{"id":89,"date":"2017-05-17T13:40:56","date_gmt":"2017-05-17T13:40:56","guid":{"rendered":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/?p=89"},"modified":"2017-05-18T06:58:34","modified_gmt":"2017-05-18T06:58:34","slug":"memoria-del-paradis","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/ca\/2017\/05\/17\/memoria-del-paradis\/","title":{"rendered":"Mem\u00f2ria del parad\u00eds"},"content":{"rendered":"

A aquells animals que vaig con\u00e9ixer.<\/em><\/p>\n

En els teatres romans, la summa cavea<\/em> era la part superior de la graderia i estava destinada als que, per una ra\u00f3 o una altra, no eren reconeguts com a ciutadans. La plebs i els altres estaments es repartien la resta d\u2019escalons de dalt a baix, en sentit invers a la seua posici\u00f3 en la pir\u00e0mide social. M\u00e9s tard, aquella estructura es va adaptar als grans teatres a la italiana, i posteriorment als cines en una progressiva simplificaci\u00f3 de la divisi\u00f3 d’espais, m\u00e9s evident com m\u00e9s petita era la sala. Rares eren les que tenien dues plantes superiors. El m\u00e9s habitual era que en tingueren una o cap. Els cines amb pis elevat s\u2019allunyaven una mica de la simplicitat estabul\u00e0ria que els establiments m\u00e9s modestos a penes aconseguien dissimular. Eren espais que es constru\u00efen m\u00e9s per a ampliar l’aforament que per a contribuir a l’as\u00e8psia social, i dades les dimensions tan redu\u00efdes que de vegades tenien aquells locals, el pati de butaques ho tenia dif\u00edcil per a fer bona aquella estranya l\u00f2gica arquitect\u00f2nica. No semblava de cap manera el lloc privilegiat que suposadament era. A molts, i sobretot als adolescents que en els anys seixanta i setanta no coneix\u00edem m\u00e9s que els cines de poble, el que ens atreia era l’entresolat. Fins que no vam comen\u00e7ar a anar als cines d’estrena de la capital no vam saber que l’entrada per a accedir-hi era la m\u00e9s barata. De fet, cr\u00e9iem que els vells es quedaven baix per a no haver de pujar escales.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A Anglaterra, la zona que est\u00e0 situada en la part m\u00e9s alta dels grans teatres s\u2019anomena the gods<\/em>, perqu\u00e8 des d’all\u00ed quasi es poden tocar les pintures mitol\u00f2giques que solen decorar els sostres, motius ampul\u00b7losos que al llarg del segle XX es van substituir en els cines per ex\u00f2tics ornaments art d\u00e9co<\/em> (nom\u00e9s en alguns, en la majoria es va deixar aqueixa tasca decorativa a les humitats). I tamb\u00e9, com ac\u00ed i a Fran\u00e7a, a aquesta zona se la va anomenar \u00abel parad\u00eds\u00bb per la seua proximitat al cel ras. Tamb\u00e9 podia haver-se anomenat aix\u00ed perqu\u00e8 a ell anaven a parar els que volien assaltar-lo, encara que nom\u00e9s f\u00f3ra de manera intu\u00eftiva o a colp de rampell. All\u00ed recalaven molts afligits d’una cinef\u00edlia primitiva, que no distingien entre la pel\u00b7l\u00edcula, el ritual de la projecci\u00f3 i el fest\u00ed social que se celebrava en aquell recinte quasi sagrat cada diumenge a la vesprada. Des del parad\u00eds es podia veure tot sense ser vist, com sabien molt b\u00e9 algunes parelles que es refugiaven a dalt de tot, i a m\u00e9s, mirant c\u00f2modament cap avall, mentre els del pati de butaques es fotien el bescoll mirant cap amunt. Certament, tamb\u00e9 era el lloc on aterraven aquells als quals el cine els importava un rave. Dir que en aquelles grades allunyades de l’escenari era on s’allotjava el sentit cr\u00edtic \u2014que no els cr\u00edtics\u2014 potser \u00e9s una exageraci\u00f3, per\u00f2 en qualsevol cas era on s’acumulaven les \u00e0nsies de subversi\u00f3, on anaven a raure els disconformes, els misfits<\/em>, els sabotejadors i algun cabr\u00f3 vocacional. Sempre prestos a burlar-se del que als altres els agradava, per\u00f2 sempre disposats a deixar-se seduir pels arquetips que, en la pantalla, superaven la seua capacitat transgressora, ja f\u00f3ra Tarzan, la seua amiga Xita, Jerry Lewis, el vaquer sense nom o Toro Sentado<\/em>.<\/p>\n

<\/p>\n

Mala idea, la de posar els m\u00e9s animals a dalt. Des de dalt, igual que en el segle XIX es tiraven bombes, durant el franquisme es feia gamberrisme surrealista, com la d’aquell paio que entrava amb les butxaques de la gavardina plenes de teuladins vius. Quan els soltava se n’anaven cap a la pantalla creient que es tractava d’una finestra \u2014que finestra era, per\u00f2 no per a pardals\u2014 i ja no hi havia qui els desallotjara en tota la projecci\u00f3. S\u2019hi donava una fusi\u00f3 entre l’enginy abrivat i la consci\u00e8ncia social lacerada que s’ha perdut. Del parad\u00eds eixien les procacitats m\u00e9s b\u00e8sties, les protestes m\u00e9s irades, els comentaris m\u00e9s obscens. La insubmissi\u00f3 adquiria all\u00ed dalt el seu m\u00e0xim nivell d’agressivitat, aquest que la situa a frec de la delinq\u00fc\u00e8ncia. Alguns, siga donant regna solta a fosques aspiracions, siga parodiant amb sarcasme la funci\u00f3 real de la censura, tapaven la imatge amb la xolla o distreien l’atenci\u00f3 projectant en la pantalla una ombra xinesa amb forma de cornamenta, gest molt m\u00e9s arrelat que el m\u00e9s com\u00fa avui de mostrar el dit, en una \u00e8poca en qu\u00e8 el personal tenia l’autoestima baixa i el sentit de l’honor molt alt. Aix\u00f2 nom\u00e9s es podia fer prop del projector, de la m\u00e0quina d’on ixen les imatges, de la tramoia que propicia l’espectacle. En certa manera, en la cabina estava D\u00e9u, per aix\u00f2 exercia una atracci\u00f3 irresistible cap a tots nosaltres. Accedir a ella era un somni que pocs arribaven a satisfer.<\/p>\n

Els m\u00e9s avisats entre els del pati de butaques es refugiaven just davall del parad\u00eds i deixaven lliures els seients situats en la vertical de la barana, perqu\u00e8 des d’all\u00ed podia caure de tot: el pica-pica, que no era una altra cosa que el farcit de fibra de vidre o d’amiant dels encoixinats, escopinyades espor\u00e0diques o la llavor del mal mateixa, que de vegades sorgia des de la fosca a propulsi\u00f3 a trav\u00e9s d’algun membre pecador. I els que cometien la temeritat de seure en les files de davant menyspreaven l’abast de les sarbatanes fetes amb una canya o un bic, a trav\u00e9s de les quals s’expulsaven projectils de tota mena. En els Estats Units, a aquell vestigi de la summa c\u00e0vea<\/em> el varen batejar directament amb el classista apel\u00b7latiu de peanut gallery<\/em>, peanuts<\/em> que els terrossos que ocupaven aquells seients no dubtaven a llan\u00e7ar tamb\u00e9 als performers dolents <\/em>i als benestants espectadors de la platea i el pati, invertint el principi zool\u00f2gic de l\u2019arquitectura teatral i fent gala d’una consci\u00e8ncia c\u00edvica desapareguda sense remei. <\/em>Ac\u00ed, a semblan\u00e7a dels italians, que l’anomenaven piccionaia<\/em>, i dels francesos que l’anomenaven poulailler, <\/em>va acabar anomenant-se \u00abgalliner\u00bb, segur que no tant pel sentit despectiu que despr\u00e9n la paraula sin\u00f3 per l’enrenou que se sol o se solia armar all\u00ed. M\u00e9s aviat se solia, perqu\u00e8 l’esperit que animava aquell espai s’est\u00e0 perdent. Ning\u00fa no vol anar al galliner, s’ha imposat la bona educaci\u00f3 i els paradisos, els pocs que queden, s’estan quedant buits o, en tot cas, clamorosament silenciosos.<\/p>\n

\u00a9 Joan Dol\u00e7. Publicat simult\u00e0niament a Balan\u00e7 d'exist\u00e8ncies<\/em><\/a><\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A aquells animals que vaig con\u00e9ixer. En els teatres romans, la summa cavea era la part superior de la graderia i estava destinada als que, per una ra\u00f3 o una altra, no eren reconeguts com a ciutadans. La plebs i els altres estaments es repartien la resta d\u2019escalons de dalt a baix, en sentit invers … Sigue leyendo Mem\u00f2ria del parad\u00eds<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[229,225,231,233,221,219,213,217,223,211,235,237,239,227,215],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/89"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=89"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/89\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":99,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/89\/revisions\/99"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=89"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=89"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=89"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}