{"id":334,"date":"2018-07-10T22:36:36","date_gmt":"2018-07-10T22:36:36","guid":{"rendered":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/?p=334"},"modified":"2018-07-10T22:36:51","modified_gmt":"2018-07-10T22:36:51","slug":"el-cibernetic-en-el-laberint-la-ficcio-tecnologica-en-la-narrativa-de-stanislaw-lem-iii-de-iv","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/ca\/2018\/07\/10\/el-cibernetic-en-el-laberint-la-ficcio-tecnologica-en-la-narrativa-de-stanislaw-lem-iii-de-iv\/","title":{"rendered":"El cibern\u00e8tic en el laberint: la ficci\u00f3 tecnol\u00f2gica en la narrativa de Stanis\u0142aw Lem (III de IV)"},"content":{"rendered":"

La reflexi\u00f3 sobre els androides constitueix nom\u00e9s la connexi\u00f3 m\u00e9s superficialment frankensteiniana de l\u2019obra de Lem, perqu\u00e8 \u2014si m\u00e9s no en aquelles narracions que no s\u2019ocupen dels intents de comunicaci\u00f3 amb esp\u00e8cies alien\u00edgenes\u2014 l\u2019aut\u00e8ntica representaci\u00f3 del monstre<\/em>, en el sentit etimol\u00f2gic del mot, que vol dir \u00abadvert\u00e8ncia\u00bb, s\u2019hi manifesta en forma d\u2019esclat d\u2019una superintel\u00b7lig\u00e8ncia capa\u00e7 de deixar enrere la humanitat. \u00c9s el que, d\u2019en\u00e7\u00e0 del fam\u00f3s article hom\u00f2nim de Vernor Vinge \u00abThe Coming Technological Singularity: How to Survive in the Post-Human Era\u00bb, aparegut el 1993, s\u2019anomena la Singularitat Tecnol\u00f2gica<\/em>, terme que al llarg dels \u00faltims anys ha popularitzat de manera demag\u00f2gica el conegut cibern\u00e8tic i futur\u00f2leg nord-americ\u00e0 Ray Kurzweil. Tot amb tot, interessa destacar que no estem parlant de cap fatalitat, sin\u00f3 d\u2019una conting\u00e8ncia que dins el camp de la cibern\u00e8tica \u00e9s encara objecte d\u2019intensa discussi\u00f3 entre aquells que pensen que es tracta d\u2019un futur m\u00e9s que probable i aquells que s\u2019hi mostren esc\u00e8ptics i tendeixen a creure que darrere d\u2019aquesta hip\u00f2tesi batega una il\u00b7lusi\u00f3 desprove\u00efda de fonament, similar, posem per cas, a la recerca de la pedra filosofal en l\u2019\u00e8poca dels alquimistes. La q\u00fcesti\u00f3, doncs, \u00e9s que, a hores d\u2019ara, com remarca el cibern\u00e8tic Jerry Kaplan, encara \u00abno tenim un marc te\u00f2ric acceptat que resulti suficient per resoldre aquest conflicte\u00bb, ra\u00f3 per la qual potser no \u00e9s fortu\u00eft el fet que constitueixi un terreny propici a la fabulaci\u00f3 liter\u00e0ria o cinematogr\u00e0fica millor o pitjor informada.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Sens dubte l\u2019obra de Lem representa una de les aportacions m\u00e9s primerenques i de major envergadura que s\u2019han fet a la q\u00fcesti\u00f3 des de l\u2019\u00e0mbit del pensament i la literatura. Si ens cenyim a aquesta \u00faltima, s\u00f3c del parer que una de les millors maneres d\u2019introduir-se en aquesta parcel\u00b7la de l\u2019obra de l\u2019autor de Solaris<\/em> \u00e9s a trav\u00e9s de la lectura d\u2019un relat en la qual la construcci\u00f3 de robots no antropom\u00f2rfics coexisteix amb l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una criatura que t\u00e9 totes les traces de constituir una superintel\u00b7lig\u00e8ncia in statu nascendi<\/em>. Em refereixo a la narraci\u00f3 titulada \u00abEl doctor Di\u00e0gores\u00bb, inclosa al volum Diaris de les estrelles. Viatges i mem\u00f2ries<\/em> (1971) i protagonitzada per Ijon Tichy, un personatge recurrent en algunes de les obres sat\u00edriques de Lem. El desenvolupament de la trama \u00e9s tan suggestiu que paga la pena fer-ne cinc c\u00e8ntims.<\/p>\n

<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019haver-ne sentit parlar for\u00e7a tant en els cercles especialitzats com a la premsa sensacionalista, Tichy viatja a Creta amb el prop\u00f2sit de visitar el doctor Di\u00e0gores, que viu a\u00efllat en una casa situada a uns 90 quil\u00f2metres de l\u2019antic laberint de Cnossos on, segons la llegenda mitol\u00f2gica, va ser recl\u00f2s el Minotaure. Di\u00e0gores \u00e9s un cient\u00edfic estrafolari, heterodox i de mal car\u00e0cter, aut\u00e8ntica personificaci\u00f3 del mad doctor<\/em> enfrontat al sentit com\u00fa de la disciplina, que s\u2019esfor\u00e7a en la fabricaci\u00f3 de criatures no subjectes a les limitacions habituals en la cibern\u00e8tica, sempre obsedida per assegurar-se l\u2019obedi\u00e8ncia de les seves creacions i impedir l\u2019espontane\u00eftat dels \u00e9ssers fabricats. El seu lema \u00e9s que \u00abSense l\u2019imprevisible no hi ha cibern\u00e8tica\u00bb i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, ha renunciat al plagi, a la imitatio Dei<\/em>, entesa com l\u2019aspiraci\u00f3 a la construcci\u00f3 de l\u2019homunculus<\/em>, \u00e9s a dir, d\u2019un enginy artificial creat a imatge i semblan\u00e7a de les persones. El doctor Di\u00e0gores, doncs, ha eliminat la finalitat dels seus treballs, de la mateixa manera que la natura renuncia a qualsevol teleologia evolutiva. L\u2019actitud de Di\u00e0gores constitueix la il\u00b7lustraci\u00f3 perfecta d\u2019una actitud que el fil\u00f2sof i cibern\u00e8tic Nick Bostrom, en el llibre Superintelligence: Paths, Dangers, Strategies<\/em> (2014), reformula en forma de Conjectura de la compleci\u00f3 tecnol\u00f2gica, en virtut de la qual \u00absi els esfor\u00e7os en desenvolupament cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic no cessen de manera efectiva, aleshores totes les capacitats b\u00e0siques importants que podrien ser obtingudes a trav\u00e9s d\u2019alguna possible tecnologia, seran obtingudes\u00bb. I, a mitj\u00e0 termini, no cal esperar que cessin, at\u00e8s que, com assenyala el fil\u00f2sof G\u00fcnther Anders, la idea fixa de la nostra civilitzaci\u00f3 tecnol\u00f2gica \u00e9s que \u00abel que es pot fer \u00e9s el que cal fer\u00bb i \u00abel que cal fer \u00e9s l\u2019inevitable.\u00bb M\u00e9s encara: tal com confessa a Tichy, Di\u00e0gores aspira a introduir en les seves creacions un Principi d\u2019autocomplicaci\u00f3, consistent a dotar la criatura fabricada de \u00abla facultat de reconstruir-se a si mateixa segons els seus propis criteris si no pot realitzar les tasques que s\u2019havia assignat (i que jo ignoro, d\u2019acord amb els meus prop\u00f2sits).\u00bb En procedir aix\u00ed, el doctor descobreix que el primer impuls de les seves creacions consisteix en el desig d\u2019alliberar-se i trencar \u2014tal com ja va fer la primera parella humana al Jard\u00ed de l\u2019Ed\u00e8n\u2014 les limitacions que els han estat imposades, circumst\u00e0ncia que l\u2019obliga a prendre mesures dr\u00e0stiques per mantenir-les sota control com ara empresonar-les en b\u00fanquers subterranis de formig\u00f3 i acer o aniquilar-les amb oxigen l\u00edquid si esdevenen perilloses. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que, al capdavall, no hi ha manera d\u2019esbrinar d\u2019on sorgeix aquest impuls de les criatures a l\u2019autonomia. En una conversa amb Ijon Tichy, el doctor exposa sense ambages el seu punt de vista:<\/p>\n

Atribu\u00efm la vida espiritual a altres persones perqu\u00e8 la posse\u00efm nosaltres. Com m\u00e9s allunyat de l’home est\u00e0 un animal quant a la seva estructura i funcions, tant menys seguretat presenten les nostres suposicions relatives a la seva vida espiritual. Per aquesta ra\u00f3 atribu\u00efm unes emocions definides al mico, al gos, al cavall, mentre que de les \u00abviv\u00e8ncies\u00bb d’una sargantana sabem ja molt poc i, tractant-se d’insectes o infusoris, les analogies perden tota la seva efectivitat. […] El que ocorre \u00e9s que si en el cas dels animals el problema \u00e9s trivial i no massa important […], en el dels cibernoides es converteix en un malson, ja que tot just vinguts al m\u00f3n lluiten per la seva llibertat, per\u00f2 per qu\u00e8 ho fan, quin estat provoca aquestes irrefrenables tend\u00e8ncies… mai no ho sabrem…<\/em>
\n\u2014Si se’ls don\u00e9s la parla…<\/em>
\n\u2014El nostre llenguatge va n\u00e9ixer en el transcurs de l’evoluci\u00f3 social i transmet informacions sobre estats an\u00e0legs, o almenys semblants, ja que tots nosaltres ens assemblem. At\u00e8s que els nostres cervells s’assemblen, vost\u00e8 suposa que jo, si ric sento el mateix que vost\u00e8 quan est\u00e0 content. Per\u00f2 no \u00e9s el mateix en el cas d’ells. Plaers? Sentiments? Temor? Qu\u00e8 passar\u00e0 amb el significat d’aquestes paraules quan del cervell hum\u00e0 alimentat amb sang passin a les inanimades bobines el\u00e8ctriques? I fins i tot si eliminem les bobines, si esborrem els esquemes inductius, qu\u00e8 hi obtindrem?<\/em><\/p><\/blockquote>\n

\"\"<\/p>\n

En realitat, la resposta a la inc\u00f2gnita el professor Diag\u00f2res ja ha comen\u00e7at a entrellucar-la perqu\u00e8, despr\u00e9s de moltes temptatives, ha aconseguit infondre vida en una subst\u00e0ncia autoorganitzadora de tipus fungoide i estructura polim\u00e8rica capa\u00e7 de pensar i de resoldre problemes pel seu compte, tot i que no a la manera d\u2019una persona o un animal. Per a m\u00e9s intriga, una parella d\u2019aquests fungoides, tancats per separat en cilindres met\u00e0l\u00b7lics i observables a trav\u00e9s de petites finestres de vidre gross\u00edssim, ha desenvolupat un sistema de comunicaci\u00f3 a dist\u00e0ncia, del tot incomprensible per a les persones, i no sols capa\u00e7 d\u2019ultrapassar qualsevol barrera que s\u2019hi interposi, sin\u00f3 d\u2019influenciar subtilment la conducta humana. No revelar\u00e9 ac\u00ed el final obert del relat, per\u00f2, simptom\u00e0ticament, connecta de manera molt directa amb els problemes de comunicaci\u00f3 amb intel\u00b7lig\u00e8ncies alien\u00edgenes presents en altres obres de Lem.<\/p>\n

\u00a9 Josep J. Conill<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La reflexi\u00f3 sobre els androides constitueix nom\u00e9s la connexi\u00f3 m\u00e9s superficialment frankensteiniana de l\u2019obra de Lem, perqu\u00e8 \u2014si m\u00e9s no en aquelles narracions que no s\u2019ocupen dels intents de comunicaci\u00f3 amb esp\u00e8cies alien\u00edgenes\u2014 l\u2019aut\u00e8ntica representaci\u00f3 del monstre, en el sentit etimol\u00f2gic del mot, que vol dir \u00abadvert\u00e8ncia\u00bb, s\u2019hi manifesta en forma d\u2019esclat d\u2019una superintel\u00b7lig\u00e8ncia capa\u00e7 … Sigue leyendo El cibern\u00e8tic en el laberint: la ficci\u00f3 tecnol\u00f2gica  en la narrativa de Stanis\u0142aw Lem (III de IV)<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[601,605,603,558],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/334"}],"collection":[{"href":"https:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=334"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/334\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":351,"href":"https:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/334\/revisions\/351"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=334"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=334"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=334"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}