{"id":101,"date":"2017-05-23T14:00:59","date_gmt":"2017-05-23T14:00:59","guid":{"rendered":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/?p=101"},"modified":"2017-10-15T18:14:51","modified_gmt":"2017-10-15T18:14:51","slug":"tot-el-que-un-home-puga-imaginar","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/ca\/2017\/05\/23\/tot-el-que-un-home-puga-imaginar\/","title":{"rendered":"Tot el que un home puga imaginar"},"content":{"rendered":"

\u201cNo s\u00e9 qu\u00e8 pot ser la consci\u00e8ncia d’un canalla, per\u00f2 s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s la consci\u00e8ncia d’un home honrat: quelcom aterridor.\u201d<\/em><\/p>\n

(Abel Hermant)<\/p>\n<\/blockquote>\n

Simplificant fins a la grosseria, l’esdevenir d’Occident pot ser vist com l\u2019evoluci\u00f3 des d’un orde simb\u00f2lic de signe animista teista fins a un orde simb\u00f2lic de signe mecanicista. La idea original d’un D\u00e9u demi\u00fcrg, protector, patriarcal i sancionador, a imatge i semblan\u00e7a de la societat que el crea, cedeix als embats de racionalistes i positivistes, que propicien la sistematitzaci\u00f3 cient\u00edfica. La desorientaci\u00f3 que subsegueix la \u201cmort\u201d de D\u00e9u, la idea d’un D\u00e9u que abandona les seues criatures al seu lliure albir, condueixen l’home occidental, en la seua sempiterna lluita contra si mateix i amb el m\u00f3n, a la substituci\u00f3 d’un s\u00edmbol per un altre. La Ci\u00e8ncia s’erigeix en un nou D\u00e9u, principi protector i ordenador del m\u00f3n. La realitat, el m\u00f3n mateix, ofegat per l’orde simb\u00f2lic, que \u00e9s la genu\u00efna aportaci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, continua sent considerat com un univers mec\u00e0nic i utilitari, cosa no \u00e9s nova, per\u00f2 ara amb unes possibilitats d’intervenci\u00f3, de manipulaci\u00f3 de la vida en tant que mecanisme, el creixement desordenat de les quals est\u00e0 lluny d’haver cessat i el seu trist balan\u00e7 pateix tota la Humanitat.<\/p>\n

\"\"
\nEl conflicte de l’home amb D\u00e9u tradueix el seu conflicte amb el m\u00f3n. La Llei de D\u00e9u i les lleis cient\u00edfiques s’articulen en paral\u00b7lel, com sistemes de prohibicions-prescripcions que substitueixen la intel\u00b7lig\u00e8ncia pel coneixement, l’atenci\u00f3 pel saber, el tot per la part. L’exacerbaci\u00f3 de la voluntat de con\u00e9ixer all\u00f2 que \u00e9s \u201cfora\u201d distrau del coneixement d\u2019all\u00f2 que hi ha \u201cdins\u201d; la separaci\u00f3 entre un \u201cfora\u201d i un \u201cdins\u201d implica conflicte i desconcert. La mateixa evoluci\u00f3 cient\u00edfica i l’escepticisme d’utopistes i rom\u00e0ntics donen com a resultat la idea de la ci\u00e8ncia com a principi desordenador, focalitzada en la figura del cient\u00edfic desequilibrat. Per raons \u00f2bvies, el desenvolupament d’aquesta idea no t\u00e9 lloc entre els tubs d’assaig, sin\u00f3 en els f\u00e8rtils camps de la ficci\u00f3, i menys en les p\u00e0gines de vulgaritzaci\u00f3 cient\u00edfica, massa enlluernada per la t\u00e8cnica (Verne), que en els intents d’inspiraci\u00f3 filos\u00f2fica i social (Wells). En el fons de la dessacralitzaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia batega la consci\u00e8ncia que no es pot explicar l’univers des d’un cervell, un telescopi o una bragueta, que no es pot comprendre la totalitat des del fragment.
\nAra b\u00e9, qu\u00e8 t\u00e9 a veure tot a\u00e7\u00f2 amb una modesta s\u00e8rie B concebuda per a un p\u00fablic de lectors de c\u00f2mics per una productora que tenia coses m\u00e9s importants en qu\u00e8 pensar, i encarregada per aix\u00f2 mateix al director de les pel\u00b7l\u00edcules de Lassie?<\/p>\n

<\/p>\n

\n

\u201cNo hi ha una sola pel\u00b7l\u00edcula dolenta. El fet que les imatges es moguen ja \u00e9s meravell\u00f3s!\u201d<\/em><\/p>\n

(H.G. Wells, 1921)<\/p>\n<\/blockquote>\n

Planeta prohibit <\/em>(Forbidden Planet<\/em>, Fred McLeod Wilcox, 1956) \u00e9s, a la seua manera, un western<\/em> itinerant. Una expedici\u00f3 militar acudeix al rescat d’un grup de colons destacat en territori fronterer. En realitat, el viatge d’aquesta expedici\u00f3 i la pel\u00b7l\u00edcula comencen quan la nau que la transporta arriba al seu dest\u00ed, el remot planeta Altair IV. En l’\u00fanica edificaci\u00f3 del planeta, a guisa de fort de l’Oest assetjat per una for\u00e7a hostil, el que queda de la col\u00f2nia, un fil\u00f2leg misantrop i la seua filla jove i innocent, es neguen a ser rescatats. El doctor Morbius (Walter Pidgeon) explica als seus visitants com la resta dels colons van morir espeda\u00e7ats per una \u201cfor\u00e7a planet\u00e0ria\u201d despr\u00e9s d’haver decidit, contra l’opini\u00f3 de Morbius, tornar a la Terra. Una al\u00b7lusi\u00f3 del doctor als seus malsons i l’afirmaci\u00f3 que aquella energia destructora \u201cnom\u00e9s espera ser reinvocada per a matar\u201d, junt amb la curiositat dels expedicionaris per Altaira (Anne Francis), la xicota desinhibida, proporcionen al mateix temps les l\u00ednies d’inter\u00e9s dram\u00e0tic del film i el rumb d’un viatge que poc tindr\u00e0 de despla\u00e7ament en l’espai. Des d’aquest moment, amena\u00e7a i atracci\u00f3 sexual aniran unides al llarg del film. El primer atac de la \u201cfor\u00e7a planet\u00e0ria\u201d a la nau intrusa es produeix despr\u00e9s d’una discussi\u00f3 entre Altaira i el comandant de l’expedici\u00f3 (Leslie Nielsen), motivada per l’\u00e8xit d’un oficial galantejador en els seus avan\u00e7os amb la xica, discussi\u00f3 que posa de manifest el magnetisme entre tots dos. El primer contacte f\u00edsic entre ells t\u00e9 una r\u00e8plica immediata en l’atac d’un tigre fins aleshores inofensiu.<\/p>\n

\u201cEncara que els seus gestos eren tranquils i afables, em feia la impressi\u00f3 que ocultava un temperament altament emocional, i que aquesta era la font d’on provenia la seua extraordin\u00e0ria energia intel\u00b7lectual.\u201d<\/em><\/p>\n

(Charles Chaplin sobre Albert Einstein)<\/p>\n<\/blockquote>\n

El doctor Morbius condueix el comandant i el seu oficial m\u00e8dic en un viatge pel temps fins al cor de la civilitzaci\u00f3 Krel, una ra\u00e7a que va aconseguir un desenvolupament tecnol\u00f2gic inconcebible abans de perir en una sola nit. La cultura Krel sintetitza i sublima una utopia molt en voga en els albors de les societats industrials i cient\u00edfiques: el floriment de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 basat en el treball de les m\u00e0quines. La seua ment t\u00e8cnica i la seua tecnologia van arribar a tal grau d’hipertr\u00f2fia que els krels podien convertir els impulsos electromagn\u00e8tics del cervell en estructura molecular, \u00e9s a dir, en mat\u00e8ria. En altres paraules, podien recrear el m\u00f3n. Per\u00f2 nom\u00e9s un m\u00f3n redu\u00eft a la condici\u00f3 de subproducte d’un jo vulnerable, mesqu\u00ed i temorenc, que es defineix sempre per negaci\u00f3: \u201cjo\u201d \u00e9s el que no \u00e9s \u201ctu\u201d ni \u201caix\u00f2\u201d. La projecci\u00f3 del temor engendra monstres i devastaci\u00f3. L\u2019\u201cenergia planet\u00e0ria\u201d que aniquila expedicions \u00e9s l’alliberament dels odis i pors ocultes en el subconscient de Morbius, l’hereu dels krels, aprenent de bruixot. El que desencadena aquesta energia s\u00f3n els zels originats en les inclinacions incestuoses, llarg temps reprimides, del pare per la filla. El final del viatge \u00e9s la consci\u00e8ncia, aquest dip\u00f2sit atemporal de l’experi\u00e8ncia humana, el polvor\u00ed del regne natural, creador d’hecatombes de dimensions\u2026 b\u00edbliques.<\/p>\n

\u201cNo vull ofendre’l amb aix\u00f2, per\u00f2\u2026 vost\u00e9 \u00e9s un robot, veritat?\u201d<\/em><\/p>\n

(Leslie Nielsen al robot Robby, en Planeta prohibit<\/em>)<\/p>\n<\/blockquote>\n

Planeta prohibit <\/em>respira la senzillesa i l’eleg\u00e0ncia del millor cine de g\u00e8nere. Posseeix la inspiraci\u00f3 visual del millor c\u00f2mic, a la qual cosa contribueix, fent del defecte virtut, l’escassa entitat de personatges i interpretacions. S’avan\u00e7a a Hitchcock en l’\u00fas d’una banda sonora feta exclusivament de sons electr\u00f2nics modulats. A Kubrick i Tarkovski en el tema de l’expansi\u00f3 en l’univers com a viatge interior. Pocs films de les seues caracter\u00edstiques s\u00f3n tan parcs en superxeries pseudocient\u00edfiques. I, a m\u00e9s, apunta la idea de l’energia at\u00f2mica com a for\u00e7a incontrolable i destructiva.
\nPer\u00f2, qu\u00e8 ha de veure tot a\u00e7\u00f2 amb una modesta s\u00e8rie B\u2026?<\/p>\n

\u00a9 Miguel \u00c0ngel Montes<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u201cNo s\u00e9 qu\u00e8 pot ser la consci\u00e8ncia d’un canalla, per\u00f2 s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s la consci\u00e8ncia d’un home honrat: quelcom aterridor.\u201d (Abel Hermant) Simplificant fins a la grosseria, l’esdevenir d’Occident pot ser vist com l\u2019evoluci\u00f3 des d’un orde simb\u00f2lic de signe animista teista fins a un orde simb\u00f2lic de signe mecanicista. La idea original d’un D\u00e9u … Sigue leyendo Tot el que un home puga imaginar<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[242,246,231,91,258,244,254,252,250,256,248],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/101"}],"collection":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=101"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/101\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":123,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/101\/revisions\/123"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=101"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=101"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inpuribusllibres.com\/summacavea\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=101"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}