64 pàgines 15 x 22 cmA Signes Antipersona, malgrat el seu subtítol ("Contra la poesia"), no trobarem, com diu Amadeu Viana al pròleg, "ni una queixa ni una crítica, simplement la constatació del que ocorre quan el talent s'allunya dels poemes, o quan, enfurismat, el talent hi torna per esbrinar què passa, què està passant. En què estaran pensant els poetes? Per ací no trau el cap la passió pendent de la passió de l'altre, ni el geni de la inspiració obrint-se pas entre els núvols ni una intimitat interior examinada detalladament. Els temes són uns altres", com els que traspunten en els versos següents:Cándidament, vam creure en la presència d'un propòsit en cada criatura, i en cada vers xifràrem un conjur, en cada fil de veu una confiança que els noms no trairien la promesa de revelar-nos el secret del món, i ara cerquem en va alguna certesa entre les selves aspres de la lletra morta, com el convidat que en unes carnestoltes vol arrancar als dansaires la careta, i sospita amb horror que sols el volten cadàvers coronats per les paraules amb els llorers marcits de la ignomínia.
Josep J. Conill (1961) és professor de català. Es dedica a la crítica cultural i a la sociologia del llenguatge. Amb Ângelo Cristóvao, va ser coeditor del llibre de Lluís V. Aracil Do Latim às Linguas Nacionais (2004) i és autor dels llibres Del conflicte lingüístic a l'autogestió (2007) i Entre Calimero i Superman: Una política lingüística per al català (2012). La seva faceta més literària es pot trobar als llibres d'aforismes Submarins de butxaca (2008) i Sic transit gloria, mindundi (2015) i als reculls poètics Desposessió (2002) i La nit en blanc (2011).