{"id":224,"date":"2017-06-25T10:02:38","date_gmt":"2017-06-25T10:02:38","guid":{"rendered":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/?p=224"},"modified":"2017-10-15T18:12:17","modified_gmt":"2017-10-15T18:12:17","slug":"la-dignitat-de-lemplomallat-i-ii","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/ca\/2017\/06\/25\/la-dignitat-de-lemplomallat-i-ii\/","title":{"rendered":"La dignitat de l’emplomallat (i II)"},"content":{"rendered":"

\u201cEn la reserva en qu\u00e8 vaig cr\u00e9ixer, l’\u00fanic entreteniment era la sessi\u00f3 de cine nocturna en el soterrani de l’esgl\u00e9sia. Em vaig criar amb els indis i els vaquers, i nosaltres sempre an\u00e0vem amb els vaquers, sense adonar-nos que \u00e9rem els indis\u201d
\n(Neil Diamond, cree)<\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cSer indi era tan desavantatj\u00f3s que ara molts indis no volen que els anomenen indis\u201d
\n(Tom Dion, houma)<\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cActuar com un indi \u00e9s la cosa m\u00e9s f\u00e0cil del m\u00f3n, perqu\u00e8 el pellroja manca pr\u00e0cticament d’emocions\u201d
\n(Ernest A. Dench, 1915)<\/p><\/blockquote>\n

Casat en 1936 amb Bertha \u201cBirdie<\/em>\u201d Parker, neboda-n\u00e9ta del prestigi\u00f3s cap seneca Hasanoanda i primera dona \u00edndia llicenciada en Arqueologia, tan aviat com la seua posici\u00f3 entre els bufons li ho va permetre va comen\u00e7ar a rastrejar amb ella les empremtes de les cultures \u00edndies nord-americanes, a relacionar-se amb els seus germans d’altres reserves, a col\u00b7leccionar art, indument\u00e0ries, tocats, armes i arreus. Va reunir filmacions d’indis i les va llogar als estudis que rodaven westerns: abaratia costos alhora que introdu\u00efa pinzellades fidedignes en els films, a despit de la qualitat i intencions amb qu\u00e8 estaven fets. Es va convertir en un expert en lleng\u00fces \u00edndies, incl\u00f2s el llenguatge gestual, i en t\u00e8cniques, h\u00e0bits, folklore i hist\u00f2ria dels pobles originaris d’Am\u00e8rica del Nord. Com a assessor de molts dels films que va interpretar, es va entestar que els personatges nadius parlaren en un correcte idioma indi en comptes d\u2019un incorrecte angl\u00e9s. Va ensenyar a poderosos directors i a soferts artesans com vivien i sentien en realitat les diverses tribus. I, a poc a poc, els westerns indis van comen\u00e7ar a ser i a sonar d’una altra manera. Va intervindre en Buffalo Bill<\/em> (DeMille, 1936), La dilig\u00e8ncia<\/em> (Ford, 1938), Van morir amb les b\u00f3tes posades<\/em> (Walsh, 1941), Fort Apatxe<\/em> (Ford, 1947), La Porta del Diable<\/em> (Mann, 1949), Fletxa trencada<\/em> (Daves, 1950), Centaures del desert<\/em> (Ford, 1955), La llei del Tali\u00f3<\/em> (Daves, 1956), Yuma<\/em> (Fuller, 1956) i molts altres. Va ser el m\u00e9s convincent Cavall Boig de la pantalla en Sitting Bull<\/em> (1954) i La gran matan\u00e7a sioux<\/em> (1965), tots dos de Sidney Salkow. Era l’home-medicina que iniciava Richard Harris en els ritus de purificaci\u00f3 sioux (Un home anomenat Cavall<\/em>, Elliot Silverstein, 1969). En un dels seus \u00faltims films, \u00c0guila Grisa<\/em> (Charles B. Pierce, 1977), va interpretar a \u00d3s Erecte, l’\u00fanic cap que va guanyar un plet legal per la conservaci\u00f3 de la seua terra. En els anys 60 va fundar una associaci\u00f3 per a promoure l’\u00fas d’actors indis en papers indis, va convertir en museu la seua col\u00b7lecci\u00f3 d’objectes aut\u00f2ctons i va estendre la seua incansable activitat a altres museus, centres educatius i organitzacions \u00edndies. Va prestar el seu rostre, abrupte com els Apalatxes dels seus avantpassats, a diverses campanyes publicit\u00e0ries en favor de millores en les condicions de vida dels indis de les reserves i per la conservaci\u00f3 de l’equilibri mediambiental. Va contar la seua vida a Collin Perry, que la va publicar en forma de llibre (Iron Eyes: Mi Life as a Hollywood Indian<\/em>, 1982). I despr\u00e9s de tot, de noranta hiverns i dos centenars de pel\u00b7l\u00edcules, de ser la imatge d’una campanya institucional contra la contaminaci\u00f3 ambiental en qu\u00e8 abocava una \u00fanica ll\u00e0grima (de glicerina: els indis no ploren) i que va fer m\u00e9s per la seua celebritat que tota la seua filmografia (i, asseguren, va contribuir a reduir en trenta-vuit estats la pres\u00e8ncia de deixalles en entorns naturals un 88 per cent; els americans s\u00f3n aix\u00ed: fan por fins i tot quan ho fan b\u00e9), despr\u00e9s de tot aix\u00f2, a una gasetillera de Nova Orleans, ciutat de tafurs, li va donar per tafanejar entre les partides de baptisme d’un remot poblet de Louisiana, parlar un poc amb una certa germanastra, i Am\u00e8rica es va desdejunar amb la not\u00edcia que el vell supervivent cherokee, membre del consell d’ancians de la tribu, l’home que m\u00e9s havia fet des de la ind\u00fastria del cine pel reconeixement dels nadius americans, l’emblema del mite de puresa espiritual de tota una ra\u00e7a, era un immigrant itali\u00e0 pobre de segona generaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u201cDurant els meus anys com a director executiu del Congr\u00e9s Nacional d’Indis Americans, rar era el dia que no venia a la meua oficina alguna persona blanca proclamant orgullosament que ell o ella descendia dels indis. La tribu m\u00e9s sovint triada era la cherokee, i molts situaven els cherokees en qualsevol lloc entre Maine i l’estat de Washington. Al final vaig arribar a comprendre la seua necessitat identificar-se parcialment com a indis, i no m\u2019ho prenia malament\u201d
\n(Vine Deloria, Jr., sioux, 1969)<\/p>\n

 <\/p><\/blockquote>\n

<\/p>\n

El 26 de maig de 1996, sota el titular \u201cFill nadiu: despr\u00e9s d’una carrera com un noble heroi indi de Hollywood, es descobreix que Iron Eyes Cody t\u00e9 uns or\u00edgens inesperats\u201d, Angela Aleiss va publicar en el New Orleans Times-Picayune la hist\u00f2ria d’Espera \u201cOscar\u201d de Corti, nascut el 3 d’abril de 1904 en Kaplan, Louisiana, d’un matrimoni de sicilians, immigrats pocs anys abans, que treballava en els camps de canya de sucre, \u201con els immigrants sicilians havien reempla\u00e7at els esclaus negres\u201d. Cinc anys despr\u00e9s, el seu pare, Antonio, llavors botiguer en Gueydan (1.500 \u00e0nimes, antic lloc de ca\u00e7a d’indis attakapa i chitimacha), va abandonar la fam\u00edlia fugint de la M\u00e0 Negra, antecedent de la M\u00e0fia. \u201cVa dir que volia amagar-se perqu\u00e8 no volia que destru\u00efren la seua fam\u00edlia\u201d. Per tal de tirar endavant els seus quatre fills, Francesca, la mare, treballava de dia en la botiga i de nit rentant roba. Antonio, amagat a Texas, nom\u00e9s es comunicava amb la seua fam\u00edlia a trav\u00e9s d’una germana que vivia en Missouri. Quan es va fartar d’aquella vida, Francesca es va tornar a casar amb un descendent d’immigrants de Nova Esc\u00f2cia, la segona prov\u00edncia m\u00e9s petita de Canad\u00e0, i va tindre altres cinc fills. La germanastra recordava que, ja en la seua inf\u00e0ncia, a Espera li agradava vestir-se d’indi i liderar els jocs dels xiquets del barri. Francesca, el nou marit i la seua prole es van traslladar a Orange, Texas, a la cerca de treball en les refineries petrolieres. Van aguantar un any abans de tornar a Gueydan, per\u00f2 Espera, els seus dos germans barons i la seua germana s\u2019hi van quedar per a reunir-se amb el seu pare, que ara era Tony Corti, l’encarregat d’uns billars en Houston. En morir el pare, en 1924, els Corti van arribar a Calif\u00f2rnia, van canviar el delator cognom per Cody (com Buffalo Bill) i van comen\u00e7ar a treballar com a extres de cine. Els dos m\u00e9s grans, Joseph William (conegut en els repartiments com a J.W.) i Espera, es van especialitzar en papers d’indi. Al menor el va traure de la circulaci\u00f3 un conductor borratxo en 1949.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Aquells dies va haver-hi a Hollywood i la seua contornada una epid\u00e8mia de colps en el front. Clar! Actors indis com Jay Silverheels, Running Deer i Lois Red Elk sabien o sospitaven la veritat, per\u00f2 la van mantindre en secret per respecte a l’home que durant tants anys havia destinat bona part dels seus ingressos a la causa \u00edndia, guanyant-se aix\u00ed el dret a la pr\u00f2pia \u201cindianidat\u201d. Clar! Per aix\u00f2 en 1995, quan la comunitat de nadius americans de Hollywood el va homenatjar per la seua contribuci\u00f3 a la correcta representaci\u00f3 de la forma de vida indi, va incloure una al\u00b7lusi\u00f3 en lletra xicoteta al seu origen no nadiu.<\/p>\n

\u201cEl concepte de text definitiu no correspon sin\u00f3 a la religi\u00f3 o al cansament\u201d
\n(Jorge Luis Borges: Las versiones hom\u00e9ricas<\/em>)<\/p><\/blockquote>\n

La not\u00edcia publicada per Aleiss era prou rigorosa i concisa per a deixar marge suficient a altres especulacions. No aclaria, per exemple, com havia apr\u00e9s Corti\/Cody les diferents lleng\u00fces \u00edndies, que coneixia ja abans del seu matrimoni, ni on va trobar les seues altres habilitats, com el tir amb arc. Ni per qu\u00e8 els indis aut\u00e8ntics que van coincidir tantes vegades amb ell en pel\u00b7l\u00edcules d’aquells anys no el van desemmascarar com a impostor, ni si la ra\u00f3 de la impostura va ser la superviv\u00e8ncia econ\u00f2mica, psicol\u00f2gica o totes dues. Ell va negar la veracitat de tals informacions i en morir, el 4 de gener de 1999, en la mateixa casa modesta de Los Feliz, Los Angeles, que havia comprat en 1936 per a ell i la seua dona, la premsa \u00edndia va ometre els detalls enutjosos. Com va dir Kathleen Whitaker, amiga i conservadora del Southwest Museum of the American Indian de Los Angeles: \u201cQu\u00e8 m\u00e9s d\u00f3na? Iron Eyes va impulsar la verdadera ess\u00e8ncia del que significa ser indi americ\u00e0\u201d. Per a Russell Thornton, un respectat acad\u00e8mic cherokee, l’itali\u00e0 que feia d’indi que feia d’indi \u201cs’assemblava al que l’Am\u00e8rica blanca pensava que havia d’assemblar-se un indi, era acceptable com a indi\u201d.<\/p>\n

\u201cQuasi tota la meua vida he tingut per norma ajudar els menys afortunats que jo. El meu principal inter\u00e9s ha estat, amb l’ajuda del Gran Esperit, dignificar la imatge del meu poble des de la humilitat i l’amor a la meua terra. Si ho he aconseguit, llavors he fet el que calia fer\u201d
\n(Iron Eyes Cody)<\/p><\/blockquote>\n

Dels patiments i pen\u00faries d’Espera de Corti nom\u00e9s podem saber el que vulguem deduir de la seua profunda identificaci\u00f3 amb els patiments i pen\u00faries dels cherokees. Com a itali\u00e0 pobre i lleig, no s’assemblava a Valent\u00ed, ni a DeNiro, ni a Richard Conte, ni tan sols a Danny DeVito. No tenia les habilitats socials de Capone, Luciano o Giancana, ni la milit\u00e0ncia tr\u00e0gica de Sacco i Vanzetti. Un pot imaginar-lo sense dificultat contractat per error com a indi en una fila d’aspirants a extres indis. En diluir el seu propi patiment en un altre encara major, hist\u00f2ric, reivindicatiu, es va amagar on tots pogueren veure\u2019l.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u201cMolts altres van viure i molts viuran per a ser herba en els tossals\u201d<\/p><\/blockquote>\n

\u00a9 Miguel \u00c1ngel Montes<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u201cEn la reserva en qu\u00e8 vaig cr\u00e9ixer, l’\u00fanic entreteniment era la sessi\u00f3 de cine nocturna en el soterrani de l’esgl\u00e9sia. Em vaig criar amb els indis i els vaquers, i nosaltres sempre an\u00e0vem amb els vaquers, sense adonar-nos que \u00e9rem els indis\u201d (Neil Diamond, cree)   \u201cSer indi era tan desavantatj\u00f3s que ara molts indis … Sigue leyendo La dignitat de l’emplomallat (i II)<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[469,465,463,471,475,467,473],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/224"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=224"}],"version-history":[{"count":10,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/224\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":250,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/224\/revisions\/250"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=224"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=224"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=224"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}