![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/1-1.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nLes noves empreses editorials busquen distanciar-se de manera irreversible d\u2019uns models d\u2019edici\u00f3, venda i promoci\u00f3 de llibres caracteritzats pel baix risc a l\u2019hora de publicar i per la depend\u00e8ncia d\u2019una xarxa d\u2019ajudes p\u00fabliques que alimenta un sistema literari endog\u00e0mic i amb una nul\u00b7la capacitat d\u2019autocr\u00edtica. Dit d\u2019una altra manera, els llibres esmentats no tenen res a veure amb els t\u00edtols de car\u00e0cter comercial, sobretot de narrativa, que ens ofereixen els grans grups editorials, que el lector, a m\u00e9s, pot trobar simult\u00e0niament en castell\u00e0. Aix\u00ed mateix, els segells citats m\u00e9s amunt no publiquen obres acad\u00e8miques que expliquen, sovint de manera poc cr\u00edtica, el pa\u00eds, segurament perqu\u00e8 no volen dependre de les subvencions oficials de les institucions \u2014cosa que, per altra banda, tampoc no vol dir que hi hagen de renunciar per se<\/em>. Quant a aix\u00f2, resulta important destacar que una altra caracter\u00edstica que els agermana \u00e9s l\u2019objectiu general de connectar amb un p\u00fablic que compre llibres i que cada vegada desenvolupe un millor criteri cr\u00edtic. Aix\u00f2 fa que les seues propostes siguen molt engrescadores per\u00f2 alhora prudents, cosa que es demostra en el fet tan raonable de publicar tirades de c\u00f2pies que entren dintre d\u2019una previsi\u00f3 realista de vendes, sempre preparats, aix\u00f2 s\u00ed, a fer-ne noves edicions si hi ha una resposta positiva (les diferents reimpressions dels llibres de Joan Benesiu, de Svetlana Alexi\u00e8vitch o de Janina Heschelles en s\u00f3n una bona mostra). Al mateix temps, i aix\u00f2 es pot aplicar tamb\u00e9 a algunes de les noves llibreries que s\u2019estan obrint arreu, es treballa amb un fons de novetats m\u00e9s menut i gens supeditat al que dicten les modes, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s especialitzat i per aix\u00f2 fidel a la l\u00ednia preconcebuda que s\u2019haja elegit. En definitiva, estem parlant d\u2019editorials que han nascut amb una idea de cultura que va unida a la consecuci\u00f3 d\u2019un p\u00fablic adult, no a la ca\u00e7a de l\u2019\u00faltim best-seller o d\u2019un suposat prestigi animat des de les inst\u00e0ncies oficials. Es tracta, al capdavall, d\u2019apostar per l\u2019oferta d\u2019un cat\u00e0leg amb criteri propi basada en la recerca de bona literatura, i que, de retruc, aix\u00f2 tinga incid\u00e8ncia en la concepci\u00f3 d\u2019un projecte social de futur il\u00b7lustrat i c\u00edvic. \u00c9s per aix\u00f2 que ara que s\u2019intenta ampliar el sistema literari en llengua catalana, tamb\u00e9 s\u2019estan revisant moltes coses del passat, sobretot pel que fa al segle XX, marcat de manera ineludible pel tall brutal que va significar la guerra civil i els quaranta anys de dictadura. Com no podia ser d\u2019una altra manera, aquells fets tan penosos van tindre un pes cabdal en la literatura feta en catal\u00e0. Les condicions en qu\u00e8 van haver de treballar els escriptors van ser dur\u00edssimes, i les obres que van aconseguir publicar-se van tindre unes grans dificultats de transmissi\u00f3. A m\u00e9s, la situaci\u00f3 va ser tan excepcional que va amena\u00e7ar la mateixa perviv\u00e8ncia de la l\u00ednia de tradici\u00f3, com es demostra en el fet que no coneixem prou b\u00e9 la literatura en catal\u00e0 d\u2019abans de la guerra. Per si no n\u2019hi haguera prou, a aquest panorama cal afegir aspectes interns que, si b\u00e9 poden ser els comuns en qualsevol sistema literari, en un com el nostre, amb problemes durant bona part de l\u2019edat contempor\u00e0nia, no fan sin\u00f3 que impedir el seu normal funcionament. A tall d\u2019il\u00b7lustraci\u00f3, podem referir-nos a les dificultats per arribar a una llengua liter\u00e0ria moderna, fet que va provocar que moltes vegades s\u2019estiguera m\u00e9s obsedit per la compet\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica dels autors que per les propietats est\u00e8tiques de les obres. O podem recordar la preponder\u00e0ncia que va tindre una ideologia tan idealista com va ser la del Noucentisme, amb unes poc comprensibles retic\u00e8ncies davant un g\u00e8nere popular com la novel\u00b7la, en lloc d\u2019altres corrents m\u00e9s connectats a la realitat i, sobretot, capa\u00e7os encara avui en dia d\u2019interpel\u00b7lar-nos. Aix\u00ed mateix, durant la (suposada) transici\u00f3 democr\u00e0tica es van acordar una s\u00e8rie de pactes des dels quals es van establir les bases per forjar el que havia de ser el c\u00e0non literari catal\u00e0. Un c\u00e0non oficial. Si es tenen en compte les excepcionals condicions des d\u2019on es venia, el m\u00ednim que es pot dir \u00e9s que aquest consens va ser molt restrictiu. Quan es vol fer una s\u00edntesi que reculla una s\u00e8rie d\u2019elements en aparen\u00e7a inconnexos, resulta molt \u00fatil concretar un punt de partida f\u00e0cilment identificable. Per a fer una recopilaci\u00f3 d\u2019aquelles obres en prosa del segle XX que han trobat el seu lloc al segle XXI hi ha un moment clau: el redescobriment d\u2019Incerta Gl\u00f2ria<\/em> que es va produir cap al 2007 gr\u00e0cies a l\u2019acurada reedici\u00f3 que va impulsar l\u2019equip de Maria Bohigas quan es va fer c\u00e0rrec de l\u2019editorial Club Editor. De tots \u00e9s coneguda la dificil\u00edssima gestaci\u00f3 del projecte literari de Sales, com el va continuar treballant i ampliant en contra de la censura i d\u2019un context que demanava girar full, fins a crear una obra sobre la cat\u00e0strofe catalana a la guerra civil d\u2019unes dimensions colossals i tan plena de matisos. Per\u00f2 la veritat \u00e9s que quan es va publicar de manera definitiva, el 1981 (amb la incorporaci\u00f3 de El vent de la nit<\/em>), va costar molt que f\u00f3ra acceptat, i Sales no va tardar a caure en l\u2019oblit. L\u2019acomplexada Catalunya auton\u00f2mica no estava preparada per afrontar la dura realitat de la seua prec\u00e0ria situaci\u00f3 cultural i nacional a trav\u00e9s d\u2019una obra tan potent. Un altre autor considerat un cl\u00e0ssic per\u00f2 sobre el qual s\u2019estan creant noves lectures \u00e9s Josep Pla. Quan es van publicar les notes disperses recollides en Fer-se totes les il\u00b7lusions possibles<\/em> (Destino, 2017), les cr\u00f2niques que se\u2019n van fer ress\u00f2 van destacar les dur\u00edssimes descripcions que fa del franquisme, com si aix\u00f2 f\u00f3ra una novetat. Per aquells que encara consideraven Pla un autor problem\u00e0tic, o directament un tra\u00efdor a la p\u00e0tria, es nota que no l\u2019havien llegit a fons o que no coneixien El nostre heroi Josep Pla<\/em>, el dietari d\u2019Enric Vila (A contravent, 2007), on queden perfectament explicats els grans problemes que va tindre l\u2019autor de Palafrugell amb la censura, els seus esfor\u00e7os per salvar la llengua i la cultura catalana de l\u2019onada repressiva franquista i tamb\u00e9 les seues opinions molt cr\u00edtiques sobre Castella. Vila tamb\u00e9 reivindica el Pla d\u2019abans de la guerra civil, quan va donar forma a la prosa moderna catalana a trav\u00e9s de cr\u00f2niques periodistes i d\u2019unes obres molt personals que barrejaven diferents g\u00e8neres (el dietari, el llibre de viatges, l\u2019assaig, la narraci\u00f3, etc.), amb la qual cosa va ser capa\u00e7 d\u2019entroncar amb les principals corrents de la literatura europea contempor\u00e0nia. Pel que fa a la import\u00e0ncia d\u2019aquest periodisme catal\u00e0 d\u2019abans de la guerra, entre algunes de les influ\u00e8ncies de Pla destaca el paper d\u2019Eugeni Xammar, un altre escriptor de premsa que va publicar tenint Barcelona com a \u00fanica capital de refer\u00e8ncia. De Xammar, Quaderns Crema ha reeditat recentment les indispensables Seixanta anys d\u2019anar pel m\u00f3n<\/em> (2007) o Cartes d\u2019un polemista<\/em> (1907-1973) (2019). En canvi, d\u2019altres autors que avui comencen a ser considerats essencials, com V\u00edctor Catal\u00e0, en el seu dia van ser volgudament menystinguts. Un cop m\u00e9s, des de Club Editor s\u2019est\u00e0 bastint una extraordin\u00e0ria operaci\u00f3 editorial amb la publicaci\u00f3 de totes els seus contes i de la novel\u00b7la Un film (3000 metres)<\/em>, que ens permet llegir de manera sistem\u00e0tica quasi tota l\u2019obra en prosa de V\u00edctor Catal\u00e0, que es revela com una autora imprescindible i, per descomptat, com molt m\u00e9s que l\u2019escriptora de la magn\u00edfica Solitud. Catal\u00e0 ens parla de la mis\u00e8ria i de la condici\u00f3 humana defugint qualsevol posici\u00f3 te\u00f2rica i desafiant totes les convencions. Tamb\u00e9 s\u2019atreveix a q\u00fcestionar les intervencions violentes d\u2019un Estat que no fa m\u00e9s que aixafar les criatures que viuen en el seu jou. Una autora, a m\u00e9s, que resulta que \u00e9s, en contra dels t\u00f2pics que volien encasellar-la en un determinat \u00e0mbit, molt vers\u00e0til tem\u00e0ticament, capa\u00e7 de mostrar amb autenticitat tant el medi rural com l\u2019urb\u00e0. Quant a aix\u00f2, cal destacar per la seua originalitat a l\u2019hora de mostrar els baixos fons de Barcelona la novel\u00b7la Un film (3000 metres)<\/em>, publicada el 1918, absolutament menystinguda pels cr\u00edtics noucentistes de l\u2019\u00e8poca i que ni durant el franquisme o la transici\u00f3 democr\u00e0tica va interessar a ning\u00fa redescobrir-la. A m\u00e9s, la seua prosa t\u00e9 una estranya capacitat d\u2019extraure abissals matisos de lirisme de les situacions m\u00e9s punyents, a trav\u00e9s d\u2019una llengua plet\u00f2rica capa\u00e7 de trobar i de crear les imatges m\u00e9s sorprenents. En la mateixa l\u00ednia, un altre dels escriptors que va veure negligida la seua obra \u00e9s Juli Vallmitjana, de nou perqu\u00e8 en les seues novel\u00b7les i obres de teatre va reflectir d\u2019una manera molt punyent el m\u00f3n marginal i els baixos fons de Barcelona, en el seu cas centrant-se en la vida dels gitanos, dels quals incorpora les seues variants dialectals del catal\u00e0. Tant la cr\u00edtica noucentista, dedicada a promulgar la seua ciutat ideal, com els franquistes, obsessionats a negar que en catal\u00e0 es podia escriure de tot el que no f\u00f3ra folklore, no s\u2019hi van interessar mai, cosa que tamb\u00e9 va passar amb La rossa de mal p\u00e8l <\/em>de Josep Maria Franc\u00e8s, publicada el 1929, i que el 2018 va reeditar Adesiara Edicions. Pel que fa a Vallmitjana, Edicions de 1984 est\u00e0 publicant les seues principals obres, moltes d\u2019elles encara in\u00e8dites. Destaquen De la ciutat vella<\/em>, La Xava<\/em>, Albi<\/em>, De la ra\u00e7a que es perd<\/em>, La d\u00e8ria nova<\/em>, alguna d\u2019aquestes in\u00e8dites, o els dos volums que arrepleguen el seu teatre. Aquesta r\u00e0pida (i molt parcial) panor\u00e0mica sobre alguns llibres del segle XX que estan trobant una segona vida en el segle XXI s\u2019ha centrat nom\u00e9s en la prosa. El 2015 es va reeditar el cl\u00e0ssic Literatura contempor\u00e0nia catalana<\/em> de Joan Fuster, una obra del 1971 en la qual l\u2019assagista va recopilar els seus estudis sobre la literatura catalana del segle XX. Una obra, com reconeix el mateix Fuster, molt personal i poc acad\u00e8mica, per la qual cosa no resulta d\u2019estranyar que no va tindre gaire ress\u00f2 en els cercles universitaris, tot el contrari que va passar entre el p\u00fablic interessat per la q\u00fcesti\u00f3, com indica la recent reedici\u00f3. De fet, la llibertat amb qu\u00e8 estan escrits els comentaris i les valoracions sobre els diferents moviments literaris i escriptors, converteixen aquest llibre en un primer intent de presentar una veu alternativa a l\u2019oficialitat, com si Fuster ja haguera vist que el c\u00e0non que s\u2019estava construint tenia poc a veure amb la realitat. \u00c9s veritat que no va poder con\u00e8ixer moltes de les novetats i reedicions que coneixem avui en dia (per exemple, no hi ha refer\u00e8ncies a Vallmitjana o Bertrana, i Catal\u00e0 encara \u00e9s l\u2019autora de Solitud<\/em> i poca cosa m\u00e9s), per\u00f2, des del nostre punt de vista, els seus comentaris sobre Pla, Sales o Rodoreda van obrir camins interpretatius que s\u2019han revelat molt fruct\u00edfers. Pel que fa a d\u2019altres prosistes, tamb\u00e9 hi ha cap\u00edtols molt il\u00b7lustratius sobre Prudenci Bertrana, Sebasti\u00e0 Juan Arb\u00f3 o Pere Calders, uns autors que encara avui en dia continuen liter\u00e0riament vius i que es poden llegir en acurades noves edicions. Aix\u00ed mateix, la figura de Fuster tamb\u00e9 ha estat subjecta a molts malentesos i se l\u2019ha simplificat de manera interessada, quasi sempre nom\u00e9s qualificat com el renovador del catalanisme des del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Sense bandejar aquestes evid\u00e8ncies, els \u00faltims anys s\u2019estan fent estudis que intenten estudiar-lo en perspectiva i destacar-ne les indispensables aportacions humanistes i sociol\u00f2giques que li devem, alhora que situar la seua traject\u00f2ria en una l\u00ednia d\u2019assagistes europeus que es van posicionar davant de les problem\u00e0tiques de la modernitat. Quant a aix\u00f2, destaquen dos assajos a qui els autors dels quals no els tremola el pols a l\u2019hora d\u2019analitzar la figura de l\u2019assagista de Sueca, alhora que s\u00f3n dues clares continuacions de la seua feina. Es tracta de Dial\u00e8ctica de la ironia<\/em> de Guillem Calaforra (PUV, 2006) i Joan Fuster: la paraula assaig<\/em> d\u2019Antoni Mart\u00ed Monterde (Afers, 2019). <\/p>\n\n\n\n En la mateixa l\u00ednia, tamb\u00e9 s\u2019han reeditat les confer\u00e8ncies que va fer Gabriel Ferrater sobre literatura en la d\u00e8cada de 1960, algunes de les quals van estar centrades en alguns prosistes catalans contemporanis (Tres prosistes. Joaquim Ruyra, V\u00edctor Catal\u00e0 i Josep Pla<\/em>, Emp\u00faries, 2010). La visi\u00f3 de Ferrater, igual com li passa a Fuster, \u00e9s molt simptom\u00e0tica del temps en qu\u00e8 va viure, com es demostra en el cas que nom\u00e9s considera V\u00edctor Catal\u00e0 com l\u2019autor de Solitud<\/em>. No obstant aix\u00f2, igual com passa amb l\u2019escriptor de Sueca, els seus comentaris continuen sent a dia d\u2019avui l\u00facids i intel\u00b7ligent\u00edssims, i, sobretot, ideals per ser sotmesos a cr\u00edtica i a discussi\u00f3; seguint amb Solitud<\/em>, destaca l\u2019an\u00e0lisi en termes psicoanal\u00edtics que en fa, tan pol\u00e8mica com interessant. Precisament, de Ferrater se n\u2019ha fet una edici\u00f3 cr\u00edtica, a c\u00e0rrec de Jordi Cornudella, de Les dones i els dies<\/em> (Grup 62, 2018), fet que tamb\u00e9 demostra que en el terreny de la poesia tamb\u00e9 s\u2019est\u00e0 treballant. \u00c9s per aix\u00f2 que deixem per alg\u00fa altre la tamb\u00e9 necess\u00e0ria renovaci\u00f3 cr\u00edtica que cal fer de la poesia feta en catal\u00e0, que \u00e9s un dels camps literaris on la nostra literatura m\u00e9s ha excel\u00b7lit, tot i que tamb\u00e9 on resulta m\u00e9s necessari, segurament per aquesta ra\u00f3, separar el gra de la palla o, almenys, intentar ordenar el que hi ha seguint uns continguts clars (quant a aix\u00f2, pensem que Josep Conill seria una veu molt autoritzada, com es demostra aqu\u00ed<\/a>). <\/p>\n\n\n\n \u00a9 2019 F\u00e8lix Edo Tena Els \u00faltims anys han anat sorgint, no sense grans dificultats i amb moltes incerteses, una s\u00e8rie d\u2019editorials independents que estan provocant una f\u00e8rtil i necess\u00e0ria renovaci\u00f3 en el panorama de la literatura catalana. Fl\u00e2neur, Raig Verd, Periscopi o Males Herbes s\u00f3n algunes de les que destaquen a Catalunya, per\u00f2 tamb\u00e9 poden esmentar-se les valencianes In … Sigue leyendo MUTACIONS EN EL C\u00c0NON LITERARI CATAL\u00c0<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[647,649,646,645,290,640,318,643,642,641,648,639,644],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/396"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=396"}],"version-history":[{"count":8,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/396\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":418,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/396\/revisions\/418"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=396"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=396"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=396"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
La revifalla editorial cont\u00e9 una clara cr\u00edtica a l\u2019statu quo i \u00e9s tamb\u00e9 una manera de respondre a d\u2019altres reptes actuals, com l\u2019augment de la compra de llibres per internet. Des d\u2019aquest punt de vista, no resulta casual que s\u2019haja produ\u00eft, com tants canvis en altres camps, en uns temps en els quals ens ho estem q\u00fcestionant tot, des de la llibertat nacional fins al model de pol\u00edtica que volem. Per\u00f2 perqu\u00e8 aquesta tend\u00e8ncia no c\u00f3rrega el risc de dispersar-se ni de perdre la for\u00e7a que ha estat capa\u00e7 d\u2019atresorar, encara que siga per suportar els mals temps que vindran en forma d\u2019intents de restauraci\u00f3, resultaria molt \u00fatil fer un exercici retrospectiu per analitzar si l\u2019ona expansiva del moviment tamb\u00e9 t\u00e9 for\u00e7a cap al passat. Ras i curt: si les novetats del present tamb\u00e9 poden afectar la tradici\u00f3, que aqu\u00ed s\u2019ent\u00e9n com aquella maleta que cada cultura fa per tindre cobertes les necessitats en l\u2019esdevenir del seu trajecte, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 el viatge siga el m\u00e9s reeixit possible, d\u2019aqu\u00ed que aquesta maleta s\u2019haja de poder revisar i modificar quan siga necessari. Una literatura ha de reprendre de manera peri\u00f2dica les obres del seu passat i les ha de descriure de nou per saber qu\u00e8 se\u2019n pot fer. Qualsevol intent de millorar el futur no nom\u00e9s es fa q\u00fcestionant el passat, sin\u00f3 que tamb\u00e9 cal tenir clar quines coses de la tradici\u00f3 les volem nostres per assolir la for\u00e7a necess\u00e0ria per a continuar. I s\u00f3n els moments de canvi, com m\u00e9s es mira el futur, els millors per fer la vista endarrere en el temps, perqu\u00e8 si alguna lli\u00e7\u00f3 hem apr\u00e9s aquests anys convulsos \u00e9s que tot passat \u00e9s revisable.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/51Z3hyLvdqL._SX303_BO1204203200_.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
A la vista de les reflexions antecedents, el present article vol fer un rep\u00e0s a alguns dels redescobriments i de les relectures que s\u2019han fet, els quals, literalment, fan que puguem dir que el c\u00e0non de la literatura catalana s\u2019estiga movent i, fins i tot de vegades, mutant. D\u2019entrada, per\u00f2, un cop m\u00e9s cal esmentar que un paper d\u2019aquestes dimensions no pot fer una an\u00e0lisi sistem\u00e0tica de totes les reedicions que estan eixint al mercat, nom\u00e9s pot establir una xarxa de relacions del que es coneix, en una s\u00edntesi que \u00e9s, per for\u00e7a, subjectiva i feta segons el gust personal de qui la signa. A m\u00e9s, ens centrarem nom\u00e9s en la prosa, majorit\u00e0riament en el g\u00e8nere de la novel\u00b7la.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/68lamortilaprimavera-1.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
A Club Editor tamb\u00e9 li devem la imprescindible nova edici\u00f3 de La mort i la primavera<\/em> (2015), que ha tornat a veure la llum amb materials in\u00e8dits i amb un excel\u00b7lent postfaci d\u2019Arnau Pons. El llibre \u00e9s impactant com nom\u00e9s ho pot ser una obra testament\u00e0ria, capa\u00e7 d\u2019atorgar noves perspectives a tot el que l\u2019ha precedit, \u00e9s a dir, a la llarga traject\u00f2ria de Rodoreda com a novel\u00b7lista i contista. No ens referim al fet que amb aquesta publicaci\u00f3 una novel\u00b7la tan herm\u00e8tica i trasbalsadora com Quanta, quanta guerra\u2026<\/em> (que el proper setembre d\u2019aquest 2019 se\u2019n far\u00e0 una edici\u00f3 revisada), en la qual Rodoreda tamb\u00e9 se serveix de l\u2019al\u00b7legoria per referir-se a l\u2019absurditat i el sense sentit de les guerres, ja no existia sola com si f\u00f3ra un objecte estrany en la seua obra. Amb aquests dos llibres, l\u2019escriptora ens oferia una visi\u00f3 molt pessimista de l\u2019exist\u00e8ncia, al mateix temps que aportava claus imprescindibles per entendre la seva traject\u00f2ria. Hi trobem s\u00edmbols que dinamiten aquells filtres costumistes amb qu\u00e8 s\u2019havia llegit la seua obra, que servien de manera interessada per no veure tot all\u00f2 d\u2019inc\u00f2mode que cont\u00e9, siga la den\u00fancia de les ideologies que van portar Europa a la vora de la destrucci\u00f3 o el ressentiment contra els qui van voler exterminar el seu m\u00f3n. Per\u00f2 el m\u00e9s important de tot \u00e9s que aix\u00f2 Rodoreda ho va aconseguir amb el seu particular estil allunyat de qualsevol \u00e8mfasi ideol\u00f2gic, capa\u00e7 d\u2019unir la correcci\u00f3 gramatical amb una llengua molt natural i capa\u00e7 de reflectir fondos matisos de sentiments i de pensaments, des d\u2019on no nom\u00e9s posa en evid\u00e8ncia les viol\u00e8ncies sin\u00f3 que tamb\u00e9 les transcendeix.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/COBERTA-CARTES-DUN-POLEMISTA-850x1342-649x1024.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
Terenci de Moix i Manuel de Pedrolo van tindre traject\u00f2ries vitals i professionals molt diferents, per\u00f2 avui tamb\u00e9 estan tenint noves oportunitats. La reedici\u00f3 de El dia que va morir Marilyn<\/em> de Terenci Moix (Grup 62, 2018, pr\u00f2leg de Sebasti\u00e0 Portell), publicada el 1969, \u00e9s una de les millors novel\u00b7les sobre la Barcelona de la postguerra. Des d\u2019aquest punt de vista, no es troba gaire lluny del final de Mirall trencat<\/em> o d\u2019El carrer de les Cam\u00e8lies<\/em>, per molt que a Terenci Moix no li haguera agradat la comparaci\u00f3. A m\u00e9s, destaca com un car\u00e0cter important de la novel\u00b7la la influ\u00e8ncia que presenta de la cultura de masses i del cinema, i sobretot el tractament tan adult, probablement en una de les primeres vegades en la literatura catalana, de l\u2019homosexualitat (elements pels quals Moix va tindre problemes per ser acceptat pel conservador sistema literari catal\u00e0 dels anys 70 i 80). Pel que fa a Pedrolo, la gran repercussi\u00f3 que van tindre algunes de les seues novel\u00b7les va provocar que les seues obres m\u00e9s arriscades i interessants foren directament oblidades o negligides, a banda que es va crear una imatge massa t\u00f2pica i reduccionista de la traject\u00f2ria liter\u00e0ria de Pedrolo \u2014un autor molt prol\u00edfic que va patir la censura i molts problemes a l\u2019hora de publicar. A m\u00e9s, en les d\u00e8cades de 1970 i 1980, no encaixava en les necessitats nacionals del final de la dictadura i de l\u2019inici de la democr\u00e0cia, quan el pensament pol\u00edticament correcte del catalanisme s\u2019havia gestat amb dues idees generals: que la literatura havia de tenir una influ\u00e8ncia social directa i que Catalunya s\u2019havia de definir dins del context espanyol. Des d\u2019aquest punt de vista, Pedrolo no l\u2019encertava, no nom\u00e9s perqu\u00e8 ja era obertament independentista i no s\u2019ho callava, sin\u00f3 perqu\u00e8 la seua obra, plena d\u2019experiments formals, era massa exc\u00e8ntrica. En s\u00f3n una bona mostra d\u2019aix\u00f2 dues novel\u00b7les reeditades recentment, Acte de viol\u00e8ncia<\/em> (Sembra, 2016) i Milions d\u2019ampolles buides <\/em>(Sembra, 2017), totes dues publicades el 1975, les quals, si b\u00e9 \u00e9s veritat que presenten un component pol\u00edtic molt directe, ho fan d\u2019una manera tan abstracta i amb uns tocs existencialistes tan universals, que aconsegueixen que la seua lectura siga m\u00e9s actual avui en dia que en el moment de la seua publicaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/image-1.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
V\u00edctor Catal\u00e0 tamb\u00e9 ha estat rescatada en el recull de contes decadentistes catalans Savis, bojos i difunts<\/em> (Males Herbes, 2018), en el qual Ramon Mas aplega autors que havien quedat de manera deliberada fora del c\u00e0non oficial (dels quals destaca el valenci\u00e0 Ernest Mart\u00ednez Ferrando). S\u00f3n contes que mostren els aspectes m\u00e9s t\u00e8rbols de la societat industrial i de la modernitat, alguns dels quals s\u2019atreveixen a introduir elements fant\u00e0stics, de terror o violents, pel que sembla no desitjables per a les mentalitats dels qui ordenaven el que s\u2019ha de llegir. Entre els autors recopilats, hi ha Santiago Rusi\u00f1ol, qui va explorar l\u2019est\u00e8tica simbolista i modernista, va sorprendre el p\u00fablic amb obres de teatre pol\u00e8miques i es va enfrontar al Noucentisme publicant a L\u2019esquella de la Torratxa<\/em> un glossari alternatiu al d\u2019Eugeni d\u2019Ors. En canvi, durant molts anys Rusi\u00f1ol nom\u00e9s va ser conegut per L\u2019auca del senyor Esteve<\/em>. Mentrestant, com diu Ra\u00fcl Garrigasait a El fugitiu que no se\u2019n va<\/em> (Edicions 1984, 2017), un retrat literari de la personalitat art\u00edstica de Rusi\u00f1ol: \u00ables dues mil sis-centes p\u00e0gines atape\u00efdes de la seva obra completa dormen un son tranquil. La majoria de les seves peces teatrals no s\u2019han tornat a representar\u00bb. \u00c9s precisament aix\u00f2 el que s\u2019est\u00e0 corregint els \u00faltims anys, fet que ens permet descobrir un escriptor molt important. Quant a aix\u00f2, es poden destacar les edicions de L\u2019Aven\u00e7: Teatre pol\u00e8mic<\/em> (2018), En Josepet de Sant Celoni<\/em> (2016), La ni\u00f1a gorda<\/em> (2015) i M\u00e0ximes i mals pensaments<\/em> (2013). O Edicions de 1984 ha publicat el recull de narracions El poble gris<\/em> i les Oracions<\/em> (2018), que \u00e9s el primer llibre de proses po\u00e8tiques de la literatura catalana i alhora un exemple d\u2019intent de creaci\u00f3 d\u2019una obra d\u2019art total (que aplega no nom\u00e9s literatura, sin\u00f3 tamb\u00e9 m\u00fasica i pintura).<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/P8_FugitiuRusin\u0303ol.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
Un altre cas paradigm\u00e0tic d\u2019oblit injust \u00e9s el d\u2019Aurora Bertrana, una de les grans figures del feminisme catal\u00e0. El franquisme va estroncar la seua vida cosmopolita i alliberada, tot i que podem imaginar que en la Catalunya de les d\u00e8cades de 1920 i 1930 no deguera ser f\u00e0cil viure d\u2019una manera tan poc acomplexada. L\u2019editorial Rata ha reeditat els Paradisos oce\u00e0nics<\/em>, que \u00e9s un delici\u00f3s recull de les narracions que va escriure a partir dels viatges que va fer a la Polin\u00e8sia durant la d\u00e8cada de 1920. Pel que fa a la seua obra com a escriptora, tamb\u00e9 reflecteix el trencament i l\u2019experi\u00e8ncia de la guerra i de l\u2019exili. Club Editor ha reeditat Tres presoners<\/em> i Entre dos silencis<\/em>, de 1957 i 1958 respectivament, que aborden la viv\u00e8ncia d\u2019unes dones davant la guerra. Per la seua banda, Males Herbes ha recuperat La ciutat dels joves<\/em> (2019), una cr\u00edtica despietada a l\u2019Espanya franquista que surt per primera vegada sense censura (la versi\u00f3 amputada \u00e9s del 1971). <\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/56356933-675x1024.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/dialec_iro.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"