En el fons, la terra pren com a punt de partida els cinc primers anys de la vida de l'autor, que va néixer a mitjans dels anys cinquanta del segle xx en una alqueria dels voltants de València. Aquesta circumstància és el que permet donar fe d'un ecosistema natural i social —unes formes de vida, un paisatge, una cultura—, que havia aconseguit mantenir-se en equilibri al llarg dels segles i que, just en aquell moment, amb l'arribada de l'especulació urbanística i d'una globalització econòmica incipient, iniciava el seu declivi definitiu.
L'autor desplega els seus recursos literaris per jugar amb la cronologia i incloure, en una narració de caràcter autobiogràfic que aparentment aconsegueix només un lustre, esdeveniments passats i futurs, cosa que permet explicar des de dins la transformació d'un món secular en decadència. Ho fa mitjançant la mirada subjectiva, reflexiva i mordaç, però també recorrent a l'apunt històric, la descripció antropològica, l'observació de caràcter sociològic i digressions abundants sobre el pas del temps i el valor de la memòria. L'obra es complementa amb un conjunt de fotografies del mateix autor relacionades amb els fets narrats i els seus escenaris.
Joan Dolç va néixer el 1956 a Alboraia, al costat de la ciutat de València. Al llarg dels anys vuitanta i noranta, mentre treballava al món de la fotografia, el disseny i la comunicació, va publicar diverses novel·les en què barrejava un humor desgavellat amb les convencions del gènere policial. Eren històries adaptades a un entorn on convergien un ruralisme cada cop més anacrònic —del qual ell procedeix— i una industrialització que no acabava de quallar. Més tard, la seva activitat literària va anar derivant cap a l'assaig breu i la columna d'opinió, mentre que la seva activitat de subsistència se centrava en la producció i la direcció de documentals per al cinema, la televisió i els circuits culturals (museus, fundacions i sales d'exposició). Amb textos i fotografies, va continuar participant en llibres col·lectius, catàlegs, diaris i revistes, entre les quals destaca Lars, Cultura y Ciudad, publicació de la qual va ser cofundador i director editorial. Balanç d'existències (2015), i No escapareu (2018) van suposar el seu retorn a l'àmbit literari, que es consolida ara amb En el fons, la terra i>, unes memòries peculiars que juguen amb el temps i, de tant en tant, prenen forma d'assaig literari per donar forma a una visió vitalista i alhora crepuscular del paisatge i el paisanatge de la seva infància, que considera definitivament periclitats.