L'Horta, l'horta que envolta València, sobretot la que s'ubica al nord de la ciutat i menys la que perviu a l'oest i al sud, on la petjada de la industrialització és més profunda, avui són els intersticis que queden entre les autovies, les línies de ferrocarril i del transport metropolità, a més d'altres infraestructures i de la malla de petits camins i séquies que la travessen. Així i tot, l'Horta de València, té escrit el geògraf Joan Romero, és un dels paisatges culturals més important de la Mediterrània, malgrat haver perdut gran part de la superfície i que el seu caliu segueixen sotmesos a pressions de tota mena. Del que va ser aquell paisatge parla En el fons, la terra. Un exercici de memòria realitzat per Joan Dolç, nascut el 1956 en una alqueria propera al barranc de Carraixet, que ha editat la Institució Alfons el Magnànim. El llibre, el subtítol del qual és “L'Horta en la memòria”, inaugura una nova col·lecció de llibres, dirigida per Francesc Pérez Moragón, que porta per títol “País”, nascuda per oferir una visió polièdrica de la realitat més propera, però amb una perspectiva universal.