{"id":287,"date":"2018-06-26T11:47:42","date_gmt":"2018-06-26T11:47:42","guid":{"rendered":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/?p=287"},"modified":"2018-06-26T15:58:12","modified_gmt":"2018-06-26T15:58:12","slug":"el-cibernetic-en-el-laberint-la-ficcio-tecnologica-en-la-narrativa-de-stanislaw-lem-i-de-iv","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/ca\/2018\/06\/26\/el-cibernetic-en-el-laberint-la-ficcio-tecnologica-en-la-narrativa-de-stanislaw-lem-i-de-iv\/","title":{"rendered":"El cibern\u00e8tic en el laberint: la ficci\u00f3 tecnol\u00f2gica en la narrativa de Stanis\u0142aw Lem (I de IV)"},"content":{"rendered":"

La celebraci\u00f3 del segon centenari de la publicaci\u00f3 de Frankenstein<\/em> posa en relleu l\u2019enorme capacitat prospectiva de la novel\u00b7la de Mary Shelley en una cru\u00eflla hist\u00f2rica com l\u2019actual, en qu\u00e8 els avan\u00e7os en el camp de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) esdevenen cada vegada m\u00e9s sorprenents i decisius en tots els ordres de la vida. La millor prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que a hores d\u2019ara la prog\u00e8nie liter\u00e0ria de la criatura imaginada per l\u2019escriptora anglesa ha esdevingut tan nombrosa que caldria ser un aut\u00e8ntic especialista en literatura comparada, dotat d\u2019una erudici\u00f3 vast\u00edssima, per resseguir les empremtes que ha deixat en l\u2019obra d\u2019escriptors posteriors. En tot cas, com que no posseeixo cap d\u2019aquestes qualitats, la meva aportaci\u00f3 ac\u00ed ser\u00e0 per for\u00e7a molt m\u00e9s modesta i em limitar\u00e9 a comentar algunes mostres del tractament radical que la problem\u00e0tica frankensteiniana ha obtingut en la narrativa d\u2019un dels grans escriptors, sense adjectius, del segle XX, el polon\u00e8s Stanis\u0142aw Lem.<\/p>\n

\"\"
Stanis\u0142aw Lem, 1971. J. Grelowski-PAP<\/figcaption><\/figure>\n

Indiscutiblement, els problemes posats per la comunicaci\u00f3 entre l\u2019esp\u00e8cie humana i les seves creacions es troben molt lluny de les hipot\u00e8tiques dificultats suscitades per la comunicaci\u00f3 amb civilitzacions alien\u00edgenes descrites en algunes conegudes novel\u00b7les de Lem com ara Solaris<\/em> o Fiasco<\/em>. Aix\u00f2 no obstant, tamb\u00e9 en aquest \u00e0mbit existeix la tend\u00e8ncia \u2014que el Frankenstein<\/em> de Shelley il\u00b7lustra a la perfecci\u00f3\u2014 a concebre la relaci\u00f3 home-artefacte com una experi\u00e8ncia ominosa, feta d\u2019atracci\u00f3 i de ref\u00fas alhora, similar en molts sentits al mysterium tremendum atque fascinans<\/em> que el te\u00f2leg alemany Rudolf Otto atribu\u00efa a l\u2019experi\u00e8ncia del creient enfrontat a la divinitat. No debades hi ha qui ha apuntat que la creaci\u00f3 d\u2019un \u00e9sser hum\u00e0 a partir de mat\u00e8ria morta constitueix una aut\u00e8ntica prefiguraci\u00f3 de la mort de D\u00e9u i la seva substituci\u00f3 per l\u2019home. Mentrestant, l\u2019\u00fanic cert \u00e9s que D\u00e9u calla i assistim a una \u00e8poca en qu\u00e8, tal com remarca Ricard Ruiz Garz\u00f3n, \u00abl\u2019ombra de Frankenstein s\u2019allarga per la via del transhumanisme i el posthumanisme, per la via de l\u2019alteraci\u00f3 de la mort mitjan\u00e7ant la ci\u00e8ncia, per la via del millorament hum\u00e0 i les m\u00e0quines, tot desafiant uns d\u00e9us que comencen a ser ells mateixos perillosos experiments de laboratori\u00bb (Mary Shelley i el monstre de Frankenstein<\/em>, 2018).<\/p>\n

<\/p>\n

\"\"
Der Golem, wie er in die Welt kam, 1920<\/figcaption><\/figure>\n

Sense abandonar l\u2019\u00e0mbit de l\u2019experi\u00e8ncia religiosa, cal no oblidar que els exemples m\u00e9s coneguts pel que fa a l\u2019elaboraci\u00f3 de r\u00e8pliques animades dels \u00e9ssers humans es relacionen amb les tradicions mist\u00e8riques jueves al voltant de la creaci\u00f3 del G\u00f2lem. Desconec si la novel\u00b7lista anglesa posse\u00efa alguna not\u00edcia sobre les especulacions rab\u00edniques, ignor\u00e0ncia que no impedeix detectar l\u2019aire de fam\u00edlia existent entre les dues aproximacions a l\u2019assumpte, fins al punt que no sembla gens agosarat pensar que es tracta de dues interpretacions alternatives d\u2019un motiu com\u00fa. Ara b\u00e9, pecar\u00edem de poc honestos si no pos\u00e0vem tamb\u00e9 en evid\u00e8ncia les profundes discrep\u00e0ncies existents entre elles, sobretot tocant a la consideraci\u00f3 moral que es despr\u00e8n de la possibilitat de replicar artificialment els humans. Dins la tradici\u00f3 jueva, aquesta activitat s\u2019emmarca en la doctrina de la imitatio Dei<\/em>, entesa com l\u2019activitat que permet a l\u2019home assolir la plenitud de la seva condici\u00f3 de criatura formada a imatge i semblan\u00e7a del Creador. En paraules de l\u2019estudi\u00f3s de la c\u00e0bala Moshe Idel, \u00ab\u00e9s possible descriure les pr\u00e0ctiques de creaci\u00f3 del G\u00f2lem com intents de l\u2019home de con\u00e8ixer D\u00e9u per mitj\u00e0 de les vies que Ell va utilitzar per crear l\u2019home.\u00bb Farem b\u00e9 de remarcar que ens trobem davant d\u2019una concepci\u00f3 eminentment artificialista de les accions divines, segons la qual, com va sentenciar Sir Thomas Browne en un conegut passatge de la seva Religio medici<\/em> (1642), \u00abtotes les coses s\u00f3n artificials perqu\u00e8 la natura \u00e9s l\u2019art de D\u00e9u.\u00bb\u00a0 El G\u00f2lem genu\u00ed, doncs, hauria estat el mateix Adam, el primer home modelat per D\u00e9u amb fang al principi dels temps. Per contra, totes les temptatives posteriors de repetir l\u2019operaci\u00f3 a c\u00e0rrec dels rabins desembocaren fatalment, no ja en la creaci\u00f3 de noves criatures humanes, sin\u00f3 en la caricatura d\u2019aquestes en forma d\u2019antropoides mancats de saviesa i de llenguatge, com si l\u2019home fos incapa\u00e7 d\u2019infondre l\u2019ess\u00e8ncia divina en els seus productes.<\/p>\n

\"\"
Son of Frankenstein, 1939<\/figcaption><\/figure>\n

Aquest decalatge entre el poder atribu\u00eft a D\u00e9u i les limitades capacitats humanes es fa especialment pal\u00e8s en el relat de Mary Shelley. Les difer\u00e8ncies existents entre Adam i la criatura de Victor Frankenstein radiquen en una s\u00e8rie de detalls no pas menors. D\u2019entrada, D\u00e9u no sols no es va acontentar amb la creaci\u00f3 del primer \u00e9sser hum\u00e0, tamb\u00e9 el va dotar d’una companya amb la qual va tenir descend\u00e8ncia i el va constituir en amo i senyor del m\u00f3n, condici\u00f3 que no va perdre ni tan sols despr\u00e9s de la caiguda i l’expulsi\u00f3 del parad\u00eds. En canvi, malgrat que la criatura de Frankenstein exhibeix una s\u00e8rie de trets f\u00edsics i intel\u00b7lectuals que en farien una mena de \u00absuperhome\u00bb, no deixa en cap moment d’apar\u00e8ixer com un \u00e9sser solitari que suscita tant el ref\u00fas del seu creador com el de la resta de la humanitat, incapa\u00e7 de tolerar la seva monstruosa pres\u00e8ncia. Des d’aquest punt de vista, l’obra de Shelley constitueix una potent il\u00b7lustraci\u00f3 al\u00b7leg\u00f2rica de la creen\u00e7a rousseauniana que l’home naix lliure i \u00e9s bo per naturalesa, per\u00f2 la societat el corromp i l’obliga a sotmetre’s a un estat de coses fonamentat en l’opressi\u00f3 dels d\u00e8bils pels m\u00e9s forts. Encara que, si b\u00e9 es considera, aquesta corrupci\u00f3 no deixa de representar tamb\u00e9 una modalitat d’integraci\u00f3 social, en la mesura en qu\u00e8 permet a l’individu conviure, ni que sigui problem\u00e0ticament, amb el pro\u00efsme, possibilitat que a la criatura frankensteiniana li est\u00e0 del tot vedada, perqu\u00e8 ha vingut a un m\u00f3n dominat des de fa mil\u00b7lennis per l’esp\u00e8cie humana, que refusa instintivament la seva condici\u00f3 sinistra i solit\u00e0ria \u00a0de criatura artificial.<\/p>\n

\"\"
Mechanical Love, 2006<\/figcaption><\/figure>\n

No crec que sigui gens aventurat veure en aquest ref\u00fas una il\u00b7lustraci\u00f3 avant la lettre<\/em> de la hip\u00f2tesi de la \u00abvall inquietant\u00bb que fa prop de mig segle va formular el professor de rob\u00f2tica Masahiro Mori, d\u2019acord amb la qual, com explica Ferran Esteve, \u00abels \u00e9ssers humans senten m\u00e9s empatia envers els robots quan aquests tenen aspecte humanoide, per\u00f2 nom\u00e9s fins al moment en qu\u00e8 la semblan\u00e7a \u00e9s massa propera. Segons el cient\u00edfic japon\u00e8s, produeix llavors una estranya sensaci\u00f3 de rebuig o aversi\u00f3 que nom\u00e9s podria ser superada si la r\u00e8plica fos tan perfecta que sembl\u00e9s un individu real. Mori va representar gr\u00e0ficament la seva teoria tra\u00e7ant la l\u00ednia d\u2019una simpatia que creix, cau en picat i remunta de nou, formant la vall que d\u00f3na nom a aquesta eventualitat.\u00bb En realitat, la hip\u00f2tesi anterior no \u00e9s altra cosa que una translaci\u00f3 al terreny de la cibern\u00e8tica de l\u2019experi\u00e8ncia freudiana del sinistre<\/em>, entesa en aquest cas com la sensaci\u00f3 de veure\u2019s un mateix reflectit en una imatge en qu\u00e8 no \u00e9s capa\u00e7 de recon\u00e8ixer-se. En aquest sentit, els robots representen el paradigma del que el soci\u00f2leg Richard Sennet anomena una eina-mirall<\/em>, que ens convida a reflexionar en profunditat sobre l\u2019ess\u00e8ncia humana i les seves capacitats. En qualsevol cas, al llarg de les pr\u00f2ximes d\u00e8cades hi haur\u00e0 ocasi\u00f3 de comprovar si la conjectura de Mori resulta certa i s\u2019ajusta a les reaccions que els humans experimenten en pres\u00e8ncia dels robots, at\u00e8s que la International Federation of Robotics (IFR) calcula en el seu estudi World Robotics<\/em> que hi ha al voltant d\u20191,63 milions de robots en el planeta i cap al 2019 vaticina que la poblaci\u00f3 rob\u00f2tica pot ascendir fins als 2,6 milions. \u00d2bviament, aix\u00f2 no significa que tots aquests robots es puguin classificar dins la categoria dels androides, que \u00e9s la que m\u00e9s s\u2019aproxima al G\u00f2lem o a la criatura de Frankenstein i donaria presumptament pas a l\u2019aparici\u00f3 de la vall profunda de Mori.<\/p>\n

\u00a9 Josep J. Conill<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La celebraci\u00f3 del segon centenari de la publicaci\u00f3 de Frankenstein posa en relleu l\u2019enorme capacitat prospectiva de la novel\u00b7la de Mary Shelley en una cru\u00eflla hist\u00f2rica com l\u2019actual, en qu\u00e8 els avan\u00e7os en el camp de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) esdevenen cada vegada m\u00e9s sorprenents i decisius en tots els ordres de la vida. La … Sigue leyendo El cibern\u00e8tic en el laberint: la ficci\u00f3 tecnol\u00f2gica  en la narrativa de Stanis\u0142aw Lem (I de IV)<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[552,560,556,554,562,558],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/287"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=287"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/287\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":313,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/287\/revisions\/313"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=287"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=287"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=287"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}