![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/panegreWEB-1.jpg\")
<\/p>\n\u00abI llavors vaig tornar a trobar aquell punt de suport que havia descobert el darrer dia d\u2019estudi a la Nov\u00edssima, aquella r\u00e0bia fonda i persistent, desbordant, implacable, contra tot i tothom, i em vaig sentir amb forces per continuar en el lloc on era, per plantar-me en aquella casa i girar l\u2019esquena \u2014amb correcci\u00f3, sempre amb correcci\u00f3, la virtut suprema\u2014 a tot el m\u00f3n d\u2019abans.
\n\u00bbEra la meva vida, la meva decisi\u00f3, el meu futur, el meu cam\u00ed, el meu cos, els meus sentiments, la meva tria, la meva experi\u00e8ncia, el meu rebuig, el meu desig, la meva acceptaci\u00f3, els meus estudis, els meus somnis, el meu m\u00f3n tan nou com jo pogu\u00e9s, els meus llibres…, el meu, el meu, el meu!
\n\u00bbMentre la f\u00faria dels pensaments m\u2019al\u00e7ava per damunt de tot, en una engrescadora volada de somni, i el bosc restava a sota, imm\u00f2bil i secret, inescrutable, vaig entendre, fascinat per la pr\u00f2pia transformaci\u00f3, amb una barreja de vanitat i por, que comen\u00e7ava a convertir-me en un monstre. En el monstre que havien planificat que fos. En un monstre capa\u00e7 de reunir en un sol cos, en una sola vida, dues naturaleses diferents, dues experi\u00e8ncies contr\u00e0ries. Un monstre que jo mateix no sabia que m\u2019habit\u00e9s. Un monstre.\u00bb<\/p>\n
<\/p>\n
Amb aquestes paraules finalitza Pa negre<\/em> d\u2019Emili Teixidor (Barcelona: Columna, 2003), novel\u00b7la de merescuda fama que li va aportar en els \u00faltims anys al seu autor una consideraci\u00f3 un\u00e0nime de cr\u00edtica i p\u00fablic, extensiva a l\u2019adaptaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica posterior. Per\u00f2 el que m\u2019interessa ac\u00ed no \u00e9s reiterar un cop m\u00e9s les virtuts de la novel\u00b7la, sin\u00f3 examinar la figura del seu protagonista, un noi espavilat de postguerra, fill d\u2019un pare executat per roig i d\u2019una mare obrera, que passa llargues temporades amb l\u2019\u00e0via i uns oncles masovers, en companyia d\u2019un cos\u00ed i una cosina amb els quals juga a enfilar-se a la prunera de davant del mas. Finalment, ser\u00e0 donat en \u00abadopci\u00f3\u00bb als amos de la terra, un matrimoni sense fills capa\u00e7 d\u2019assegurar-li el futur prometedor que la seva fam\u00edlia no es troba en condicions de proporcionar-li.<\/p>\n <\/p>\n La hist\u00f2ria anterior, tan senzilla en aparen\u00e7a, representa un immillorable punt de partida per a reflexionar sobre una varietat del ressentiment que acostuma a ser passada per alt. Des de Sade i Nietzsche, si m\u00e9s no, hom ha segregat una abundant paperassa immoralista al voltant del ressentiment que els \u00abd\u00e8bils\u00bb professen envers els \u00abforts\u00bb \u2014correlatiu del desdeny ol\u00edmpic amb qu\u00e8 aquests els tracten\u2014, aix\u00ed com sobre les concrecions ideol\u00f2giques que aquest ha revestit al llarg de la hist\u00f2ria. Tant se val si parlem del cristianisme com a religi\u00f3 dels esclaus, de les formes adoptades pel quiliasme o de l\u2019enveja igualit\u00e0ria, tot plegat no constitueixen sin\u00f3 mostres \u2014diverses, aix\u00f2 s\u00ed, tant pel sentiment que les anima com per les seves plasmacions socials\u2014 d\u2019un mateix fenomen: la desigualtat entre els individus i els grups als quals s\u2019adscriuen. Ara b\u00e9, no em consta que hi hagi tanta literatura sobre un vessant molt m\u00e9s fosc d\u2019aquest fenomen com ara el ressentiment que els desheretats poden arribar, en determinades circumst\u00e0ncies, a covar<\/em> \u2014el verb \u00e9s exacte, at\u00e8s que el fenomen exhibeix tots els s\u00edmptomes d\u2019una malaltia moral autoimmune\u2014 contra els seus or\u00edgens.<\/p>\n No estic parlant, no em malentengueu, de la necessitat d\u2019ocultar-los, compensada en tantes ocasions amb l\u2019agressivitat de l\u2019esnob, que l\u2019advingut experimenta en pres\u00e8ncia d\u2019aquells que no han hagut d\u2019esfor\u00e7ar-se a conquistar el seu estatus; sin\u00f3 de la sorda necessitat de venjan\u00e7a contra la pr\u00f2pia gent \u2014comen\u00e7ant per la fam\u00edlia m\u00e9s immediata\u2014 que enverina la vida de certs individus, incapa\u00e7os de perdonar-los el fet d\u2019haver-los portat al m\u00f3n. Es tracta d\u2019una s\u00edndrome que pot apar\u00e8ixer (i apareix) amb una certa freq\u00fc\u00e8ncia en el marc de la lluita de classes, per\u00f2 em decanto a creure que nom\u00e9s adquireix plena virul\u00e8ncia en contextos b\u00e8l\u00b7lics o de postguerra. La seva encarnaci\u00f3 arquet\u00edpica la trobem en la personalitat d\u2019aquell que s\u2019identifica completament amb els vencedors, fins al punt d\u2019anul\u00b7lar-se a si mateix per tal de fer-se digne de compartir una vict\u00f2ria que no li correspon.<\/p>\n La descripci\u00f3 anterior pot evocar la figura del col\u00b7laboracionista<\/em>, encara que es tracta de punts de vista diferents, perqu\u00e8 aquest, en la mesura en qu\u00e8 \u00abcol\u00b7labora\u00bb amb l\u2019invasor, no deixa mai de ser dolorosament conscient de la dist\u00e0ncia<\/em> \u2014que \u00e9s tamb\u00e9 expressi\u00f3 d\u2019una jerarquia<\/em>\u2014 que l\u2019en separa. Les coincid\u00e8ncies s\u00f3n m\u00e9s grans, en canvi, amb el que els mexicans anomenen malinchismo<\/em>, tot referint-se a la figura de l\u2019\u00edndia Malinche, l\u2019amant d\u2019Hern\u00e1n Cort\u00e9s, per\u00f2 aquesta denominaci\u00f3 circumscriu el fenomen al cas de l\u2019individu que traeix el seu poble mogut per la passi\u00f3 li provoquen els forasters, que en el cas de la figura hist\u00f2rica original s\u2019acreix amb l\u2019atracci\u00f3 sexual envers l\u2019enemic, encarnat en la figura del conquistador. La pel\u00b7l\u00edcula The War Lord<\/em> (1965) de Franklin J. Schaffner ens ofereix un exemple paradigm\u00e0tic d\u2019aquesta figura, tr\u00e0gica i enigm\u00e0tica alhora, encarnada en el personatge de Bronwyn, una pagesa bretona nou casada del segle XI, que es veu obligada a sotmetre’s contra la seva voluntat al dret de cuixa del senyor feudal. D\u2019aquest encontre sorgeix una hist\u00f2ria d\u2019amour fou<\/em> \u2014que va fascinar llargament el poeta barcelon\u00ed Juan-Eduardo Cirlot\u2014 resolta amb la ru\u00efna i l\u2019exili dels amants. Segurament, no \u00e9s pas casual que totes dues refer\u00e8ncies, la hist\u00f2rica i la cinematogr\u00e0fica, remetin a un personatge femen\u00ed, tenint en compte que la condici\u00f3 heter\u00f2noma de les dones en l\u2019ordre patriarcal agreuja la percepci\u00f3 de la seva deserci\u00f3, interpretada sempre com una doble tra\u00efci\u00f3: al propi grup i a la seva condici\u00f3 de criatures intr\u00ednsecament sotmeses. I \u00e9s que si b\u00e9, tal com remarcava L\u00e9vi-Strauss, l’intercanvi de dones impedeix l’exercici d’un control familiar monopolista sobre els individus del g\u00e8nere femen\u00ed, tot refor\u00e7ant la solidaritat interna del grup, de cara a l\u2019exterior aix\u00f2 es tradueix, per regla general, en un refor\u00e7ament de les restriccions destinades a impedir la sortida de les dones en direcci\u00f3 cap a altres grups \u00e8tnics.<\/p>\n Crec, aix\u00ed mateix, que cometr\u00edem un error d\u2019apreciaci\u00f3 si explic\u00e0vem aquesta mena de conductes com a meres manifestacions de la s\u00edndrome d\u2019Estocolm. La relaci\u00f3 existeix, sens dubte, i es fonamenta en la identificaci\u00f3 amb els que governen la situaci\u00f3 en qu\u00e8 es troba involucrat el subjecte. Ara b\u00e9, la s\u00edndrome d\u2019Estocolm dif\u00edcilment pot arribar a transformar-se en un fenomen social, si m\u00e9s no a curt o mitj\u00e0 termini, si tenim en compte la funci\u00f3 de contrap\u00e8s exercida per la solidaritat grupal enfront de la seducci\u00f3 emanada dels vencedors i la forma de vida que simbolitzen. A m\u00e9s a m\u00e9s, si la separaci\u00f3 entre vencedors i ven\u00e7uts \u00e9s massa radical per q\u00fcestions de llengua, ra\u00e7a, creences, etc., aleshores la identificaci\u00f3 entre els uns i els altres ser\u00e0 imperfecta i l\u2019afectat per aquesta s\u00edndrome mai no ultrapassar\u00e0, per m\u00e9s que ho pretengui, la condici\u00f3 de subalterna del col\u00b7laboracionista.<\/p>\n Per contra, \u00e9s all\u00e0 on l\u2019odi endenya els vincles familiars i ve\u00efnals, en els contextos de guerra civil, incloses les seves posteriors seq\u00fceles, on fructifiquen les \u00abcondicions de felicitat\u00bb adequades per engendrar un quadre simptom\u00e0tic com el que encarna el protagonista de Pa negre<\/em>. La lenta digesti\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia s\u00f2rdida i humiliant de la derrota per uns adults esporuguits, en forma de converses amerades de ressentiment i sobreentesos, plenes de paraules dites en veu baixa darrere de portes a mig tancar, no passa mai desapercebuda a la curiositat dels infants. Una altra cosa \u00e9s que aquests siguin capa\u00e7os d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de la desorientadora sensaci\u00f3 preliminar d\u2019exclusi\u00f3, proporcional a les precaucions adoptades pels seus majors, i arribin a interpretar amb encert els motius de la seva conducta, que contrasta obertament amb la desacomplexada propaganda \u00e8pica dels vencedors. En el pitjor dels casos, com reflecteix la pel\u00b7l\u00edcula El laberinto del fauno<\/em> (2006) de Guillermo del Toro, aquesta mena de situacions equ\u00edvoques poden transformar-se en aut\u00e8ntics malsons, producte de la capil\u00b7laritzaci\u00f3 de l\u2019imaginari infantil per la crueltat d\u2019un m\u00f3n real el car\u00e0cter amena\u00e7ador del qual s\u2019intueix de forma tan intensa com obscura. Per regla general, es tracta d\u2019una sensaci\u00f3 transit\u00f2ria, resolta a mesura que l\u2019infant creix i se\u2019l considera capa\u00e7 de fer-se c\u00e0rrec de la mem\u00f2ria familiar i de gestionar amb responsabilitat la seva divulgaci\u00f3 p\u00fablica \u2014no debades les relacions de solidaritat a l\u2019interior d\u2019un grup experimenten un increment de la tensi\u00f3 quan el seu estatus es veu clarament soscavat. Per\u00f2, en condicions especialment diguem-ne \u00abtraum\u00e0tiques\u00bb, aquest sentiment d\u2019exclusi\u00f3 pot acabar girant-se contra el comportament cautelar dels adults i desembocar en una fractura afectiva<\/em> irreparable, que enfrontar\u00e0 per sempre m\u00e9s la visi\u00f3 del m\u00f3n del plan\u00e7\u00f3 amb la dels seus progenitors derrotats. Per aquest costat, aquell comentari de Simmel que \u00abel secret no est\u00e0 pas en una relaci\u00f3 immediata amb el mal, per\u00f2 s\u00ed que el mal est\u00e0 en una relaci\u00f3 immediata amb el secret\u00bb, adquireix un sentit imprevist.<\/p>\n Tota personalitat, tal com ens recorda Gordon W. Allport, posseeix un punt de ruptura<\/em>, m\u00e9s enll\u00e0 del qual es destrueix completament la integritat del jo, i aquest comen\u00e7a a experimentar una imatge distorsionada de si mateix. No sempre resulta f\u00e0cil explicar com es gesta aquesta tra\u00efci\u00f3<\/em> \u2014que no revolta\u2014 contra els pares. Encara aix\u00ed, em decanto a creure que no hi resulta suficient la mera ocultaci\u00f3 de la derrota, sin\u00f3 que el seu caldo de cultiu requereix uns ingredients molt particulars, que nom\u00e9s concorren en determinades situacions, entre les quals destaca la mort o l\u2019exili del pare i la seva substituci\u00f3 en el llit de la mare per un succedani de la figura paterna, que representa alhora la seva imatge invertida i instil\u00b7la, de manera t\u00e0cita o expl\u00edcita, en el fillastre el sentiment que el ref\u00fas dels seus or\u00edgens representa la condici\u00f3 indispensable per triomfar en la vida. Tamb\u00e9 pot oc\u00f3rrer, tal com s\u2019esdev\u00e9 amb el protagonista de Pa negre<\/em>, que la desafecci\u00f3 de l\u2019infant envers els seus progenitors aparegui com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva \u00abadopci\u00f3\u00bb per una fam\u00edlia de bona posici\u00f3 sense fills \u2014com ara els senyors Manubens\u2014, disposada a facilitar-li els avantatges d\u2019una posici\u00f3 que la seva mare, una obrera v\u00eddua a causa de l\u2019afusellament del marit, no pot ni somniar a proporcionar-li. \u00d2bviament, no estem parlant d\u2019una adopci\u00f3 en el sentit estricte del mot, sin\u00f3 m\u00e9s aviat d\u2019una mena de segrest \u2014de guant blanc, si voleu, per\u00f2 segrest al capdavall\u2014 dels fills m\u00e9s espavilats de les classes desafavorides, dut a terme amb l\u2019educat pretext que aquestes s\u00f3n incapaces de criar-los com cal i de proporcionar-los la formaci\u00f3 escaient als seus m\u00e8rits. De fet, al llarg de la hist\u00f2ria aquesta pr\u00e0ctica \u00abcaritativa\u00bb ha estat, al costat de l\u2019ingr\u00e9s en el seminari, el principal recurs dels pobres occidentals a l\u2019hora de fer carrera, sempre i quan estiguessin disposats a renunciar a qualsevol vestigi de consci\u00e8ncia de classe per integrar-se en les elits dominants.<\/p>\n No cal dir que els notables sabien perfectament el que es feien; una llarga pr\u00e0ctica els hi avalava. Tot d\u2019una renovaven les elits i al mateix temps delmaven la capacitat de resist\u00e8ncia de les classes subalternes, tot privant-les dels seus fills m\u00e9s brillants. En aquest terreny, per paradoxal que aix\u00f2 pugui semblar, la pr\u00f2pia intel\u00b7lig\u00e8ncia dels infants seleccionats constitu\u00efa el parany en qu\u00e8 restaven indefectiblement atrapats. Uns altres de m\u00e9s ximplets, en la seva situaci\u00f3, s\u2019haurien aferrat desesperadament, amb totes les seves forces, a les seves lleialtats familiars, fins a l\u2019extrem de caure malalts d\u2019enyoran\u00e7a; per\u00f2 la major part dels elegits eren massa llestos per actuar aix\u00ed, i tendien a ponderar el seu estat de manera \u00abracional\u00bb. La ignor\u00e0ncia dels motius que es troben en l\u2019origen de les decisions adultes, pr\u00f2pia de la poca edat, els indu\u00efa a interpretar l\u2019allunyament de la llar familiar com una manifestaci\u00f3 de desafecte dels seus progenitors \u2014en especial de la mare\u2014, de la qual se seguia una experi\u00e8ncia punyent de greuge \u00edntim, regraciat gaireb\u00e9 sempre amb l\u2019amarga moneda del ressentiment. En procedir aix\u00ed, ja havien begut oli, perqu\u00e8 es veien impel\u00b7lits a interpretar la seva situaci\u00f3 de manera perversa, en termes de c\u00e0lcul <\/em>sobre les intencions dels seus.<\/p>\n Ben mirat la reacci\u00f3 no pot ser m\u00e9s l\u00f2gica, tenint en compte, com observa Simmel, que \u00ab[t]ota mentida, encara que el seu objecte sigui de naturalesa real, constitueix pel que fa a la seva ess\u00e8ncia la suscitaci\u00f3 d\u2019un error sobre el subjecte que menteix, car ella consisteix en el fet que el mentider amaga a l\u2019altre la representaci\u00f3 veritable que ell posseeix. L\u2019ess\u00e8ncia espec\u00edfica de la mentida no s\u2019exhaureix pas amb el fet que l\u2019enganyat tingui sobre la q\u00fcesti\u00f3 una representaci\u00f3 falsa, car aix\u00f2 s\u2019esdev\u00e9 tamb\u00e9 amb el simple error, sin\u00f3 que s\u2019exhaureix amb el fet que ell \u00e9s indu\u00eft a l\u2019engany sobre l\u2019opini\u00f3 interior de la persona que menteix.\u00bb I el fruit amarg d\u2019aquest engany no pot ser, com ja sabem, sin\u00f3 el ressentiment, un dels est\u00edmuls m\u00e9s poderosos que es coneixen per a l\u2019acci\u00f3. Aix\u00ed doncs, el petit ostatge, esperonat per aquest ver\u00ed, tant m\u00e9s s\u2019esfor\u00e7ava per destacar i integrar-se en el nou ambient com m\u00e9s rebutjat se sentia pels seus. Si tot anava b\u00e9 i no s\u2019hi produ\u00efa cap contratemps, tot just sortit de l\u2019adolesc\u00e8ncia, el jove adult havia aconseguit reeixir en la temptativa de construir-se una casa a l\u2019interior d\u2019una pres\u00f3, bo i curant-se en salut, \u00e9s a dir, amputant una part essencial de la seva biografia: les arrels. La biografia d\u2019alguns eclesi\u00e0stics il\u00b7lustra a la perfecci\u00f3 el model de personalitat que tracto de descriure, entregada sense cap mena de restriccions ni escr\u00fapols al servei de la instituci\u00f3 en el si de la qual van ser, m\u00e9s que no educats, afai\u00e7onats<\/em>. Simptom\u00e0ticament, quan ocorre a la inversa, \u00e9s a dir, quan s\u00f3n els fills de les fam\u00edlies benestants els que reneguen de la forma de vida dels pares i s\u2019identifiquen amb les lluites populars, no acostumen a sofrir una mudan\u00e7a similar i es limiten a desclassar-se<\/em> \u2014circumst\u00e0ncia que conv\u00e9 agafar sempre amb totes les prevencions del cas.<\/p>\n En la pitjor de les hip\u00f2tesis, doncs, que acostuma a ser tamb\u00e9 la m\u00e9s versemblant, aquesta exist\u00e8ncia desarrelada no tindria sentit sense el suport d\u2019un odi sostingut contra la pr\u00f2pia gent, que deriva fatalment en profunda indifer\u00e8ncia cap a la humanitat, sovint confosa amb alguna mena de cosmopolitisme. Com si la v\u00edctima, vencedora d\u2019una guerra civil interior, abans d\u2019esdevenir el botx\u00ed dels altres, es vei\u00e9s obligada a transformar-se en el botx\u00ed de si mateixa, extirpant qualsevol germen hereditari de derrota ocult en el rac\u00f3 m\u00e9s fosc de la seva consci\u00e8ncia. Certament, no resulta f\u00e0cil trobar un correlat m\u00edtic d\u2019aquesta figura, semblant a una criatura mitol\u00f2gica contra natura que cont\u00e9 en si mateixa les figures de l\u2019amo i de l\u2019esclau. En qualsevol cas, d\u2019una cosa no hi ha dubte i \u00e9s que qui gosa tallar de soca-rel el seu arbre geneal\u00f2gic es queda sense aquell far west<\/em> privat que tots atresorem, i es veu obligat a abandonar el m\u00f3n dol\u00e7 i innocent de dalt de la prunera i a deambular per la terra amarga, com Ca\u00edn i la seva nissaga d\u2019acord amb la representaci\u00f3 que en va fer el 1880 en un llen\u00e7 memorable el pintor Fernand Cormon.<\/p>\n \u00abI llavors vaig tornar a trobar aquell punt de suport que havia descobert el darrer dia d\u2019estudi a la Nov\u00edssima, aquella r\u00e0bia fonda i persistent, desbordant, implacable, contra tot i tothom, i em vaig sentir amb forces per continuar en el lloc on era, per plantar-me en aquella casa i girar l\u2019esquena \u2014amb correcci\u00f3, sempre … Sigue leyendo El botx\u00ed de la seva genealogia<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[370,362,366,372,368,360,374,376,378,380,382,384,386,358,364,388,390,392],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/149"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=149"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/149\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":201,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/149\/revisions\/201"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=149"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=149"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=149"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/warlordWEB-1.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/LaberWEB-1.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/CainWEB-1.jpg\")
<\/p>\n\u00a9 Josep J. Conill. Publicat originalment a Escrits an\u00e8mics<\/em><\/a>)<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"