![\"\"](\"http:\/\/balancdexistencies.com\/wp-content\/uploads\/rocaWEB.jpg\")
<\/a><\/p>\nSegons l\u2019accepci\u00f3 aristot\u00e8lica tamb\u00e9, l\u2019anomenat sentit com\u00fa passa, de ser una capacitat que tots i \u00abentre tots\u00bb tenim, a ser un privilegi del qual avui molts pocs gaudeixen, o que tothom t\u00e9 en un grau molt esc\u00e0s. La major part dels mortals viuen sota el bombardeig continu d\u2019est\u00edmuls que no saben desxifrar, enfrontant-se di\u00e0riament a signes que no entenen. M\u00e9s encara: viuen en un estat d\u2019atabalament permanent perqu\u00e8 no saben com defendre\u2019s d\u2019aquesta ignor\u00e0ncia i, fins i tot, sense saber que ho s\u00f3n, d\u2019ignorants. Des d\u2019aquesta perspectiva, el sentit com\u00fa pren un significat paradoxal, a saber: aconseguir que impere la falta de sentit i aconseguir, alhora, que aquesta falta de sentit generalitzada s\u2019accepte com si fos l\u2019estat natural de les coses. Tal \u00e9s l\u2019objectiu d\u2019aquesta esp\u00e8cie de lobotomia incruenta a la qual el sistema tracta, amb un \u00e8xit evident, de sotmetre tots els seus integrants, reduir fins al m\u00ednim la nostra capacitat cognoscitiva, assolir el control de les nostres ments i exercir el domini sobre els nostres actes, aquest control i aquest domini que l\u2019abs\u00e8ncia de sentit com\u00fa \u2014el sentit com\u00fa aristot\u00e8lic\u2014 ens impossibilita d\u2019exercir de manera aut\u00f2noma.<\/p>\n
<\/p>\n
La creen\u00e7a generalitzada que el sentit com\u00fa \u00e9s una mena de destil\u00b7lat del sentir, la voluntat i la conveni\u00e8ncia general, una cosa directament relacionada amb el seny, amb la sensatesa, junt amb la desaparici\u00f3 d’aquell antic concepte que ent\u00e9n el sentit com\u00fa com la capacitat individual de percebre el m\u00f3n de manera unit\u00e0ria a partir de les pr\u00f2pies percepcions, \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia i alhora una causa d’aquesta alienaci\u00f3. Naturalment, l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquest proc\u00e9s pervers es nega des de les inst\u00e0ncies m\u00e9s diverses. Que no es veja, que no es note \u00e9s la condici\u00f3 primera per a la seua exist\u00e8ncia, all\u00f2 que al capdavall el fa possible. I per a negar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquesta perversitat, ens utilitza a nosaltres mateixos com a c\u00f2mplices actius. Som els primers a horroritzar-nos davant la possibilitat que la democr\u00e0cia es base en mecanismes tan bastards, i no dubtem a estigmatitzar i, arribat el cas, fer fora del sistema a aquells que gosen fer afirmacions d\u2019aquesta mena.<\/p>\n
Durant l’intent perllongat de preservar els seus privilegis, els detentors del poder s\u2019han anat adonant paulatinament, a mesura que s\u2019hi anaven devaluant sense remei els s\u00edmbols tradicionals d\u2019autoritat, des de D\u00e9u als pares, passant pel rei i la gu\u00e0rdia civil, que la millor forma d\u2019opressi\u00f3 \u00e9s aquella que no es veu, aquella que no es pot detectar. I d\u2019ac\u00ed tots aquests esfor\u00e7os per a aconseguir-ho, d\u2019ac\u00ed, entre altres coses, la dimensi\u00f3 desmesurada que ha assolit el negoci medi\u00e0tic, aquesta ind\u00fastria que t\u00e9, que sempre ha tingut \u2014i oblidem-nos de roman\u00e7os\u2014, l\u2019objectiu prioritari d\u2019impossibilitar tota interpretaci\u00f3 personal de la realitat, de controlar-la si de cas s\u2019hi d\u00f3na, i d\u2019evitar que les idees puguen ser compartides sense passar per una oportuna homologaci\u00f3. La ind\u00fastria medi\u00e0tica alimenta i encarna el concepte escol\u00e0stic, col\u00b7lectiu i equ\u00edvoc de sentit com\u00fa, aquesta facultat que suposadament transcendeix l\u2019individu, que li ve donada per D\u00e9u, per la Natura, per la Cultura \u2014sempre amb maj\u00fascules\u2014, per un consens universal t\u00e0cit, per una inst\u00e0ncia superior en tot cas. La ind\u00fastria medi\u00e0tica n\u2019\u00e9s el seu m\u00e0xim garant, qui el nodreix i l\u2019administra.<\/p>\n
Despr\u00e9s de passar-les putes durant un llarg per\u00edode que arranca ple d\u2019esperances amb la Revoluci\u00f3 Francesa, si fa no fa, i dura fins a la segona meitat d\u2019aquest segle, que \u00e9s quan comen\u00e7a la gran contraofensiva, despr\u00e9s d\u2019aquest per\u00edode hist\u00f2ric summament f\u00e8rtil en el qual la ra\u00f3 \u2014la racionalitat m\u00e9s ben dit\u2014 va par\u00e8ixer en diverses ocasions estar a un tomb de dau d\u2019imposar-se, hem caigut de ple en una \u00e8poca tenebrosa, dominada per una badoqueria universal. Costa de creure que al cap de tants anys no h\u00e0gem aconseguit augmentar substancialment la nostra autonomia, la nostra capacitat de trobar sentit a tot all\u00f2 que ens envolta i d\u2019influir-hi decisivament, sin\u00f3 que estiga passant tot el contrari. No sols ens han colat de matuta conceptes escol\u00e0stics sobre els quals es fonamenta una forma evolucionada i subtil de sotmetiment i submissi\u00f3, no sols continuen vives un munt de supersticions del passat emparades per la sacra t\u00fanica cultural, sin\u00f3 que a cada moment n\u2019incorporem una de nova al nostre estrafolari univers de v\u00e0cues ideologies de disseny. La lobotomia \u00e9s efica\u00e7 no tan sols en un sentit sincr\u00f2nic; tamb\u00e9 diacr\u00f2nic. Es tracta de desconnectar els contemporanis entre si, per\u00f2 tamb\u00e9 de destruir els vincles entre generacions. La xerrameca tecnol\u00f2gica, la utopia transhumanista, la demag\u00f2gia falsament igualit\u00e0ria, se sustenten en una estructura pol\u00edtica de trets inequ\u00edvocament feudals cada vegada m\u00e9s consistent. I com pass\u00e0 al Renaixement, potser com a primera mesura f\u00f3ra bo tornar als cl\u00e0ssics i recuperar, entre altres coses, el seu concepte de sentit com\u00fa.<\/p>\n
@ Joan Dol\u00e7. Publicat simult\u00e0niament a Balan\u00e7 d'exist\u00e8ncies<\/a><\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Entre totes les accepcions de l\u2019expressi\u00f3 \u00absentit com\u00fa\u00bb, finalment ha imperat aquella que ve de la tradici\u00f3 escol\u00e0stica i que es refereix a una suposada for\u00e7a cognoscitiva universal que propicia la coincid\u00e8ncia espont\u00e0nia de parers entre els \u00e9ssers humans, davant d\u2019aquella altra, provinent de la tradici\u00f3 aristot\u00e8lica \u2014de la qual constitueix una profitosa adaptaci\u00f3\u2014 que … Sigue leyendo El sentit com\u00fa<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[502,500,504,512,514,516,508,506,498,510],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/256"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=256"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/256\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":261,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/256\/revisions\/261"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=256"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=256"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=256"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}