{"id":263,"date":"2017-07-10T15:41:49","date_gmt":"2017-07-10T15:41:49","guid":{"rendered":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/?p=263"},"modified":"2017-10-15T18:11:37","modified_gmt":"2017-10-15T18:11:37","slug":"dibuixar-en-una-ratlla-i-mitja-el-vol-dun-ocell","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/ca\/2017\/07\/10\/dibuixar-en-una-ratlla-i-mitja-el-vol-dun-ocell\/","title":{"rendered":"Dibuixar, en una ratlla i mitja, el vol d\u2019un ocell"},"content":{"rendered":"

Josep Pla, en Notes del capvesprol<\/em> (1979), una miscel\u00b7l\u00e0nia de maduresa en la qual hi trobem reflexions sobre gaireb\u00e9 tot el que li interessava, des del pa\u00eds i la seua gent fins als m\u00e9s diversos aspectes culturals, reivindica una escriptura lligada a l\u2019observaci\u00f3, que considera molt dif\u00edcil perqu\u00e8 necessita de molta precisi\u00f3, mentre que rebutja la basada en la imaginaci\u00f3, per a ell molt m\u00e9s intranscendent i inn\u00f2cua. Aquesta \u00e9s una convicci\u00f3 que ja li coneix\u00edem d\u2019obres anteriors, el que passa \u00e9s que no ens diu gaire, i aix\u00f2 no se li podia escapar a Pla, que sempre va ser molt conscient tant del que hom tracta d\u2019expressar (la literatura) com de la manera de fer-ho (l\u2019objecte de la cr\u00edtica liter\u00e0ria). I l\u2019argument encara \u00e9s m\u00e9s insuficient si el que volem caracteritzar \u00e9s la seua obra narrativa. M\u00e9s conegut com a periodista i memorialista, tamb\u00e9 va escriure quatre novel\u00b7les i dues dotzenes de contes. Per parlar-ne no podem obviar l\u2019aposta per la literatura observacional, per\u00f2 si es vol aportar alguna cosa nova, cal explicar qu\u00e8 li costava tant a l\u2019hora d\u2019escriure i com se\u2019n sortia, la qual cosa ens portar\u00e0 a localitzar el seu estil i a veure com l\u2019aplicava en les diferents facetes de la seua obra.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

<\/p>\n

Les ulleres de l\u2019observador.<\/strong> En el pr\u00f2leg que va escriure per a la novel\u00b7la Carrer estret <\/em>(1951), Pla avisa que aquesta no reflecteix cap argument travat, precisament perqu\u00e8 la vida \u00e9s una segregaci\u00f3 informe i ca\u00f2tica d\u2019imatges i no es produeix res semblant a un argument. Pr\u00e8viament, tamb\u00e9 explica que ell utilitza, en la seua narrativa, la idea de l\u2019espill, \u00e9s a dir, fa passar un mirall per un lloc i ens descriu el que hi veu. En Carrer estret <\/em>un jove veterinari ens explica com \u00e9s la vida al poble en el qual ha estat destinat. Hi trobem descripcions de l\u2019urbanisme de la poblaci\u00f3, de les classes socials que la conformen i de les vides dels ve\u00efns del carrer on s\u2019instal\u00b7la. Aquest car\u00e0cter descriptiu tamb\u00e9 prepondera en les altres novel\u00b7les i contes de Pla, estiguin escrits en primera persona, com \u00e9s el cas de Carrer estret<\/em>, L\u2019her\u00e8ncia <\/em>(1981) o El campanaret<\/em> (1987) o a trav\u00e9s del narrador omniscient de Nocturn de primavera <\/em>(1953) i d\u2019algun conte. En aquestes obres no nom\u00e9s el fil argumental \u00e9s molt prim, tampoc hi trobem personatges o conflictes dram\u00e0tics. S\u00f3n un ventall d\u2019escenes costumistes en les quals tot \u00e9s ordinari i trivial. En primer lloc, hi apareix el t\u00edpic paisatge mediterrani catal\u00e0, que \u00e9s petit i f\u00e0cil de descriure i que a Pla li serveix per emmarcar les hist\u00f2ries. Al respecte, cal recordar la perplexitat que li va ocasionar l\u2019estepa russa, de la qual va dir que era inacabable (Not\u00edcies de R\u00fassia, un viatge a l\u2019URSS<\/em>, 1925); i fins i tot defugia el mar perqu\u00e8 t\u00e9 alguna cosa d\u2019inabastable. Per contraposici\u00f3, l\u2019esplendor d\u2019aquella muntanya o d\u2019aquella vall del pa\u00eds nom\u00e9s ens diu una cosa: tot \u00e9s banal i regular. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que el paisatge mediterrani que descriu no serveixi per a res. Quan el veterinari de El carrer estret <\/em>o l\u2019hereu de L\u2019her\u00e8ncia <\/em>arriben al seu nou dest\u00ed, la visi\u00f3 del paisatge els serveix per mitigar el sotrac que representa aquest viatge en les seues vides. \u00c9s com si el paisatge els ajud\u00e9s a restablir l\u2019ordre pertorbat, perqu\u00e8 \u00e9s regular i immutable als conflictes humans.<\/p>\n

\"\"
\nA continuaci\u00f3 toca el paisatge hum\u00e0, del qual trobem descripcions de l\u2019ordre social i retrats de persones concretes. Pla va deixar escrit que tenia l\u2019objectiu d\u2019escriure una s\u00e8rie de llibres sobre la gent del pa\u00eds. Els volia dividir en tres parts: un llibre sobre els pagesos; un llibre sobre els botiguers; i un llibre sobre la burgesia. El carrer estret <\/em>i El campanaret <\/em>s\u00f3n les novel\u00b7les que va ambientar en poblacions rurals, mentre que a L\u2019her\u00e8ncia <\/em>i Nocturn de primavera <\/em>hi coneixem ciutats mitjanes i sobretot botiguers. No va arribar a temps de fer una gran novel\u00b7la sobre una ciutat industrial, tot i que tenim Girona (un llibre de records)<\/em> (1952); i El quadern gris <\/em>(1966) \u00e9s, entre moltes altres coses, un relat dispers de Barcelona. En qualsevol cas, en aquelles novel\u00b7les Pla descriu com viuen els pagesos i els burgesos, i semblaria que ara \u00e9s el moment d\u2019introduir una perspectiva not\u00f2ria. Per\u00f2 sap molt b\u00e9 que no \u00e9s un soci\u00f2leg. Per aix\u00f2, en lloc de rec\u00f3rrer a les estad\u00edstiques, quan parla sobre els pagesos vol que s\u2019olori la terra, igual com quan parla dels petitburgesos vol que s\u2019ensumi la flaire que desprenen les croquetes d\u2019espinacs que ofereixen en les festes als invitats. Nocturn de primavera <\/em>comen\u00e7a amb una festa celebrada en una casa petitburgesa de Fontclara, la ciutat en qu\u00e8 estan ambientades aquesta novel\u00b7la i L\u2019her\u00e8ncia<\/em>. Pla dedica sengles cap\u00edtols a descriure els amfitrions, que s\u00f3n banquers, i els invitats, siguin un jutge, un metge, un registrador de la propietat o el moss\u00e8n. Les descripcions f\u00edsiques s\u00f3n realistes i clares, per\u00f2 tamb\u00e9 tenen moltes marques personals, presentades a trav\u00e9s d\u2019adjectius molt potents, cosa que significa que hi ha un espill per\u00f2 tamb\u00e9 unes ulleres que filtren la realitat. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tot, junt a la descripci\u00f3 de la naturalesa i de les persones, Pla tamb\u00e9 introdueix an\u00e8cdotes dels personatges que ens n\u2019expliquen la psicologia, els motius pels quals, per exemple, el reverend exhala un sospir \u00abcavern\u00f3s i sord\u00bb quan veu el registrador de la propietat. Finalment, tamb\u00e9 introdueix comentaris de tipus moral, com quan comenta que la vida dels pobles pot ajudar a crear un bon ambient de treball, tot i que les tradicions a qu\u00e8 es veuen sotmesos comporten certes traves que eviten una comoditat major; i no dubta a introduir en el relat digressions sobre l\u2019enveja, la hipocresia o la xafarderia que caracteritzen molts catalans; fins i tot es perfila com un auda\u00e7 fil\u00f2sof quan dubta del car\u00e0cter racional de la conducta humana. Aquests comentaris estan presentats a trav\u00e9s d\u2019una ironia distanciada, que \u00e9s la t\u00e0ctica que utilitza Pla per defugir, un cop m\u00e9s, de l\u2019heroisme, tot i que no pot evitar que el converteixin en un moralista en el sentit cl\u00e0ssic del terme, \u00e9s a dir, qui assenyala alguna bestiesa amb l\u2019esperan\u00e7a que serveixi per millorar-la.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La po\u00e8tica de l\u2019adjectivaci\u00f3.<\/strong> En les descripcions de Pla predomina un sistema que es pot identificar. En primer lloc, el moment de la refer\u00e8ncia a les coses i de la fixaci\u00f3 de les seues qualitats, siguin el perfil, el color o el gust. Despr\u00e9s ve el moment de desvetllar-ne el valor. On m\u00e9s destaca l\u2019aportaci\u00f3 subjectiva \u00e9s en l\u2019adjectivaci\u00f3, que Pla considerava la tasca m\u00e9s dif\u00edcil. La preponder\u00e0ncia de l\u2019adjectiu en la literatura de Pla mai no li va fer el pes a Carles Riba, que, en un article publicat el 1926 (Cl\u00e0ssics i moderns<\/em>, Edicions 62, 1979), considerava que era un escriptor nat per\u00f2 massa fascinat pel llenguatge. Riba explica a la perfecci\u00f3 la manera de Pla de descriure el paisatge, les seues intervencions subjectives i el seu proc\u00e9s po\u00e8tic. A partir d\u2019aqu\u00ed, no li costa gaire desmuntar-ne el realisme, que considera fantasi\u00f3s. El que no va saber veure Riba \u00e9s que resulta un error plantejar el problema en el nivell de la realitat, perqu\u00e8 m\u00e9s aviat es tracta d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 de pensament. Per aix\u00f2, en lloc de definir el realisme de Pla pel contingut, \u00e9s millor invocar l\u2019exig\u00e8ncia de criteris formals o est\u00e8tics. D\u2019una manera diferent per\u00f2 amb resultats molt similars ho va explicar Gabriel Ferrater en el seu treball sobre l\u2019estil de Pla (Tres prosistes<\/em>, Emp\u00faries, 2010). Ferrater volia corregir Joan Fuster, que havia escrit que la prosa de Pla funciona mitjan\u00e7ant recursos col\u00b7loquials; i, entre l\u00ednies, tamb\u00e9 s\u2019hi detecta una cr\u00edtica a Riba, qui considerava que el tractament de la banalitat en Pla era fracassat precisament per la introducci\u00f3 de la subjectivitat l\u00edrica. En canvi, per a Ferrater tant una postura com l\u2019altra s\u00f3n err\u00f2nies perqu\u00e8 si alguna cosa tenia clara Pla era la consci\u00e8ncia perfecta del que \u00e9s la difer\u00e8ncia entre una llengua escrita i una llengua parlada. El gran m\u00e8rit de Pla, afegia, el que el converteix en el gran prosista catal\u00e0 del segle XX, \u00e9s saber convertir, a partir de l\u2019experi\u00e8ncia directa, la parla en una llengua escrita polida. Al respecte, cal anotar que Pla sempre va considerar que utilitzar el catal\u00e0 com una llengua culta era dificil\u00edssim perqu\u00e8, com diu en una de les nombroses entrades que va escriure sobre literatura en El quadern gris,<\/em> \u00abel catal\u00e0 \u00e9s una terra verge, un camp llaurat superficialment\u00bb. No cal dir que Pla no es va deixar arronsar, si m\u00e9s no per intentar superar tant les limitacions del context com la falta de mitjans d\u2019expressi\u00f3, contra la qual cosa nom\u00e9s hi ha una soluci\u00f3: escriure per arribar a una certa flu\u00e8ncia, \u00e9s a dir, \u00abdibuixar, en una ratlla i mitja, el vol d\u2019un ocell\u00bb.
\nEl que en realitat li molestava a Riba s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies que Pla extreia de la seua manera d\u2019escriure. Pla ens mostra el m\u00f3n com un espectacle incert i lluny\u00e0, i, per molt que s\u2019intenti, el llenguatge mai no ens podr\u00e0 oferir una visi\u00f3 exacta d\u2019aquest. A partir d\u2019aqu\u00ed no \u00e9s d\u2019estranyar que se\u2019n derivi una visi\u00f3 esc\u00e8ptica de la vida. Pla no pot evitar fer dir als seues personatges la seua prefer\u00e8ncia per les coses petites i el f\u00e0stic pels grans ideals, tamb\u00e9 el reconeixement de la mediocritat de cadascun. Aix\u00f2 no li podia agradar a Riba, un escriptor cristi\u00e0 que sempre busc\u00e0 en la realitat uns referents transcendents. Ara b\u00e9, potser Pla era un desencantat, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que no intent\u00e9s arribar m\u00e9s enll\u00e0. Les seues descripcions se centren en fragments, moments ef\u00edmers o d\u2019altres interromputs, per\u00f2 \u00e9s a partir d\u2019aquests moments banals que \u00e9s capa\u00e7 de fer-hi sorgir alguna cosa m\u00e9s. A tall d\u2019il\u00b7lustraci\u00f3, el veterinari de Carrer estret <\/em>camina per llocs comuns del poble i aconsegueix unir els punts que fan del barri un conjunt; l\u2019urbanita de El campanaret <\/em>que ha de viure, a contracor, al poble a causa d\u2019una malaltia, acaba descobrint el valor de la ruralitat; el personatge de L\u2019her\u00e8ncia<\/em> arriba al vetllatori de la seua difunta tia, a qui a penes coneixia, i no pot evitar commoure\u2019s, per\u00f2 no per la mort concreta sin\u00f3 per all\u00f2 insuportable que regeix la vida; o en Nocturn de primavera <\/em>hi ha una descripci\u00f3 d\u2019un cel nocturn estrellat tan fascinador que el personatge se sent literalment aclaparat. \u00c9s veritat que les descripcions de Pla anul\u00b7len totes les tensions, des de la lluita de classes fins al xoc entre les cultures catalana i castellana, per la qual cosa tampoc no agradava als cr\u00edtics marxistes, que denunciaven els seus personatges i a ell mateix com massa passius i negatius. Ara b\u00e9, amb la seua literatura de l\u2019observaci\u00f3 Pla va aconseguir mostrar les forces de desintegraci\u00f3 que afecten el m\u00f3n rural i burg\u00e8s i tamb\u00e9 les enormes transformacions que caracteritzen l\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia. La f\u00f3rmula de Pla consisteix a fer veure l\u2019abisme que existeix entre el paisatge, que, malgrat tot, permet la fantasia, i la realitat hist\u00f2rica que es nega a verbalitzar. D\u2019aquesta manera aconsegueix a\u00efllar el que ell considera el problema fonamental i afrontar sense cap vel el seu posicionament vital.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Colof\u00f3. <\/strong>Quan explicava el seu projecte d\u2019escriure una s\u00e8rie de llibres sobre la gent del pa\u00eds, Josep Pla no parla de novel\u00b7les, sin\u00f3 de llibres. I si s\u2019han llegit els seus reportatges o diaris, es comprova que no hi ha una difer\u00e8ncia clara amb les obres narratives. Tot forma part de l\u2019obra de Pla, igual com que la seua veu i la seua manera d\u2019adjectivar s\u00f3n tan potents que no importa si parla ell en primera persona o en boca d\u2019un altre personatge. Riba tamb\u00e9 critica que Pla confon la creaci\u00f3 i la informaci\u00f3, \u00e9s a dir, l\u2019exercici de narrador amb el de periodista. Tot i les seues recances, reconeix que prefereix el Pla narrador, perqu\u00e8 un periodista que escriu d\u2019una manera po\u00e8tica no \u00e9s gaire seri\u00f3s. I \u00e9s evident que no li falta ra\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 resulta poc cre\u00efble creure que el Quadern Gris<\/em>, amb les seues vuit centes p\u00e0gines, sigui un diari d\u2019un jove de vint-i-un anys i no l\u2019obra de tota una vida. Com ja hem vist, no podem esperar de Pla que faci treballs period\u00edstics o sociol\u00f2gics convencionals. El seu objectiu \u00e9s descriure la personalitat del pa\u00eds i de la seua gent d\u2019una manera qualitativa, dotar-los d\u2019individualitat i diferenciar-los de les altres cultures. Aquesta \u00e9s una definici\u00f3 de literatura, de la literatura de Josep Pla.<\/p>\n

\u00a9 F\u00e8lix Edo Tena<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Josep Pla, en Notes del capvesprol (1979), una miscel\u00b7l\u00e0nia de maduresa en la qual hi trobem reflexions sobre gaireb\u00e9 tot el que li interessava, des del pa\u00eds i la seua gent fins als m\u00e9s diversos aspectes culturals, reivindica una escriptura lligada a l\u2019observaci\u00f3, que considera molt dif\u00edcil perqu\u00e8 necessita de molta precisi\u00f3, mentre que rebutja … Sigue leyendo Dibuixar, en una ratlla i mitja, el vol d\u2019un ocell<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[529,521,523,531,527,290,318,519,525],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/263"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=263"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/263\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":284,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/263\/revisions\/284"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=263"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=263"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=263"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}