{"id":7,"date":"2017-04-30T12:15:19","date_gmt":"2017-04-30T12:15:19","guid":{"rendered":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/?p=7"},"modified":"2017-05-07T08:57:31","modified_gmt":"2017-05-07T08:57:31","slug":"herois-de-lapocalipsi","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/ca\/2017\/04\/30\/herois-de-lapocalipsi\/","title":{"rendered":"\u00abLlibres est\u00fapids\u00bb"},"content":{"rendered":"
\n

CLIENT: Aquests llibres s\u00f3n una estupidesa, veritat?
\nLLIBRER: Quins?
\nCLIENT: Em referisc a les faules d’animals en qu\u00e8 el gat i el ratol\u00ed s\u00f3n grans amics.
\nLLIBRER: Supose que s\u00f3n poc realistes, per\u00f2 la ficci\u00f3 \u00e9s aix\u00ed.
\nCLIENT: No, no \u00e9s que siguen poc realistes, \u00e9s que s\u00f3n est\u00fapids.
\nLLIBRER: B\u00e9\u2026 els autors usen aquests recursos per a ensenyar als xiquets que han d’acceptar tot tipus de gent, no troba?
\nCLIENT: Potser, per\u00f2 jo crec que els llibres no haurien de fingir que les persones congenien amb qualsevol aix\u00ed com aix\u00ed, que tot \u00e9s bufit i barral. Els xiquets haurien d’aprendre que la vida \u00e9s una merda, i com m\u00e9s prompte millor.<\/p>\n

(Jen Campbell. Coses rares que se senten en les llibreries)<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Agafem una obra liter\u00e0ria qualsevol. No importa com d\u2019adulta ens semble. D\u00f3na igual que siga Els Viatges de Gulliver<\/em> o Sota el Volc\u00e0<\/em>. Ulisses<\/em> mateix, si volem. O Les flors del mal<\/em>. Una vegada triada, deixem-la en mans d’un comit\u00e9 de censura degudament posat al dia. Junt amb el capell\u00e0 i el militar de tota la vida, que hi haja tamb\u00e9 representants de tots els col\u00b7lectius de la correcci\u00f3 pol\u00edtica. S\u00ed, tendeixen a l’infinit, per\u00f2 fem un esfor\u00e7 perqu\u00e8 ning\u00fa no s\u2019hi trobe discriminat. Deixem que tallen tot el que els semble reprovable, que reescriguen tot el que els parega erroni, abjecte, conf\u00fas, ofensiu o immoral. I despr\u00e9s, deixem que eliminen tot el que, simplement, no entenen. Quedar\u00e0 un llibre per a xiquets d’all\u00f2 m\u00e9s adient. Aix\u00ed se n\u2019han fet centenars d’adaptacions de cl\u00e0ssics. I la major part del fotral de llibres infantils i juvenils que circulen pel m\u00f3n no s\u00f3n una cosa molt diferent, obres artificioses i fal\u00b7lacioses ordides per moralistes conven\u00e7uts de la seua alta missi\u00f3 redemptora. Aclarim que hi ha excepcions que escapen a aquest diagn\u00f2stic i posen en dubte la pertin\u00e8ncia d\u2019aquest criteri classificatori, i que tampoc no ens referim al llibre obertament i honestament pedag\u00f2gic, com s\u00f3n els sil\u00b7labaris, els catons o els llibres d’aritm\u00e8tica, sin\u00f3 a aquesta literatura segmentada segons trams d’edat, suposadament ajustada als nivells de raciocini, comprensi\u00f3 lectora i maduresa emocional que, suposadament tamb\u00e9, corresponen a cada un d’aquests trams i que, amb l’excusa d’obrir als xiquets les portes del coneixement, colonitzen a consci\u00e8ncia les verges praderies que hi ha darrere dels seus ulls.<\/p>\n

<\/p>\n

Jules Verne escrivia per a totes les edats, i tamb\u00e9 Jack London, Melville, Dickens, Defoe, Dumas o Cervantes. De fet, no es plantejaven la q\u00fcesti\u00f3. Aquesta segmentaci\u00f3 per edats no \u00e9s sin\u00f3 una segmentaci\u00f3 de mercat, i apareix a recer del concepte d’inf\u00e0ncia, que sorgeix a principis del segle XX, quan se li reconeix al m\u00f3n infantil una autonomia i uns drets que, l\u00f2gicament per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019una manera una mica paradoxal, necessiten empara per part dels adults. \u00c9s llavors quan certs escriptors comencen a apuntar directament a l’entrecella dels xiquets i es crea una fruct\u00edfera veta de mercat que, amb el transcurs dels anys, explotaran amb un gran profit la publicitat i la ind\u00fastria de l’entreteniment. La literatura per a xiquets era en els seus or\u00edgens (Basile, Perrault, Grimm) literatura moral per a acollonir, per a ficar por i en sendera als infants, consistia en un cat\u00e0leg d’amenaces, en l’exhibici\u00f3 obscena dels perills que els sotjaven i davant dels quals sucumbirien si se n\u2019eixien de les vies establertes per l’autoritat dels pares que, com \u00e9s sabut, en la societat moderna exerceixen d’agutzils de l’estat. Ara el proc\u00e9s continua sent el mateix, per\u00f2 el mecanisme s’ha invertit, s\u2019hi practica el refor\u00e7 positiu. No t\u2019amenacen amb castics si ets ro\u00edn, et tempten amb recompenses si ets bo. I aix\u00ed comen\u00e7a la tanda de dutxes escoceses que \u00e9s la vida. De les promeses a la freda realitat, i d’aquesta a l\u2019escalfor de les faules.<\/p>\n

Tot el que s’al\u00b7lega a favor de la literatura infantil i juvenil es pot al\u00b7legar a favor de qualsevol altra: potenciaci\u00f3 de la mem\u00f2ria, est\u00edmul per a la imaginaci\u00f3, acc\u00e9s al coneixement a trav\u00e9s de l’emoci\u00f3, desenvolupament del pensament abstracte, facilitaci\u00f3 de la introspecci\u00f3\u2026 s\u00f3n beneficis reals o hipot\u00e8tics que res tenen a veure amb aquesta segmentaci\u00f3 per edats. La gran fal\u00b7l\u00e0cia, potser, rau en la distinci\u00f3 que es fa entre el m\u00f3n adult i el m\u00f3n infantil. En s\u00f3n un i el mateix. I les corresponents perspectives pertanyen a l’adult i al xiquet, cada un des de si i per a si. L\u2019\u00fanica literatura infantil digna d’aquest nom seria la produ\u00efda pels xiquets mateixos. I del que estem parlant \u00e9s d’una literatura adulta, summament elaborada, destinada a un p\u00fablic captiu tutelat per pares i professors, tan indefens com els catec\u00famens en els temps de la Inquisici\u00f3 o un llaurador xin\u00e9s durant la Revoluci\u00f3 Cultural. Al final, en l\u2019anomenada literatura per a xiquets, el xiquet esdev\u00e9 un personatge m\u00e9s, un \u00e9sser imaginat per l\u2019autor.<\/p>\n

Quant a la idea que la literatura infantil fomenta la lectura \u2014estrany argument que pareix recon\u00e9ixer impl\u00edcitament que la lectura encara<\/em> no \u00e9s llegir aix\u00f2\u2014, tot i admetre que siga un b\u00e9 en si mateixa, que ja \u00e9s molt admetre, cal recon\u00e9ixer que no pocs joves apeixats amb aqueix tipus de productes abandonen l’h\u00e0bit perqu\u00e8, quan han xocat amb la realitat, s’han adonat que els llibres, els que els han donat, no els han ajudat gens ni mica en els tr\u00e0ngols inici\u00e0tics. I no pocs han estat incapa\u00e7os de fer la transici\u00f3 d’aquestes lectures puerils a altres encastades m\u00e9s s\u00f2lidament amb la realitat. S\u00f3n m\u00e9s els que s’han estancat en aquesta fase fantasiadora que no mena necess\u00e0riament al m\u00f3n dels llibres. En la pr\u00e0ctica, l’anomenada literatura infantil substitueix altres lectures i no predisposa necess\u00e0riament a fer el pas cap a unes noves. Llegir no \u00e9s un h\u00e0bit, com es diu i es repeteix com qui parla de fumar o de menjar pipes. \u00c9s un m\u00e8tode cognitiu que, si no d\u00f3na cap fruit, acaba sent desestimat. Segons pareix, els que es van traure de la m\u00e0nega que els xiquets no eren adults en miniatura van invertir l’equaci\u00f3 i van crear un m\u00f3n ple de xiquets grans.<\/p>\n

\n

CLIENT: Aquest \u00e9s el llibre que vols, mante?
\nFILLA: S\u00ed!
\nCLIENT: Peter Pan<\/em>?
\nFILLA: S\u00ed, per favor! Peter Pan pot volar!
\nCLIENT: Aix\u00ed \u00e9s, filla. Peter Pan \u00e9s molt bo volant.
\nFILLA: Pap\u00e0, per qu\u00e8 jo no puc volar?
\nCLIENT: Per culpa de Darwin, reina.<\/p>\n

(Jen Campbell. Coses rares que se senten en les llibreries<\/em>)<\/p>\n<\/blockquote>\n

\u00a9 Joan Dol\u00e7. Publicat originalment a Balan\u00e7 d'exist\u00e8ncies<\/a><\/span><\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
CLIENT: Aquests llibres s\u00f3n una estupidesa, veritat? LLIBRER: Quins? CLIENT: Em referisc a les faules d’animals en qu\u00e8 el gat i el ratol\u00ed s\u00f3n grans amics. LLIBRER: Supose que s\u00f3n poc realistes, per\u00f2 la ficci\u00f3 \u00e9s aix\u00ed. CLIENT: No, no \u00e9s que siguen poc realistes, \u00e9s que s\u00f3n est\u00fapids. LLIBRER: B\u00e9\u2026 els autors usen aquests … Sigue leyendo \u00abLlibres est\u00fapids\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[85,91,89,105,101,97,79,103,77,75,93,87,81,95,99,83],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7"}],"version-history":[{"count":10,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7\/revisions\/48"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}