pensament de les imatges

Fragment de l'article de Fèlix Edo Tena al número 700 de Serra d'Or.

Poesia i provocació: «Signes antipersona» de Josep J. Conill a Información.

Josep J. Conill. El llenguatge com a eina de defensa, crítica i il·lustració per Fèlix Edo Tena.

Al Facebook de Josep Conill

Des de fa dos anys, un nova editorial valenciana publica llibres: In Púribus Llibres. Ho fa des de Tavernes Blanques i al darrere hi ha un grup d’autors inquiets, imaginatius, de gran voltatge intel·lectual…

Llegir al Blog d'Enric Balaguer

"L'aforisme, o el pensament expresso", ressenya de Sic transit gloria, mindundi apareguda al núm. 75-76 de Caràcters.

Manel Rodríguez-Castelló ressenya Signes Antipersona a Saó.

Enric Sòria ressenya Màximes i Pensaments a Posdata.

Ressenya d'Enric Balaguer.

Ressenya de Sic Transit de Joan Garí a Ofici de Lector.

Enric Balaguer parla d'In Púribus al seu blog A tall d'invocació.

Article de Fèlix Edo Tena dedicat a Josep Conill, al número 678 de "Serra d'Or" corresponent a juny del 2016.

Jordi Nopca per a ara.cat

Jaume García per al Levante

http://laserpblanca.blogspot.com.es/2016/04/un-repertori-de-gimnastica-mental.html

Sic transit gloria, mindundi a la secció de Llibres recomanats del número 73 de Caràcters.

Càpsules de pensament, observacions enginyoses, de vegadess profundes, sovint irreverents… un llibre d'aforismes que convida a la reflexió i que més d'una vegada provoca la sorpresa i el somriure. També desencadena l'esperit de contradicció o una conformitat creativa que estimula el diàleg imaginari i el debat d'idees. Josep Conill diu moltes coses en aquestes pàgines, concentra molta reflexió reposada, molta indagació -i alguna imprecació- en un ampli espai on conflueixen la moral, la política, la literatura o la vida quotidiana. No abunden llibres tan densos i alhora tan lleugers. Tan plaents per a la lectura com inquietants per a l'esperit. Un gaudi que el lector intel·ligent farà bé de procurar-se. El magnífic embolcall editorial contribueix també a fer-ne un volum absolutament recomanable.

Caràcters 73 (2015). Publicacions de la Universitat de València, València.

Ressenya d'Enric Sòria de Sic Transit Gloria, Mindundi a Posdata.

Enric Iborra escriu sobre Máximes i pensaments a La serp blanca.

Divendres 11 de març a les 19 h
Presentació de l'editorial In Púribus i les seues últimes novetats. Col·loqui.

Intervindran:
Francesc Bayarri, periodista i escriptor
Josep Conill, escriptor, autor de Sic transit gloria, mindundi
Joan Dolç, escriptor i editor

(Durant el col·loqui s'oferirà una copa de vi.)

Lloc de la presentació: Llibrería Leo | Rinconada Federico García Sanchiz, 1, 46005 València

Màrius Serra recomana l'últim llibre de Josep J. Conill, "Sic transit gloria, mindundi", a Catalunya Ràdio (25/1/2016), del minut 6:30 al 8:28 de la gravació.

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/lecturalia-vols-saber-per-que-en-marius-serra-recomana-el-dia-del-watusi-de-francisco-casavella/audio/908196/

Article de Màrius Serra a La Vanguardia.

Primera traducció de ‘Màximes i pensaments’ de Chamfort a càrrec de Guillem Calaforra

Article a La Veu.

Resenya a Revista Caràcters nº 71, PUV, Juny 2015.

Els dies 3 i 4 de desembre es presentarà l'editorial a la Llibreria Calders de Barcelona i la Llibreria 22 de Girona.

Es presentarà tant l'editorial com les seves últimes novetats: Sic Transit Gloria, Mindundi, de Josep J. Conill, i Màximes i pensaments, de Chamfort.

3 de desembre a les 19:30

Llibreria Calders
facebook.com/lacalders
Passatge Pere Calders, 9
08015 Barcelona
934 42 78 31

Hi participaran:
Oriol Izquierdo, escriptor i gestor cultural
Josep J. Conill, autor
Joan Dolç, editor

4 de desembre a les 20:00

Llibreria 22
llibreria22.net
C. Hortes, 22
Girona
972 21 23 95
972 22 14 30

Hi participaran:
Oriol Ponsatí-Murlà, editor, traductor i escriptor
Josep J. Conill, autor
Joan Dolç, editor

Dijous 19 de novembre - 18:00h. Saló d’actes
Hi intervindran Joan Dolç (director de la col·lecció) i Rafa Arnal (editor).

La Plaça del Llibre

Consulta la programació completa

Librería Railowsky a Facebook

«Punctum» generacional - Levante-EMV

Cassola sense corda a Facebook.

Ressenya de Xavier Laborda a Tonos Digital.

Ressenya a El cau de l'oroneta.

Article de Màrius Serra per a La Vanguardia (accés de pagament, veure versió en castellá).

Article d'Ausiàs Bermell a El Punt.

Article a la web de la Fira del Llibre de València

Article a La Veu del País Valencià.

Article de Juan Manuel Játiva per a El País

Els propers dies 27 d'abril i 3 de maig presentarem dos nous llibres al Microespai de la Fira del llibre de València. Es tracta de Balanç d'existències, de Joan Dolç (el 27 d'abril) i Passeres d'Amadeu Viana (el 3 de maig).

A continuació trobareu més informació.

Balanç d'existències de Joan Dolç

Data: 27/04/2015
Horari: 19.30h a 20.50h
Lloc: Microespai

Participants
La presentació comptarà amb la presència de l'autor del llibre i editor Joan Dolç, el periodista J.J. Pérez Benlloch i l'editor Rafa Arnal.

Passeres d'Amadeu Viana

Data: 03/05/2015
Horari: 19.00h a 20.00h
Lloc: Microespai

Participants
L'autor del llibre, Amadeu Viana, l'escriptor i rapsode Juli Camarasa i l'editor Rafa Arnal.

El proper dia 22 d'abril començarà la 50 Fira del llibre de València al Jardí de Vivers.

La fira tindrà lloc des del dia 22 d'abril fins el 3 de maig de 2015 y l'horari serà des de les 11.00h a les 14.00h i des de les 17.00h a les 21.00h.