Vaig a l’estadi i t’he de veure des de la graderia com xuples c\u00e0mera tan pagat a la llotja presidencial al costat de directius i autoritats, aplaudint entusiasmat com si t’importara una merda que guanyen o que perden, la classificaci\u00f3 i la lliga i la mare que ho ha parit. En altres temps jo havia de veure els partits i anar a tirar la quiniela d’amagat junt amb un altre company. I perqu\u00e8 tu no te n’assabentares hav\u00edem de prendre tantes precaucions com per a les \u00abaccions\u00bb que ens encomanaves tu. Ens v\u00e9iem obligats a observar una mena de clandestinitat dins de la clandestinitat. Perqu\u00e8 aix\u00f2 era reaccionari. Tu sabies el que estava b\u00e9 i el que estava malament. Des dels temps de les primeres assemblees. Llavors ja prometies. Pujaves a la tribuna i ja sabies all\u00f2 que calia fer. Tu feies que isqu\u00e9rem al carrer i ens deix\u00e0rem c\u00f3rrer a h\u00f2sties. Des del principi, els nostres principis.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/poliWEB.jpg\")
<\/p>\n
Corria la primavera de l’any 1968 i nosaltres encar\u00e0vem els ex\u00e0mens finals del 5\u00e9, el primer curs del batxiller superior, al col\u00b7legi dels Salesians.<\/p>\n
La vaga not\u00edcia d’alguna cosa que estava passant a Fran\u00e7a ens arrib\u00e0 \u2014com tantes d’altres\u2014 a trav\u00e9s de la revista J\u00f3venes<\/em>, que la mateixa congregaci\u00f3 publicava i promocionava entre els seus alumnes i que enfocava tots els temes amb una intenci\u00f3 declarada de fomentar les \u00abinquietuds\u00bb dels joves sota l’\u00f2ptica d’un cristianisme que es pretenia \u00abcomprom\u00e9s\u00bb amb la societat contempor\u00e0nia. Per ella ens hav\u00edem assabentat tamb\u00e9 de les gresques que tenien lloc als Estats Units a compte de les reivindicacions dels drets civils dels negres nord-americans.<\/p>\n <\/p>\n La portada del primer n\u00famero que caigu\u00e9 en les meues mans l’omplia una foto de Joan Baez. El reportatge de les p\u00e0gines interiors, acompanyat d’imatges de marxes multitudin\u00e0ries, policies amb casc que s’enduien joves amb \u00abmelena\u00bb agafant-los pels bra\u00e7os i les cames, i concerts en avingudes immenses atape\u00efdes de gent, suscitaren la nostra curiositat i el nostre inter\u00e9s creixents. Al punt que un rector progre \u2014que al cap de pocs anys abandonaria els h\u00e0bits\u2014 un dia ens pos\u00e0 a la seua classe, amb no s\u00e9 quin pretext, una can\u00e7\u00f3 d’aquella cantant: We shall overcome<\/em>. I unes setmanes m\u00e9s tard, alg\u00fa dugu\u00e9 un disc amb una versi\u00f3 en catal\u00e0 que no tard\u00e0rem en aprendre’ns i que la tradu\u00efa com Tots junts vencerem<\/em>.<\/p>\n Nosaltres ignor\u00e0vem a qui hav\u00edem de v\u00e8ncer, ni quan ni com. Ara no em fa l’efecte d’haver ven\u00e7ut ning\u00fa ni res, ans tendiria a pensar al contrari, que aquell indeterminat \u00abtots junts\u00bb hem estat ven\u00e7uts en un seguit de batalles casolanes i mesquines, d’unes guerretes miserables i diferides que han desembocat en unes derrotes anodines i grises. De les quals semblen haver-se salvat nom\u00e9s uns pocs que sempre han surat com l’oli, com ara tu.<\/p>\n Per\u00f2 en aquell temps cant\u00e0vem tothora aquella tornada amb entusiasme i sentiment, amb la ferma convicci\u00f3 que alguna cosa gran ocorreria i nosaltres n’estar\u00edem entre els protagonistes, en primera l\u00ednia, no ten\u00edem ni idea de qu\u00e8 ni d’on.<\/p>\n N’hi havia una estrofa que reivindicava \u00abblancs i negres junts\u00bb i la gent no entenien a qu\u00e8 venia aix\u00f2. Els \u00fanics negres que hav\u00edem vist per ac\u00ed \u2014a banda del rei de les cavalcades, que era de pega\u2014 eren dos futbolistes que jugaven al Val\u00e8ncia: un que li deien Walter i s’havia matat en un accident, i Waldo a qui havien fitxat despr\u00e9s i ficava molts gols.<\/p>\n Aquell disc, d’un grup de folk de Barcelona que feia versions d’un recull de cantautors b\u00e0sicament nord-americans, esdevingu\u00e9 per a nosaltres una mena de b\u00edblia. Un amic, Jes\u00fas, tenia un pick-up<\/em> i ens reun\u00edem a sa casa per escoltar-lo.<\/p>\n Els cantants introdu\u00efen unes explicacions molt did\u00e0ctiques en les presentacions d’algunes can\u00e7ons \u2014com ara Si no em trobes darrere l’autob\u00fas<\/em>\u2014 o abans de cada estrofa, i aix\u00ed ens assabent\u00e0rem que als Estats Units d’Am\u00e8rica els negres no podien pujar a l’autob\u00fas junt amb els blancs i havien d’anar a la part posterior, que no podien anar a les mateixes escoles i que en molts estats ni tan sols tenien dret a votar en les eleccions. Aquesta darrera q\u00fcesti\u00f3 ens suscit\u00e0 de seguida la pregunta de qui tenia dret a votar ac\u00ed i de qu\u00e8 anava aix\u00f2 de les eleccions (nomes de raspall\u00f3 n’hav\u00edem sentit campanes del tercio<\/em> familiar<\/em> a l’ajuntament i coses per l’estil). Tu, \u00e9s clar, ens il\u00b7luminares per primer cop al respecte. Despr\u00e9s ens arrib\u00e0 la not\u00edcia que, per aquests motius, havien assassinat Martin Luther King a Memphis, Tennessee.<\/p>\n Per aix\u00f2 ens va acomboiar tant el rebombori que armaren els atletes negres nord-americans Tommy Smith i John Carlos en replegar les medalles d’or i de bronze dels dos-cents metres que havien guanyat als jocs ol\u00edmpics de M\u00e8xic, quan pujaren al p\u00f2dium i al\u00e7aren els punys amb uns guants negres; i el blanc australi\u00e0 Norman, guanyador de la de plata, que els va fer costat. Aquella not\u00edcia ens va provocar un particular impacte a Joan i a mi, que hav\u00edem comen\u00e7at a practicar atletisme. Molts dies an\u00e0vem corrent fins a la platja a trav\u00e9s dels camps de l’horta, cosa que era motiu de diversi\u00f3 per als llauradors, que en veure’ns passar amollaven un instant la llegona i ens dedicaven alguna xan\u00e7a \u2013inevitablement introdu\u00efda pel seu \u00abieee!\u00bb caracter\u00edstic\u2013 puix que la nostra activitat era llavors una novetat ex\u00f2tica i destarifada (qui havia de dir que unes d\u00e8cades despr\u00e9s esdevindria l’epid\u00e8mia del footing<\/em> i m\u00e9s tard la del running<\/em> a qu\u00e8 s’apuntarien gatets i gossets).<\/p>\n Aviat decid\u00edrem formar el nostre propi grup de folk. Pere compr\u00e0 la primera guitarra en una f\u00e0brica artesanal que hi havia a Alboraia. I a la llibreria Tres i quatre<\/em> adquir\u00edrem un quadernet amb les lletres i els acords de les can\u00e7ons que hi havia en aquell disc, que constitu\u00efren el nostre repertori.<\/p>\n I debut\u00e0rem, ara no puc explicar-m’ho, cantant i tocant a les misses. Ens col\u00b7loc\u00e0vem prop del peu de l’altar i enton\u00e0vem Escolta-ho en el vent<\/em> (la versi\u00f3 casolana de Blowing in the wind<\/em>) mentre el senyor rector al\u00e7ava D\u00e9u. I les beates, impassibles. Mai no he pogut evitar imaginar-me qu\u00e8 hauria pensat Bob Dylan si haguera pogut veure all\u00f2, i mai no he descartat adre\u00e7ar-me a la seua productora per assabentar-lo; a mi, d’ell, m’hauria encantat saber-ho. I quan el moss\u00e8n deia l’itemissaes<\/em>, igual ens despenj\u00e0vem amb el Vull ser lliure<\/em> i tota la feligresia desfilava del temple, tots tan contents mentre els anim\u00e0vem amb les nostres jaculat\u00f2ries: \u00abPaaau al Vietnam! Paaau al Vietnam! Ara mateeeix!\u00bb<\/p>\n Jo vaig llegir per aquell temps Fulles d’herba<\/em> de Walt Withman: \u00abNo deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feli\u00e7, sense haver augmentat els teus somnis. No permetis que ning\u00fa et tregui el dret a expressar-te, que \u00e9s gaireb\u00e9 un deure. No abandonis les \u00e0nsies de fer de la teva vida quelcom d’extraordinari. No deixis de creure que les paraules i les poesies s\u00ed poden canviar el m\u00f3n. Tu pots aportar una estrofa. No deixis mai de somiar, perqu\u00e8 en somnis \u00e9s lliure l’home…\u00bb<\/p>\n I Los vagabundos del dharma<\/em> de Jack Kerouac. En realitat, jo no entenia tot all\u00f2. No podia entendre-ho. Em mancaven tots els referents. Per\u00f2 em va fascinar d’alguna manera. Aquell m\u00f3n de personatges bohemis i destarifats que recorrien un pa\u00eds enorme com a polissons de trens de mercaderies em suscitava unes \u00e0nsies de coneixement i de llibertat indefinides per\u00f2 cada vegada m\u00e9s fermes, atiava uns somnis i una necessitat d’evasi\u00f3 de la coercitiva realitat que m’envoltava.<\/p>\n Se’ns refermava la certesa que ens ocultaven deliberadament la informaci\u00f3, ens escatimaven el que realment necessit\u00e0vem saber, ens privaven de l’acc\u00e9s a les coses m\u00e9s importants, ens feien viure a l’ombra d’uns campanars obsolets i carrinclons mentre el m\u00f3n, all\u00e0 lluny, s’encaminava pels rumbs de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, unes derives que a nosaltres ens eren encara completament alienes, perqu\u00e8 alg\u00fa \u2014segurament all\u00f2 que ja sent\u00edem a dir amb el neologisme de l’establishment<\/em>\u2014 ens les furtava.<\/p>\n S’an\u00e0 instal\u00b7lant a poc a poc en la nostra ment la noci\u00f3 que hav\u00edem de canviar les coses, nosaltres hav\u00edem de transformar el m\u00f3n. Una noci\u00f3 molt indeterminada i vaga, per\u00f2 incontestable: nosaltres ho far\u00edem. No sab\u00edem com. Tu s\u00ed. I ens marcaries el cam\u00ed.<\/p>\n Mentrestant continu\u00e0vem cantant a l’esgl\u00e9sia. No recorde com va ser que comen\u00e7\u00e0rem a anar a unes misses \u00abmodernes\u00bb que organitzaven un grup de \u00abcristians de base\u00bb \u2014segons expressi\u00f3 que s’havia posat recentment en circulaci\u00f3\u2014 els dissabtes de vesprada a l’esgl\u00e9sia del Miracle. Les celebraven rectors a penes revestits amb l’estola, que treballaven en f\u00e0briques i havien estat destinats a Sud-am\u00e8rica, i s’apartaven bastant de la lit\u00fargia convencional. Aquesta feligresia estava composta b\u00e0sicament de jovenalla, quasi tots fills de la petita burgesia local que m\u00e9s o menys s’encaraven cap a les sendes de les ovelles esgarriades, que proclamaven amb un entusiasme sincer la bona nova de la fraternitat i la just\u00edcia, al ritme tamb\u00e9 d’unes can\u00e7ons \u00abde protesta\u00bb que nosaltres incorpor\u00e0vem immediatament al nostre repertori i trasllad\u00e0vem tal qual a la missa solemne de la festa major del nostre poble.<\/p>\n Hi abundaven les xiques, amb molt bona disposici\u00f3 a confraternitzar en els guateques<\/em> encoberts que aviat s’encarreg\u00e0 d’organitzar, en l’\u00e0mbit dels clubs juvenils que proliferaven, el Toni, que era un linx. I qui m\u00e9s qui menys \u2014ben sabut \u00e9s que \u00abla carn vol carn\u00bb, per m\u00e9s que encara no hagu\u00e9rem llegit Ausi\u00e0s March\u2014 intentava l\u2019aproximaci\u00f3 amb aquella que primer es posava a tir, generalment amb uns resultats desastrosos.<\/p>\n Tu no. Tu presumies que follaves. Solies apar\u00e9ixer acompanyat d’una tia les mamelles de la qual saltaven sota el seu vestit eivissenc \u2014aquella mena de t\u00e8nue t\u00fanica fins als turmells que es pos\u00e0 de moda entre les progres\u2014 que predicava l’alliberament sexual i citava bibliografia al respecte \u2014alguna cosa aix\u00ed com \u00abel combat sexual dels joves\u00bb\u2014. Tu la presentaves com a \u00abamiga\u00bb, n\u00favia no se’n podia dir perqu\u00e8 era reaccionari i aix\u00f2 de \u00abcompanya\u00bb encara no s’havia inventat en eixa accepci\u00f3. Un i altra don\u00e0veu a entendre una engrescadora predisposici\u00f3 a dur a la pr\u00e0ctica la teoria que ella enunciava a la primera de canvi com una captivadora profetessa de l’aut\u00e8ntica bona nova que el poble oprimit anhelava sentir.<\/p>\n Per\u00f2 les fonts m\u00e9s ben informades de l’\u00e8poca recorden que quan t’assabentares que un havia aconseguit el privilegi d’una sessi\u00f3 pr\u00e0ctica amb ella, pillares una bona castanya de la mistela que servien a la tasca d’\u00c0ngel, tingueres amb ella una trifulga de molta consideraci\u00f3 \u2014aquesta va ser not\u00f2ria perqu\u00e8 la munt\u00e0reu a l’eixida del cineclub Imagen\u2014 i la companyonia revolucion\u00e0ria no va ser obstacle perqu\u00e8 volgueres mamprendre-la a h\u00f2sties amb ell, cosa que reeix\u00ed a impedir a males penes el Teulad\u00ed, que era molt bon xic, interposant-s’hi a risc de la seua pr\u00f2pia estampa.<\/p>\n M\u00e9s endavant an\u00e0rem a la universitat. Tu ens facilitares aviat llibres editats a l’estranger, apunts a ciclostil, xerrades clandestines en convocat\u00f2ries pel\u00b7liculeres per a les \u00abc\u00e8l\u00b7lules\u00bb que tu escollies. I ens encomanares les primeres pamfletades i les accions d’escamot que havien d’iniciar les mobilitzacions i ens feien carn de porra, comissaria i fitxes policials.<\/p>\n I encara bo que caigu\u00e9rem a temps en mans del Jaime<\/em>, pseud\u00f2nim \u00abde guerra\u00bb de qui esdevingu\u00e9 per a nosaltres una mena de germ\u00e0 major que va saber orientar-nos cap a altres viaranys i donar-nos a con\u00e9ixer unes perspectives m\u00e9s \u00e0mplies. Cosa que ens lliur\u00e0 pels p\u00e8ls de la sort que han corregut tants companys que purgaren els designis que els havies tra\u00e7at tu amb alguna temporada de garjola i anys d’esfor\u00e7os cremats i sacrificats debades abans del naufragi.<\/p>\n Tu no. Tu has sabut navegar sobre totes les aig\u00fces. I buscar ports segurs on arrecerar-te. A favor dels vents d’escissions i fusions, d’organigrames i sigles. Sempre al caliu dels ponts de comandament.<\/p>\n Segurament per aix\u00f2, quan he vist apar\u00e9ixer la teua corbata al meu centre de treball per inaugurar una \u00abjornada informativa\u00bb on se’ns havien d’exposar les noves pautes organitzatives, \u00e9s a dir, com haur\u00edem de reduplicar la nostra feina per tal de donar m\u00e9s serveis amb una dr\u00e0stica reducci\u00f3 dels pressupostos; mentre tu feies \u00fas de la paraula tot enlla\u00e7ant frases fetes i xorrades amb una flu\u00efdesa professional, se m’ha rebobinat aquesta pel\u00b7l\u00edcula i, d’una manera involunt\u00e0ria, autom\u00e0tica, a iniciativa d’un condormit subconscient autogestionari potser, m’he sentit a mi mateix arrencar-me amb el Tots junts vencerem<\/em> i, amb gran i grata sorpresa, alguns companys i companyes \u2014bastants\u2014 que se la sabien s’hi han afegit sense m\u00e9s. Cantant a viva veu, amb ganes, quasi amb la mateixa emoci\u00f3 de quaranta-cinc anys arrere.<\/p>\n Aleshores has dirigit els ulls cap on jo estava, m’has mirat, m’has vist i m’has reconegut. I has endevinat qu\u00e8 estava pensant. Nom\u00e9s tu has compr\u00e9s el que passava.<\/p>\n I al final han aplaudit tots, tu incl\u00f2s.<\/p>\n Havies de ser tu. I havia de ser avui el dia assenyalat en la teua \u00abrepleta\u00bb agenda. I havia de ser aquest establiment \u00abmod\u00e8lic\u00bb on jo penque cada dia l’escollit perqu\u00e8 vingueres tu a refregar-me pels morros la corbata. A tallar una cinta i de pas anunciar-nos, tu, fill de puta, l’ampliaci\u00f3 de la jornada … Sigue leyendo Tu, jo, nosaltres i ells<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[14,34,20,28,16,26,12,32,18,24,36,10,22,30],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38"}],"version-history":[{"count":12,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":60,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38\/revisions\/60"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\u00a9 Josep M. Domingo<\/span><\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"