{"id":205,"date":"2017-06-19T10:05:03","date_gmt":"2017-06-19T10:05:03","guid":{"rendered":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/?p=205"},"modified":"2017-06-28T17:22:27","modified_gmt":"2017-06-28T17:22:27","slug":"la-dignitat-de-lemplomallat-i","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/ca\/2017\/06\/19\/la-dignitat-de-lemplomallat-i\/","title":{"rendered":"La dignitat de l’emplomallat (I)"},"content":{"rendered":"

\u201cSi f\u00f3ra nom\u00e9s la hist\u00f2ria de la meua vida, crec que no la diria; perqu\u00e8, qu\u00e8 \u00e9s un home perqu\u00e8 done tanta import\u00e0ncia als seus hiverns, encara que l’encorben com una rigorosa nevada?\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Els funerals de John Ford a Hollywood, el 5 de setembre de 1973, van congregar a bon nombre de celebritats. L’espectador pitjor entrenat hauria reconegut all\u00ed a John Wayne, James Stewart, Henry Fonda o Charlton Heston. I, no obstant aix\u00f2, la sensaci\u00f3 del dia va resultar ser un perfecte desconegut per als ca\u00e7adors d’aut\u00f2grafs. La seua arribada va desencadenar la hist\u00e8ria entre reporters televisius i fot\u00f2grafs de premsa, que el van tindre pujant i abaixant l’escalinata de l’esgl\u00e9sia mentre feien esclafir els disparadors de les seues c\u00e0meres. Era un home ja anci\u00e0 per\u00f2 dre\u00e7at majestuosament, abillat amb jaqueta, pantalons i mocassins de daina adornada ac\u00ed i all\u00e0 amb pintures de colors vius, el seu metre vuitanta llarg coronat per un plomall de plomes blanques i negres que li queien per l\u2019esquena, surant entre els r\u00edgids cossos endolats. Era Iron Eyes Cody. Entre la imatge humiliada de l’indi de fusta a la porta dels estancs i aquesta figura emplomallada sotmetent-se a la frivolitat de la premsa, hi havia vuitanta anys de lenta i dolorosa recuperaci\u00f3 de la dignitat massacrada.<\/p>\n

\u201cHe imaginat aquest argument, que potser escriur\u00e9 i que ja d’alguna manera em justifica, en les vesprades in\u00fatils. Falten detalls, rectificacions, ajustos; hi ha zones de la hist\u00f2ria que no em van ser revelades encara\u201d
\n(Jorge Luis Borges: Tema del traidor y del h\u00e9roe<\/em>)<\/p><\/blockquote>\n

En la terra de promissi\u00f3, ser indi era pitjor que ser xin\u00e9s o hisp\u00e0, i encara pitjor que ser negre. Els xinesos rentaven la roba bruta i fins els negres podien viatjar en la part posterior dels tramvies, per\u00f2 els indis necessitaven un salconduit per a abandonar els confins de les seues reserves i una excel\u00b7lent ra\u00f3 per a sol\u00b7licitar-lo. Els negres eren tan esclaus de la lliure empresa com els blancs pobres, per\u00f2 els indis eren captius del Ministeri de Defensa, presoners de guerra ni m\u00e9s ni menys. Per als indis amb alguna cosa que expressar hi havia dues eixides: despertar la curiositat d’algun antrop\u00f2leg exc\u00e8ntric o fer-se buf\u00f3. Entre els que van optar o van ser comminats a prostituir les tradicions del seu poble, va haver-hi un cherokee de nom Ploma Llarga.<\/p>\n

\u201cMata l’indi i salvar\u00e0s l’home\u201d
\n(capit\u00e0 Richard H. Pratt, sobre la necessitat civilitzar els indis, 1892)<\/p><\/blockquote>\n

\"\"<\/p>\n

<\/p>\n

Els cherokees havien estat una de les Cinc Tribus Civilitzades que integraven la naci\u00f3 iroquesa, la m\u00e9s poderosa i culta de totes les que poblaven la meitat oriental del continent. \u201cIroqu\u00e9s\u201d \u00e9s una corrupci\u00f3 francesa d’una paraula chippewa que significa \u201cenemic pitjor\u201d. Alts, esvelts, de cutis clar i nas aguilenc, els iroquesos eren temuts pels seus ve\u00efns sioux<\/em> a causa de la seua fortalesa imponent i la seua tenacitat. Originaris de les muntanyes Apalatxes, a cavall entre els futurs estats de Kentucky, Tennessee i les dues Carolines, els cherokees van patir aviat l’avan\u00e7 de colons i tractants francesos i anglesos que arribaven en onades a trav\u00e9s de l’Atl\u00e0ntic. En 1768 van firmar el seu primer tractat de pau. Menys de tres anys despr\u00e9s no quedava un sol cherokee viu en tot Kentucky. En la d\u00e8cada de 1810, el general Andrew Jackson, anomenat pels indis Ganivet Esmolat, vencedor de creeks i sem\u00ednolas, va dirigir operacions massives en els Apalatxes, causant la mort de milers de nadius i el despla\u00e7ament dels supervivents cap al sud, fins a Alabama i Ge\u00f2rgia. Els cherokees van comprendre que no bastava de sobreviure a la fustigaci\u00f3 del blanc, a les malalties propagades pel blanc, a la religi\u00f3 alienant i al whisky<\/em> enverinat del blanc. Per a tractar d’igual a igual amb els invasors, van fer alguns passos formals cap a les seues maneres \u201ccivilitzades\u201d. En 1822 el cap Sequoia va idear un alfabet sil\u00b7l\u00e0bic de setanta-vuit signes. En 1827 els cherokees es van declarar naci\u00f3 independent i van redactar una constituci\u00f3 inspirada en el model federal. Per a desgr\u00e0cia dels indis, Ganivet Esmolat Jackson va ser triat president dels Estats Units. Com bona part del seu prestigi pol\u00edtic descansava en les seues vict\u00f2ries militars sobre els ind\u00edgenes, un dels seus primers objectius va ser l’establiment del que c\u00ednicament va anomenar \u201cfrontera \u00edndia permanent\u201d, que en la pr\u00e0ctica significava el desterrament de totes les tribus orientals als territoris no colonitzats a l’oest del Mississippi. Durant la lluna del c\u00e9rvol, tardor de 1838, l’ex\u00e8rcit va concentrar els cherokees en camps de confinament. Setze mil indis desarmats, desnodrits i mig despullats, fortament custodiats, van emprendre la llarga marxa a peu m\u00e9s enll\u00e0 de Mississippi, Arkansas i Louisiana, fins als assentaments que els havien estat assignats en les males terres d’Oklahoma i Texas. Un de cada quatre cherokees va perir de fam, fred o malaltia en el curs d’aquest \u00e8xode hivernal, que des de llavors es coneix entre ells com Senda de les Ll\u00e0grimes.<\/p>\n

\u201cEl sentit d’identitat \u00e9s un poder\u00f3s motor emocional. Per als indis, la identitat tribal \u00e9s l’\u00faltim atribut i valor que conserven quan els han arrabassat tota la resta\u201d
\n(Chadwick Corntassel Smith, cap cherokee)<\/p><\/blockquote>\n

Ploma Llarga pertanyia a la tercera generaci\u00f3 de cherokees nascuts en captivitat. La seua destresa com a genet va fer que l’agent governamental de la reserva el recomanara a un representant art\u00edstic que buscava indis per a un espectacle a l’estil del \u201cWild West Show\u201d de Buffalo Bill. Va rec\u00f3rrer el pa\u00eds de circ en circ fins que es va trobar amb diners suficients per a subornar els funcionaris, comprar pel qu\u00edntuple del seu valor una exigua franja de terreny dins dels l\u00edmits de la reserva, en Oklahoma, i establir el seu propi ranxo. Llavors, Ploma Llarga va tindre un fill. En 1907 va veure el sol Oskie, \u00c0guila Petita. El costum era donar als xiquets de bolquers un nom provisional fins que tingueren edat suficient per a fer el seu primer dejuni i meditaci\u00f3, en el curs de la qual podien tindre una visi\u00f3 que els revelara el seu nom d’adult. Aix\u00ed, \u00c0guila Petita va con\u00e9ixer a Ulls de Ferro.
\nVa cr\u00e9ixer com cherokee gr\u00e0cies a la relativa independ\u00e8ncia guanyada pel seu pare a l’home blanc. I, per a preservar la seua identitat, va aprendre tamb\u00e9 a fer l’indi.<\/p>\n

\u201cEls pellroges que han tingut la sort d’aconseguir contractes permanents en les distintes productores de westerns reben un sou que els mant\u00e9 ben prove\u00efts de tabac i la seua adorada \u201caigua de foc\u201d. Es podria pensar que aix\u00f2 els civilitzaria per complet, per\u00f2 ha tingut m\u00e9s aviat l’efecte contrari, ja que el seu treball els d\u00f3na l’oportunitat de reviure els seus temps de salvatges. Posen el cor i l’\u00e0nima en el treball, sobretot en els combats amb els blancs, i \u00e9s necessari tindre gu\u00e0rdies armats vigilant els seus moviments, atents al menor senyal de tra\u00efci\u00f3\u201d
\n(Ernest A. Dench, 1915)<\/p><\/blockquote>\n

\"\"<\/p>\n

Va comen\u00e7ar com un extra de dotze anys en un film rodat en el ranxo patern, convertit per a l’ocasi\u00f3 en el salvatge Oest. Quan Ploma Llarga va ser cridat a Hollywood com a assessor indi, el seu fill el va acompanyar. Va tindre la bona estrela d’intervindre en els dos westerns que durant m\u00e9s de vint anys marcarien el sostre del g\u00e8nere en rigor hist\u00f2ric i autenticitat. Va ser un dels cinc-cents indis reclutats en 1922 pel coronel Tim McCoy per a La caravana d’Oreg\u00f3n <\/em>(James Cruze). \u201cEls deia el gui\u00f3 cada dia en llenguatge de signes i mai, mai van haver de repetir una escena: la primera presa era perfecta; vivien <\/em>el gui\u00f3\u201d, recordava l’actriu Lois Wilson. I va estar entre les partides de xeienes turbulents que fustigaven El cavall de ferro <\/em>(John Ford, 1924). El coronel McCoy, un aut\u00e8ntic oficial de cavalleria que havia viscut durant molt de temps amb diferents tribus, no va oblidar a aquell cherokee espigat que \u201cera capa\u00e7 de fer blanc amb el seu arc a lloms d’un poni desbocat\u201d. El va contractar per a una gira internacional d’un any amb el seu espectacle indi i el va incloure en el repartiment del seu segon film com a actor, Noblesa d\u2019un pellroja <\/em>(W.S. Van Dyke, 1926). La monumental carpa dels germans Ringling, Barnum i Bailey, l\u2019espectacle m\u00e9s gran del m\u00f3n, el va veure assaborir les mels de l’\u00e8xit que els blancs reservaven als de la seua ra\u00e7a. En els anys 30 va tindre un programa de r\u00e0dio; en els 40 va ser el primer indi que va fer televisi\u00f3. Per\u00f2, sobretot, va rodar pel\u00b7l\u00edcules. Va travessar al galop westerns racistes i militaristes, va guerrejar en films \u00e8pics i l\u00edrics i ni una cosa ni una altra, va udolar com un dimoni en disbarats de s\u00e8rie Z i serials de Rin Tin Tin, s’assembl\u00e0 a l’indi de fusta dels estancs en com\u00e8dies de Bob Hope i par\u00f2dies d’Abbott i Costello. Va passar per apatxe, comanxe, sioux<\/em>, navajo, dakota, osage, peus negres, delaware, seneca, ponca i fins i tot per j\u00edvaro. Qualsevol cosa que portara plomes. La primera versi\u00f3 de Cimarron (<\/em>Wesley Ruggles, 1930) fou de les rares ocasions en qu\u00e8 va interpretar a un cherokee. Directors del calibre de John Ford i Cecil B. DeMille van rec\u00f3rrer a ell amb la mateixa assidu\u00eftat que a John Wayne i Gary Cooper. Es va moure amb deseiximent entre aquells que millor es movien en la naturalesa, els Raoul Walsh, Anthony Mann, Delmer Daves, Henry Hathaway o Sam Fuller. La majoria de les vegades va ser un indi bo, o siga mort. \u201cQueia del cavall com pocs, i pegava tals bots que no hi havia c\u00e0mera que el seguira\u201d, deia Ford. Per\u00f2 Iron Eyes Cody va fer m\u00e9s que aix\u00f2. Molt m\u00e9s.<\/p>\n

(Continua<\/a>)<\/p>\n

\u00a9 Miguel \u00c1ngel Montes<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u201cSi f\u00f3ra nom\u00e9s la hist\u00f2ria de la meua vida, crec que no la diria; perqu\u00e8, qu\u00e8 \u00e9s un home perqu\u00e8 done tanta import\u00e0ncia als seus hiverns, encara que l’encorben com una rigorosa nevada?\u201d Els funerals de John Ford a Hollywood, el 5 de setembre de 1973, van congregar a bon nombre de celebritats. L’espectador pitjor … Sigue leyendo La dignitat de l’emplomallat (I)<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/205"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=205"}],"version-history":[{"count":9,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/205\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":254,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/205\/revisions\/254"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}