Una mestressa de casa que assisteix impotent a la seva transformació en una altra persona. Un professor sotmès a la tirania creadora de la seva biblioteca. Els infortunis d’un jove perseguit per una imatge sortida del mirall. Les refexions d’un psiquiatre obsedit per un pacient que s’estima les pedres. Quatre històries d’unes vides enganyosament anodines que s’extravien en aquell territori obscur on l’estranyesa s’apodera de la quotidianitat i l’absurd es confon amb la bogeria. Un territori on els malsons adquireixen la consistència d’una realitat emergent, maligna i fascinant alhora, i aboquen a desenllaços tan aterridors com oberts a la interpretació del lector.
Els relats que integren La síndrome de Lot projecten una mirada descarnada sobre les relacions humanes i extreuen la seva força de la convicció tràgica que l’existència constitueix un error monstruós de la natura, perquè el jo és tan sols el subterfugi de què es val la ment per tal de dissimular l’abisme que a cada pas amenaça d’obrir-se sota els nostres peus i precipitar-nos en un caos sense sentit.
Anna Salomé (Castelló de la Plana, 1964) és llicenciada en filosofia, titulació que li ha permès dedicar-se a tasques tan diverses com quadrar balanços, emplenar formularis tediosos i alfabetitzar nens assilvestrats. És autora d’un grapat d’articles dedicats a la sociologia del llenguatge i la crítica cultural. Des de fa uns anys, manté el blog Omnes vulnerant sobre la presència i el signifcat dels rellotges en el cinema. Tot i que alguns dels seus relats han estat premiats en diverses ocasions, aquest és el seu primer llibre de narrativa.