{"id":73,"date":"2017-05-12T09:14:54","date_gmt":"2017-05-12T09:14:54","guid":{"rendered":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/?p=73"},"modified":"2017-10-15T17:42:36","modified_gmt":"2017-10-15T17:42:36","slug":"der-ubermensch-a-punxsutawney","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/ca\/2017\/05\/12\/der-ubermensch-a-punxsutawney\/","title":{"rendered":"Der \u00dcbermensch a Punxsutawney"},"content":{"rendered":"

En l’aforisme 341 de La Gaia Ci\u00e8ncia<\/em>, Nietzsche es pregunta qu\u00e8 passaria si en la solitud de la nit un dimoni se\u2019ns acost\u00e9s a l’orella per xiuxiuejar: \u00abAquesta vida, tal com la vius ara i tal com l’has viscuda, haur\u00e0s de viure-la encara una altra vegada i encara incomptables vegades. I en ella no hi haur\u00e0 res de nou, sin\u00f3 que cada sofren\u00e7a, cada plaer, cada pensament, cada sospir, tot all\u00f2 que \u00e9s indiciblement petit i gran de la teva vida, ha de tornar a esdevenir-se per a tu, tot en el mateix ordre i en la mateixa successi\u00f3 \u2014alhora, tamb\u00e9 aquesta aranya i aquest raig de lluna que apareix entre els arbres, tamb\u00e9 aquest instant i jo mateix. L’etern rellotge d’arena de l’exist\u00e8ncia ser\u00e0 capgirat sempre de bell nou \u2014com tamb\u00e9 tu amb ell, que ets una volva de pols de la pols.\u00bb Ens desesperar\u00edem davant d’un bucle de repeticions aix\u00ed, sense la possibilitat d’introduir el m\u00e9s petit canvi? O b\u00e9 contemplar\u00edem les paraules d’aquest dimoni no com una amena\u00e7a, sin\u00f3 com la major de les felicitats?<\/p>\n

Sens dubte, la majoria de les persones considerarien la repetici\u00f3 constant d’una part o de la totalitat de la seva exist\u00e8ncia com la pitjor de les condemnes \u2014gaireb\u00e9 tan terrible com aquella vida eterna de l’\u00e0nima, envoltada d’\u00e0ngels i cors celestials, amb qu\u00e8 amenacen els cristians. Phil Connors, el protagonista de The Groundhog Day<\/em> (Harold Ramis, 1993), no n\u2019\u00e9s cap excepci\u00f3. Per quart any consecutiu, la cadena televisiva de Pittsburgh on treballa com a meteor\u00f2leg l’envia a cobrir el festival del Dia de la Marmota que se celebra en un poble remot de Pennsilv\u00e0nia de nom impronunciable, un lloc i una festa que odia. Phil (Bill Murray) i els membres del seu equip \u2014Rita (Andie MacDowell), la nova productora a qui acaba de con\u00e8ixer, i Larry, el c\u00e0mera\u2014 arriben a Punxsutawney el dia abans del festival. El mat\u00ed del Dia de la Marmota, el r\u00e0dio-despertador que hi ha a la tauleta de nit de l’hotel on Phil s’allotja sona a les sis, i el meteor\u00f2leg s’aixeca mentre escolta una can\u00e7\u00f3 insubstancial \u2014I got you babe<\/em>, de Sonny & Cheer\u2014 i la xerrameca d\u2019uns locutors poca-soltes. De tarann\u00e0 desagradable i c\u00ednic, nom\u00e9s vol enllestir la feina com m\u00e9s aviat millor i tornar a Pittsburgh. Per\u00f2 el seu desig no es veur\u00e0 complert: una tempesta de neu talla la carretera i tot l’equip ha de regressar al poble. Phil no sospita el que tardar\u00e0 a sortir-ne, ni que aquell ser\u00e0 nom\u00e9s el primer d’un dia que es repetir\u00e0 durant molt de temps.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0, es desperta de nou a les sis, al r\u00e0dio-despertador sona la mateixa can\u00e7\u00f3 i els locutors\u00a0 repeteixen que \u00e9s el dos de febrer, Dia de la Marmota. El meteor\u00f2leg pensa que per error han col\u00b7locat la gravaci\u00f3 del dia anterior \u2014que se\u2019n pot esperar, d’aquell parell de ximples?\u2014, per\u00f2 a poc a poc, quan s\u2019aboca a la finestra i veu les mateixes persones que el dia abans, comen\u00e7a a adonar-se que alguna cosa estranya hi ocorre. Despr\u00e9s, mentre baixa a desdejunar, un altre hoste de l’hotel li pregunta si anir\u00e0 a veure la marmota i Phil encara creu que es tracta d’una broma. Per\u00f2, en sortir al carrer i comprovar que tot es repeteix exactament igual \u2014el captaire que demana en un cant\u00f3, l’antic company d’escola que l’aborda per vendre-li una asseguran\u00e7a, el bassal on fica el peu quan es disposa a creuar el carrer…\u2014 constata que, per incre\u00efble que pugui semblar, est\u00e0 revivint el dia anterior amb tota exactitud. La seva primera reacci\u00f3 \u00e9s d’estupefacci\u00f3. La sensaci\u00f3 d’absurd el posa malalt, no pot acabar el reportatge, llen\u00e7a el micr\u00f2fon i fot el camp. A la nit, abans d’adormir-se, trenca per la meitat el seu llapis i deixa els dos trossos damunt del despertador per comprovar que la repetici\u00f3 no es tornar\u00e0 a produir.<\/p>\n

<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 el desperta la mateixa can\u00e7\u00f3 i el llapis hi apareix sencer un altre cop: el malson comen\u00e7a\u00a0 de nou. Phil reviu per tercera vegada la mateixa seq\u00fc\u00e8ncia d’esdeveniments, per\u00f2 ja se li ha esgotat la paci\u00e8ncia, es treu de sobre amb viol\u00e8ncia el venedor d’assegurances i es nega a repetir el reportatge. En la cafeteria on es reuneix amb Rita seu al costat d’una paret on pengen tres rellotges aturats, que marquen respectivament les 4:00, les 5:55 i les 11:30, un fons perfecte per a un personatge que no sabem ben b\u00e9 si es troba atrapat en un bucle o expulsat del temps. Perqu\u00e8 o b\u00e9 el m\u00f3n continua el seu esdevenir i Phil resta empresonat en un dia que ja ha passat i del qual no pot sortir de cap de les maneres, o b\u00e9 el temps s’ha aturat per a tots tret d\u2019ell, que constitueix l’\u00fanica difer\u00e8ncia en la repetici\u00f3. Sigui com sigui, el meteor\u00f2leg se sent angoixat, no compr\u00e8n qu\u00e8 hi ocorre i demana ajuda a la productora, que l’envia al metge. Per\u00f2 ni el metge ni el psiquiatre arriben a comprendre el seu trastorn. Aquella nit, o potser la nit d’un altre dia \u2014a partir d’aquest moment, la pel\u00b7l\u00edcula omet les repeticions per centrar-se en les petites difer\u00e8ncies que el protagonista introdueix en la quotidianitat amb les seves accions i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019espectador ja no pot saber amb certesa quants dies transcorren\u2014, Phil es pregunta per qu\u00e8, de tots els dies de la seva vida, ha de reviure, precisament, un dia com aquell, tan absolutament ensopit, quan, tot de sobte, s’adona que la seva situaci\u00f3 t\u00e9 tamb\u00e9 un avantatge interessant: si no hi ha dem\u00e0, els seus actes no tenen conseq\u00fc\u00e8ncies, ja no cal acatar les normes.<\/p>\n

Phil Connors inicia aix\u00ed el que podr\u00edem anomenar la seva etapa dionis\u00edaca. Si el temps no existeix, aleshores, tot est\u00e0 perm\u00e8s: pot saltar-se les lleis, fumar i menjar pastissos sense por a emmalaltir, robar un furg\u00f3 blindat o seduir una noia que, l’endem\u00e0, ni tan sols el reconeixer\u00e0. Faci el que faci, al mat\u00ed tornar\u00e0 a despertar-se al seu llit amb la m\u00fasica de Sonny & Cheer i el xerroteig dels locutors. Per\u00f2 Punxsutawney \u00e9s un poble petit i les possibilitats de divertir-se limitades. Tard o d’hora, anar al cine vestit de cowboy o lligar amb les cambreres tamb\u00e9 acaba cansant, i el meteor\u00f2leg es planteja un objectiu m\u00e9s ambici\u00f3s: seduir Rita. La productora \u00e9s una persona amable i generosa, el revers de l’egoc\u00e8ntric i sarc\u00e0stic protagonista, que haur\u00e0 de planejar amb molta cura la seva estrat\u00e8gia. En cada repetici\u00f3, veiem com Phil pren nota dels seus errors i va esmenant-los per poder mostrar-se davant Rita com l’home que ella desitja. Al remat, aconsegueix un dia perfecte. \u00abNo es pot planejar un dia aix\u00ed\u00bb, li diu la productora. I amb tot el cinisme ell li contesta: \u00abS\u00ed, s\u00ed que es pot. Nom\u00e9s cal treballar-s’ho molt\u00bb.
\nPer\u00f2 el dia perfecte, que tant d’esfor\u00e7 li ha costat planejar, no conclou tal com Phil havia previst: Rita no vol passar la nit amb ell i s’adona que tot ha estat un muntatge, una com\u00e8dia premeditada. A partir d\u2019aquell moment, per m\u00e9s que ho intenta, rep una bufetada al final de totes les seves cites. Com una par\u00f2dia de S\u00edsif que torn\u00e9s a apujar la seva pedra, Phil ref\u00e0 cada dia el mateix itinerari, que indefectiblement el condueix al mateix dest\u00ed: la bufetada de Rita, que fa rodolar la pedra vessant avall. El meteor\u00f2leg es desespera: l’objectiu m\u00e9s ambici\u00f3s que s’ha plantejat mai, l’\u00fanica cosa que aporta sentit a la s\u00e8rie de repeticions que constitueixen la seva vida, se li revela com inassolible. Comen\u00e7a aix\u00ed una nova etapa per a Phil Connors, en qu\u00e8 l’absurd de la seva exist\u00e8ncia, repetit fins a la sacietat, esdev\u00e9 insuportable. Un primer pla del rellotge despertador, tot just en el moment que les 5:59 es converteixen en les 6:00 \u2014enfocades en un impressionat contrapicat, les l\u00e0mines del rellotge semblen caure sobre l’espectador com una allau o una maledicci\u00f3\u2014, marca l’inici d’aquesta nova etapa de depressi\u00f3 i misantropia, en qu\u00e8 el meteor\u00f2leg gaireb\u00e9 no surt de l’hotel i es passa el dia en pijama davant del televisor.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Cada mat\u00ed, quan sona el despertador, Phil el llen\u00e7a a terra o el fa miques amb un cop de puny. Com el condemnat que vol escapar de la pres\u00f3, tracta de trencar el bucle temporal que el ret\u00e9. Se li acut que aquell absurd Dia de la Marmota continuar\u00e0 repetint-se mentre visqui l’animal\u00f3 que el protagonitza i, en una temptativa desesperada per acabar amb la roda de les repeticions, segresta la marmota i, durant la seva fugida de la policia, es llan\u00e7a amb el cotxe per un precipici i mor. Per\u00f2 ni la mort aconsegueix treure’l de l’infern de Punxsutawney: l’endem\u00e0 es desperta com sempre, al seu llit, il\u00b7l\u00e8s, mentre escolta la can\u00e7\u00f3 que li recorda que s\u2019hi troba irremeiablement enxampat.
\nAquest intent de su\u00efcidi ser\u00e0 seguit per molts altres, tan infructuosos com el primer. Al capdavall, Phil no pot sin\u00f3 arribar a la conclusi\u00f3 que \u00e9s immortal, una mena molt particular de d\u00e9u, i assegut al seu rac\u00f3 de la cafeteria, al costat dels rellotges aturats, li conta a Rita com ha mort tantes vegades que ja gaireb\u00e9 ni existeix, i li demostra que ho sap tot sobre ella, coneix totes les persones que hi ha a la cafeteria i coneix al detall el que faran a l\u2019instant seg\u00fcent. \u00abPotser D\u00e9u no \u00e9s omnipotent\u00bb \u2014li diu\u2014 \u00abpotser \u00e9s alg\u00fa que ha viscut tant de temps que ja ho sap tot\u00bb.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’aquesta confessi\u00f3, Rita passa la nit amb ell. Justament ara, que no pretenia seduir-la, \u00e9s quan la troba al seu costat, i Phil n’agraeix la companyia, valora la comprensi\u00f3 i la generositat de la seva amiga. L\u2019endem\u00e0 Rita ja no hi \u00e9s i tot comen\u00e7a de cap nou, per\u00f2 en el meteor\u00f2leg s’ha produ\u00eft un canvi radical, com si hagu\u00e9s tocat fons i comenc\u00e9s a sortir a la superf\u00edcie. Aquell mat\u00ed d\u00f3na al captaire tots els diners que porta a sobre i es mostra amable amb els companys. Inicia aix\u00ed una nova etapa en el seu particular etern retorn, una etapa de transformaci\u00f3 al llarg de la qual s’interessa per la literatura, apr\u00e8n a tocar el piano i a fer escultures de gel, per\u00f2 sobretot apr\u00e8n a ajudar les persones que el necessiten.
\nUna nit troba el captaire malalt, l’acompanya a l’hospital i l’anci\u00e0 mor. Dia rere dia, Phil intenta evitar aquesta mort sense aconseguir-ho, i s’adona que el dia que viu una i una altra vegada pot ser tamb\u00e9 l’\u00faltim per a algunes persones. La mort \u2014la pr\u00f2pia i la dels altres\u2014 sembla ser el l\u00edmit infranquejable, all\u00f2 que no pot modificar. O potser s\u00ed? Per primer cop sembla que tot el coneixement est\u00e8ril sobre els habitants de Punxsutawney que ha acumulat al llarg de tantes repeticions tingui alguna utilitat: el nen que cau de l’arbre no es fa mal perqu\u00e8 Phil est\u00e0 cada dia esperant a sota per agafar-lo, i l’home que s’ofega al restaurant no mor perqu\u00e8 ell apareix tot just per posar-hi remei en el moment prec\u00eds. I no es tracta nom\u00e9s de salvar la vida de la gent, sin\u00f3 d’ajudar-los tamb\u00e9 amb els problemes quotidians: canviar una roda punxada, procurar un remei per al mal d’esquena o fer de mitjancer en un conflicte de parella formen part de l’atrafegat dia del meteor\u00f2leg. D\u2019aquesta manera, quan arriba la nit Phil Connors ha esdevingut el personatge m\u00e9s popular del poble.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00abLa repetici\u00f3 res no canvia en l’objecte que es repeteix, sin\u00f3 que canvia quelcom en l’esperit que la contempla\u00bb, ens diu Deleuze a prop\u00f2sit de Hume. Una observaci\u00f3 que resulta del tot pertinent a prop\u00f2sit del protagonista de The Groundhog Day<\/em>. Phil Connors no pot canviar res en el dia que es repeteix, es limita a reviure una seq\u00fc\u00e8ncia, perqu\u00e8 m\u00e9s enll\u00e0 del moment present els seus actes no tenen cap repercussi\u00f3. Cada dia comen\u00e7a igual, amb el rellotge que sona, el captaire que demana al seu cant\u00f3 \u2014tot i que ell l’ha vist morir ja moltes vegades\u2014, el nen que s\u2019enfilant a l’arbre des del qual caur\u00e0… Cada dia Phil, l’\u00fanica difer\u00e8ncia en el cicle de repeticions, l’\u00fanic subjecte en la seq\u00fc\u00e8ncia\u00a0 \u2014no debades, Deleuze afirma que la diferencia \u00e9s just all\u00f2 que apareix darrere de la subjectivitat\u2014, introdueix canvis que modifiquen poc o gens el transcurs del dia i que no perduren quan aquest torna a comen\u00e7ar. Per\u00f2 com a difer\u00e8ncia conscient que \u00e9s, Phil observa les repeticions i es troba sotm\u00e8s a canvis, a un profund desenvolupament espiritual. L’estranyesa i la por amb qu\u00e8 viu les primeres repeticions es transformen, m\u00e9s endavant, en un exagerat egocentrisme quan descobreix que els seus actes no tenen conseq\u00fc\u00e8ncies, i desemboca en la desesperaci\u00f3 m\u00e9s absoluta quan la seva aparent omnipot\u00e8ncia s’estavella contra el menyspreu de la dona que estima i contra la impossibilitat de posar final al seu suplici amb la mort. Nom\u00e9s quan deixa d’actuar mogut pel benefici propi, quan l’inter\u00e8s pels altres predomina sobre el seu egoisme, les modificacions que introdueix \u2014tot i que no perduren\u2014 deixen de ser anecd\u00f2tiques i banals. Per\u00f2 el canvi m\u00e9s important \u00e9s el que sofreix la seva personalitat: el personatge c\u00ednic i egoista del principi de la pel\u00b7l\u00edcula, aquell que no suportava Punxsutawney ni els seus habitants, es transforma en una persona generosa que converteix l’ajuda al pro\u00efsme en un dels seus principals objectius vitals. Reconciliat amb si mateix, Phil Connors encarna, finalment, els valors del superhome nietzsche\u00e0, que s’enfronta a l’etern retorn sense por perqu\u00e8 sap que actua de la millor forma possible.
\nI ser\u00e0 precisament quan ja no desitja anar-se’n de Punxsutawney perqu\u00e8 ha trobat el seu lloc dins la comunitat, que Rita s’enamorar\u00e0 d’ell i aconseguir\u00e0 sortir del bucle que l\u2019ha atrapat durant anys. A la nit, despr\u00e9s de la Festa de la Marmota, quan Rita descobreix que el meteor\u00f2leg \u00e9s una de les persones m\u00e9s populars del poble i veu com molta gent s’hi acosta per agrair-li els favors, l’acompanya a l’hotel i passa la nit amb ell. L\u2019endem\u00e0, la can\u00e7\u00f3 de Sonny & Cheer sona a les sis, per\u00f2 \u00e9s Rita qui allarga la m\u00e0 per apagar el despertador. Phil no d\u00f3na cr\u00e8dit a qu\u00e8 est\u00e0 veient: Rita encara hi \u00e9s, no ha desaparegut, no es tracta de cap repetici\u00f3. S’aixeca, mira per la finestra i comprova que no hi ha gent al carrer, que ning\u00fa camina ja en direcci\u00f3 al parc on se celebra el Dia de la Marmota. Ja \u00e9s el 3 de febrer, i per primera vegada veiem que el despertador marca les 6:01.<\/p>\n

Malgrat aquest final tan par\u00f2dicament id\u00edl\u00b7lic \u2014la feli\u00e7 parella camina per un paisatge que sembla una postal i Phil comenta que es quedaran a viure en aquell poblet adorable\u2014 l’espectador no pot deixar d’observar que alguna cosa no rutlla en la hist\u00f2ria que li acaben de contar. El personatge interpretat per Bill Murray \u00e9s pur sarcasme. Potser en alguns moments s’humanitza \u2014com quan li diu a Rita que se l’estima, per\u00f2 mentre ella dorm i no el pot sentir\u2014, per\u00f2 fins i tot quan rep l’agra\u00efment d’aquelles persones a qui ha ajudat mant\u00e9 una posa artificial, que ens indueix a pensar que tot all\u00f2 \u00e9s una farsa, una impostura. Certament, una situaci\u00f3 reiterada fins a l\u2019extenuaci\u00f3 no sembla el millor marc perqu\u00e8 una persona es comporti amb naturalitat, per\u00f2 en la festa final Phil Connors (que no Bill Murray) sobreactua de manera evident. La seva presumpta transformaci\u00f3 espiritual, l\u2019entrega total al pro\u00efsme i l\u2019encarnaci\u00f3 del superhome nietzschi\u00e0 se’n va en orris a mesura que la pel\u00b7l\u00edcula arriba a la conclusi\u00f3, i comencem a sospitar que el personatge no es mou per altruisme, sin\u00f3 per pura vanitat. M\u00e9s encara, que no ha fet m\u00e9s que perfeccionar el seu pla per seduir Rita, com si s’hagu\u00e9s adonat que per aconseguir-la no hi havia prou amb canviar (o fingir que canviava), sin\u00f3 que li calia canviar el m\u00f3n, modificar la visi\u00f3 que els altres tenen d’ell a fi de compar\u00e8ixer davant Rita amb una careta d’\u00dcbermensch<\/em> de Carnestoltes.
\nEl sarcasme que destil\u00b7la l’actuaci\u00f3 de Bill Murray converteix, doncs, en magistral una pel\u00b7l\u00edcula que, amb un altre protagonista, potser no hagu\u00e9s passat de ser una com\u00e8dia rom\u00e0ntica amb un argument original i un muntatge fabul\u00f3s. Sembla que en un principi hom va pensar en Tom Hanks per al paper de Phil Connors, un actor que sens dubte hagu\u00e9s encarnat perfectament el paper del superhome nietzschi\u00e0 amb molt\u00edssima m\u00e9s convicci\u00f3. Aix\u00ed ho va demostrar, un any despr\u00e9s, en Forrest Gump<\/em>.<\/p>\n

\u00a9 Anna Salom\u00e9. Publicat originalment a Omnes vulnerant<\/a><\/span><\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En l’aforisme 341 de La Gaia Ci\u00e8ncia, Nietzsche es pregunta qu\u00e8 passaria si en la solitud de la nit un dimoni se\u2019ns acost\u00e9s a l’orella per xiuxiuejar: \u00abAquesta vida, tal com la vius ara i tal com l’has viscuda, haur\u00e0s de viure-la encara una altra vegada i encara incomptables vegades. I en ella no hi … Sigue leyendo Der \u00dcbermensch a Punxsutawney<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[152,150,148,156,140,142,154,158,144,146],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/73"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73"}],"version-history":[{"count":7,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/73\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":88,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/73\/revisions\/88"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=73"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=73"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}