En estreta connexió amb el «El doctor Diàgores» (1971) es troben aquells altres relats en els quals Lem reflexiona explícitament sobre l’aparició de la Singularitat Tecnològica en forma d’explosió d’una IA dotada d’un nivell sobrehumà d’intel·ligència general. El matemàtic Irving John Good, que va treballar amb l’equip de descodificadors d’Alan Turing durant la Segona Guerra Mundial, definia el 1965 aquesta màquina en els termes següents:
Definim una màquina ultraintel·ligent com aquella que pot superar amb escreix totes les activitats intel·lectuals de qualsevol home per molt llest que sigui. Atès que el disseny de màquines és una d’aquestes activitats intel·lectuals, una màquina ultraintel·ligent podria dissenyar màquines fins i tot millors; aleshores hi hauria, sens dubte, una «explosió d’intel·ligència», i la intel·ligència humana quedaria molt enrere. Per això, la primera màquina ultraintel·ligent és l’últim invent que l’home necessita crear, bo i comptant amb el fet que la màquina sigui suficientment dòcil per dir-nos com mantenir-la sota control.
D’acord amb la caracterització que en fa Nick Bostrom (Superintelligence: Paths, Dangers, Strategies, 2014), una IA seria una superintel·ligència capaç de dur a terme molt més ràpidament i qualitativament, en molts ordres de magnitud, tot el que és capaç de fer el cervell humà. Per a una intel·ligència tan veloç els esdeveniments del món material es produirien amb una lentitud exasperant, de manera que, probablement, preferiria treballar amb objectes digitals en lloc d’interaccionar amb tardígrads com els humans. A grans trets, els tres camins que es poden seguir per aconseguir una IA són: l’acceleració dels processos evolutius a través de la selecció genètica, l’emulació del cervell humà complet i la creació d’una IA seminal, susceptible d’aprendre i de millorar la seva pròpia arquitectura algorítmica. Mentre que en els dos primers casos podem esperar una certa semblança amb la intel·ligència humana, aquesta última podria arribar a constituir una autèntica intel·ligència alienígena. De fet, quan ens referim a l’impacte d’una IA, cal evitar, d’entrada, el risc d’incórrer en l’antropomorfisme, ja que en molts sentits la seva emergència equivaldria a introduir una nova espècie intel·ligent en el planeta, d’unes dimensions absolutament incommensurables amb les de la intel·ligència humana. Tal com assenyala el mateix Bostrom: «en comptes de pensar que una IA superintel·ligent és intel·ligent en el sentit en què habitualment diem que un geni científic és més intel·ligent que l’ésser humà mitjà, podria ser més adequat pensar que una IA és intel·ligent com quan diem que un ésser humà mitjà és intel·ligent en comparació d’un escarabat o un cuc.»
