{"id":315,"date":"2018-07-03T12:02:41","date_gmt":"2018-07-03T12:02:41","guid":{"rendered":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/?p=315"},"modified":"2018-07-03T22:48:03","modified_gmt":"2018-07-03T22:48:03","slug":"el-cibernetic-en-el-laberint-la-ficcio-tecnologica-en-la-narrativa-de-stanislaw-lem-ii-de-iv","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/ca\/2018\/07\/03\/el-cibernetic-en-el-laberint-la-ficcio-tecnologica-en-la-narrativa-de-stanislaw-lem-ii-de-iv\/","title":{"rendered":"El cibern\u00e8tic en el laberint: la ficci\u00f3 tecnol\u00f2gica en la narrativa de Stanis\u0142aw Lem (II de IV)"},"content":{"rendered":"

Segurament, Stanis\u0142aw Lem ha estat un dels escriptors de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 que ha atorgat major protagonisme als robots, encara que el paper d\u2019aquests en els seus relats constitueix molt sovint un mer pretext per desenvolupar estramb\u00f2tiques hist\u00f2ries de car\u00e0cter sat\u00edric a la manera de Rabelais, Swift i Voltaire, com les recollides a Cyberiada<\/em> (1965). Aix\u00f2 no obstant, tamb\u00e9 va reflexionar espec\u00edficament sobre l\u2019assumpte, des d\u2019un punt de vista que no t\u00e9 gaire a veure amb les elucubracions d\u2019Isaac Asimov. De fet, encara que no en tinc cap const\u00e0ncia, em decanto m\u00e9s aviat a pensar que, tal com li ocorria amb la major part de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 nord-americana, Lem devia considerar que els plantejaments de l\u2019autor de Jo, Robot<\/em> pecaven de massa fr\u00edvols o optimistes. El narrador polon\u00e8s era massa saga\u00e7 per creure que els problemes suscitats pel control de la conducta rob\u00f2tica podien solucionar-se amb m\u00e8todes d\u2019especificaci\u00f3 directa basats en normes com les famoses \u00abLleis de la rob\u00f2tica\u00bb enunciades per Asimov. Dins de la producci\u00f3 de Lem, la reflexi\u00f3 sobre els robots es concentra sobretot en alguns relats protagonitzats pel pilot Pirx, un dels seus personatges recurrents. En aquests relats examina la dist\u00e0ncia inquietant que separa els robots dels humans, aix\u00ed com la manera idiosincr\u00e0tica en qu\u00e8 aquells transformen les pautes conductuals que aquests els transmeten. Com sol ser freq\u00fcent en la seva narrativa, ens enfrontem amb un punt de vista complex i ple de matisos, at\u00e8s que el comportament rob\u00f2tic esdev\u00e9 pertorbador a causa de la seva habilitat per defugir les respostes merament mec\u00e0niques i imitar patrons antropom\u00f2rfics. No debades una de les principals caracter\u00edstiques d\u2019aquests productes de la IA radica en la seva versatilitat, que pret\u00e9n capacitar-los per a les tasques cada cop m\u00e9s complexes que els seran encomanades.<\/p>\n

\"\"
Daniel Mr\u00f3z<\/figcaption><\/figure>\n

<\/p>\n

Per dir-ho breument: Lem imagina el robot com una m\u00e0quina innocent a la qual l\u2019home ha dotat d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia i, en fer-ho, l\u2019ha convertida en c\u00f2mplice de la seva pr\u00f2pia bogeria. En aquesta concepci\u00f3, doncs, no hi ha lloc, com no sigui en clau sat\u00edrica, per a cap revolta per l\u2019estil de la del G\u00f2lem, la criatura frankensteiniana o la dels robots de R.U.R.<\/em> (1921) de Karel \u010capek, sin\u00f3 que la difer\u00e8ncia entre les persones i els seus robots s\u2019articula de manera m\u00e9s subtil: aquests constitueixen una imatge especular dels seus creadors, per\u00f2 una imatge distorsionada que no pot ser considerada un alter ego<\/em>, ja que no processa els esdeveniments exactament com ho fan les persones \u2014detall que, si es passa per alt, sovint d\u00f3na lloc a sinistres malentesos. Trobem diversos relats on aquest punt de vista es desenvolupa de manera m\u00e9s o menys expl\u00edcita. En \u00abLa cacera\u00bb (1965) un robot miner lunar de la classe Setaure perd l\u2019oremus a causa de l\u2019impacte d\u2019un meteorit i comen\u00e7a a disparar el seu l\u00e0ser contra tot all\u00f2 que es mou, com si es tract\u00e9s d\u2019un vulgar assass\u00ed en s\u00e8rie. Per contra, en \u00abTerminus\u00bb (1961) assistim al trauma d\u2019un vell robot, \u00fanic supervivent de l\u2019accident d\u2019una nau espacial, que no cessa de reviure les circumst\u00e0ncies que van desembocar en la tr\u00e0gica mort de la tripulaci\u00f3 humana. M\u00e9s complexa \u00e9s la situaci\u00f3 narrada en \u00abL\u2019accident\u00bb (1965), at\u00e8s que Aniel, el robot protagonista, es distreu de la seva tasca i executa per pur \u00abplaer\u00bb un acte aparentment tan gratu\u00eft com \u00e9s l\u2019escalada d\u2019una muntanya.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, el car\u00e0cter problem\u00e0tic de les relacions de depend\u00e8ncia dels robots respecte dels seus creadors humans apareix amb major claredat en \u00abAnanke\u00bb (1971), on el computador navegant d\u2019una gran nau de c\u00e0rrega amb dest\u00ed a Mart invoca en el moment m\u00e9s delicat de l\u2019aterratge un pretext irrisori que atura la maniobra de manera brusca i origina una cat\u00e0strofe. Els experts no arriben a explicar-se les causes del misteri\u00f3s col\u00b7lapse del computador, per\u00f2 el pilot Pirx arriba pel seu compte a la conclusi\u00f3 que l\u2019\u00fanica justificaci\u00f3 racional dels fets t\u00e9 a veure amb la influ\u00e8ncia perversa exercida sobre aquest pel seu instructor hum\u00e0, l\u2019antic comandant Cornelius. Segons se\u2019ns hi explica, Cornelius era un individu molt conegut entre les tripulacions de les naus espacials a causa del seu car\u00e0cter dif\u00edcil, sempre entestat a adduir alambinades justificacions reglament\u00e0ries per a les seves innumerables obsessions. A partir d\u2019un cert moment, ja no va poder passar les revisions psiqui\u00e0triques i fou retirat del servei actiu, despr\u00e9s que li diagnosticaren la s\u00edndrome d\u2019Ananke, una mena de trastorn obsessiu compulsiu que pren el seu nom de la divinitat grega que encarnava la necessitat, la personificaci\u00f3 de l’obligaci\u00f3 absoluta i de la for\u00e7a inevitable del dest\u00ed. La seva simptomatologia es tradueix en un quadre d\u2019intensa ansietat, que indueix els que el pateixen a \u00abcomplicar fins a l\u2019infinit les tasques m\u00e9s senzilles, el formalisme dels gestos, la ritualitzaci\u00f3 del comportament.\u00bb Per desgr\u00e0cia, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest trastorn no va ser tinguda en compte per l\u2019empresa Syntronics, que el va considerar apte per al c\u00e0rrec d\u2019instructor dels seus computadors, amb la conseq\u00fc\u00e8ncia imprevista que hi va induir el desenvolupament d\u2019una neurosi mec\u00e0nica<\/em>, com a resultat de la qual, argumenta Pirx, \u00abno reprodu\u00efen, naturalment, la por en si, nom\u00e9s les reaccions a qu\u00e8 donava lloc. Paradoxalment, el fet de tractar-se de models nous, m\u00e9s perfeccionats i de major capacitat, havia estat la causa de la seva perdici\u00f3, perqu\u00e8 podien seguir funcionant malgrat el progressiu ofec dels seus circuits amb la sobrec\u00e0rrega.\u00bb Com veiem, tot plegat d\u00f3na pas a situacions paradoxals, en les quals la cibern\u00e8tica, entesa com a ci\u00e8ncia del control i el pilotatge, es veu atrapada en un cercle vici\u00f3s de malentesos i engendra escenaris ca\u00f2tics.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En un altre ordre de consideracions, la figura del robot no deixa de suscitar tamb\u00e9 reaccions \u00e8tiques mogudes per la pietat i l\u2019empatia. En l\u2019univers narratiu de Lem, tal com el descriu a \u00abL\u2019accident\u00bb, nom\u00e9s es construeixen robots de dos tipus: els altament especialitzats i els universals, i \u00abnom\u00e9s a un petit grup d\u2019aquests \u00faltims se\u2019ls donava forma hominoide i aix\u00f2 perqu\u00e8, de totes les provades, les formes que imitaven la natura demostraren ser les m\u00e9s eficaces en les dif\u00edcils condicions trobades en l\u2019exploraci\u00f3 planet\u00e0ria.\u00bb S\u00f3n, doncs, els robots hominoides els que desencadenen les reflexions heterodoxes de Pirx, que veu en aquells artefactes capa\u00e7os de pensar per\u00f2 desprove\u00efts de personalitat l\u2019empremta de la perversitat humana, que havia creat unes criatures intel\u00b7ligents sense cap possibilitat\u00a0 de competir amb els seus creadors. No \u00e9s que els robots fossin mutilats o explotats, \u00abla cosa era molt m\u00e9s simple i alhora m\u00e9s sinistra i m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019atacar moralment, se\u2019ls convertia en tolits abans fins i tot del seu naixement, en el mateix tauler de disseny.\u00bb<\/p>\n

\"\"
Muselm\u00e4nner, POV<\/figcaption><\/figure>\n

Per aquest costat, resulta dif\u00edcil no assimilar la condici\u00f3 dels robots a la figura m\u00e9s tr\u00e0gica que ha produ\u00eft la barb\u00e0rie contempor\u00e0nia: el \u00abmusulm\u00e0\u00bb. Giorgio Agamben, al cap\u00edtol segon del seu llibre Quel che resta di Auschwitz<\/em> (1998), el caracteritza com el testimoni integral de les condicions d\u2019exist\u00e8ncia en el camp d\u2019extermini, en tant que negaci\u00f3 de la vida. El \u00abmusulm\u00e0\u00bb era el cad\u00e0ver ambulant, el cad\u00e0ver sense mort, l\u2019individu que havia contemplat la Gorgona i havia penetrat en els territoris de l\u2019extrema despersonalitzaci\u00f3, all\u00e0 on la condici\u00f3 humana perd el seu nom. Segurament no \u00e9s pas per casualitat que l\u2019exclusi\u00f3 de la humanitat de la criatura frankensteiniana i dels robots presentin curioses analogies amb aquesta figura. En els tres casos estem parlant de les conseq\u00fc\u00e8ncies de pr\u00e0ctiques tanatopol\u00edtiques<\/em> \u2014tant se val si procedeixen de la reducci\u00f3 de les persones a cossos ex\u00e0nimes, de la formaci\u00f3 d\u2019una criatura a partir de bocins de cad\u00e0vers o de la fabricaci\u00f3 d\u2019androides en el laboratori\u2014, i all\u00f2 que les agermana \u00e9s el fet que els seus amos es consideren amb el dret a retirar-los de la circulaci\u00f3 un cop se\u2019ls ha extret tota la utilitat. Lem ho va mostrar de manera intensament emotiva en un passatge de la novel\u00b7la Retorn de les estrelles<\/em> (1961), en qu\u00e8 el protagonista, Hal Bregg, un astronauta que ha realitzat un viatge a l\u2019espai de d\u00e9u anys de duraci\u00f3 i a causa de la contracci\u00f3 relativista del temps torna a la Terra m\u00e9s de cent anys despr\u00e9s, visita una mena d\u2019abocador de ferralla cibern\u00e8tica, ple de robots que s\u2019hi amunteguen a l\u2019espera de ser reciclats sense contemplacions. L\u2019escena \u00e9s massa llarga per reproduir-la en forma de citaci\u00f3, per\u00f2 paga la pena destacar-hi l\u2019enorme patetisme de les queixes dels robots que, com els condemnats a l\u2019infern de la Commedia<\/em> de Dante, continuen obsedits per les feines que realitzaven durant la seva vida \u00fatil, i alguns fins i tot tracten de fer veure que es troben all\u00ed per error i pretenen fer-se passar per persones afectades per una malaltia mental que els va portar a creure\u2019s robots. Encara que, si b\u00e9 es considera, l\u2019analogia dantesca ja fa temps que va quedar obsoleta, perqu\u00e8 el que posa al descobert aquesta manera de procedir \u00e9s la condici\u00f3 d\u2019una humanitat que tracta al m\u00f3n i a si mateixa com objectes d\u2019un sol \u00fas, posici\u00f3 moral que s\u2019evidencia dram\u00e0ticament en la relaci\u00f3 de les persones amb els robots, en tant que eina-mirall per excel\u00b7l\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00a9 Josep J. Conill<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Segurament, Stanis\u0142aw Lem ha estat un dels escriptors de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 que ha atorgat major protagonisme als robots, encara que el paper d\u2019aquests en els seus relats constitueix molt sovint un mer pretext per desenvolupar estramb\u00f2tiques hist\u00f2ries de car\u00e0cter sat\u00edric a la manera de Rabelais, Swift i Voltaire, com les recollides a Cyberiada (1965). Aix\u00f2 no … Sigue leyendo El cibern\u00e8tic en el laberint: la ficci\u00f3 tecnol\u00f2gica en la narrativa de Stanis\u0142aw Lem (II de IV)<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[593,595,597,589,591,599,558],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/315"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=315"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/315\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":333,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/315\/revisions\/333"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=315"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=315"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=315"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}