Catàleg

En el fondo, la tierra
Joan Dolç

Disponible edició en castellà: En el fondo, la tierra


Preu: 20 €

236 pàgines
15 x 22 cm

Editat en valencià per la Institució Alfons el Magnànim: Més informació y comandes.


En el fons, la terra pren com a punt de partida els cinc primers anys de la vida de l'autor, que va néixer a mitjans dels anys cinquanta del segle xx en una alqueria dels voltants de València. Aquesta circumstància és el que permet donar fe d'un ecosistema natural i social —unes formes de vida, un paisatge, una cultura—, que havia aconseguit mantenir-se en equilibri al llarg dels segles i que, just en aquell moment, amb l'arribada de l'especulació urbanística i d'una globalització econòmica incipient, iniciava el seu declivi definitiu.

L'autor desplega els seus recursos literaris per jugar amb la cronologia i incloure, en una narració de caràcter autobiogràfic que aparentment aconsegueix només un lustre, esdeveniments passats i futurs, cosa que permet explicar des de dins la transformació d'un món secular en decadència. Ho fa mitjançant la mirada subjectiva, reflexiva i mordaç, però també recorrent a l'apunt històric, la descripció antropològica, l'observació de caràcter sociològic i digressions abundants sobre el pas del temps i el valor de la memòria. L'obra es complementa amb un conjunt de fotografies del mateix autor relacionades amb els fets narrats i els seus escenaris.
Joan Dolç va néixer el 1956 a Alboraia, al costat de la ciutat de València. Al llarg dels anys vuitanta i noranta, mentre treballava al món de la fotografia, el disseny i la comunicació, va publicar diverses novel·les en què barrejava un humor desgavellat amb les convencions del gènere policial. Eren històries adaptades a un entorn on convergien un ruralisme cada cop més anacrònic —del qual ell procedeix— i una industrialització que no acabava de quallar. Més tard, la seva activitat literària va anar derivant cap a l'assaig breu i la columna d'opinió, mentre que la seva activitat de subsistència se centrava en la producció i la direcció de documentals per al cinema, la televisió i els circuits culturals (museus, fundacions i sales d'exposició). Amb textos i fotografies, va continuar participant en llibres col·lectius, catàlegs, diaris i revistes, entre les quals destaca Lars, Cultura y Ciudad, publicació de la qual va ser cofundador i director editorial. Balanç d'existències (2015), i No escapareu (2018) van suposar el seu retorn a l'àmbit literari, que es consolida ara amb En el fons, la terra, unes memòries peculiars que juguen amb el temps i, de tant en tant, prenen forma d'assaig literari per donar forma a una visió vitalista i alhora crepuscular del paisatge i el paisanatge de la seva infància, que considera definitivament periclitats.